Tens un familiar d’extrema dreta que, entre els canelons i el cafè, deixa anar consignes com si fossin veritats absolutes? No et preocupis, aquest article ofereix arguments basats en dades per rebatre, amb calma, alguns dels seus tòpics recurrents: ocupacions, immigració, llengua catalana, franquisme i canvi climàtic. La millor resposta al soroll ideològic són els fets contrastats.
1. “Terrassa està plena d’estrangers”
L’argument principal per rebatre aquesta afirmació resideix en els números. Dels 232.676 habitants que té la nostra ciutat, només un 14,49% són d’origen estranger. Un percentatge que des de la pandèmia ha crescut un 1%. Pel que respecte als més assenyalats, els marroquins, són molt menys de la meitat de tots els immigrants de Terrassa.
2. “El català no perilla, de fet, els castellanoparlants estem exclosos”
Menys d’un terç de la població de Catalunya té el català com a llengua habitual. Una dada que s’agreuja entre els més joves. De fet, de tots els catalanoparlants només el 6% mantenen el català quan se’ls dirigeixen en castellà, mentre que el 21% dels castellanoparlants mantenen el castellà en ser adreçats en català.
3. “Et despistes i t’han ocupat la casa i després no hi pots fer res. No vivim tranquils”
Les denúncies vinculades a l’ocupació van en augment en els darrers anys, és un fet. Cal apuntar que més del 80% de les ocupacions són a pisos buits de grans tenidors o fons voltor, fet que complica la tasca policial i jurídica per fer-los fora, per incompareixença dels propietaris.
4. “Això del canvi climàtic és un invent de l’esquerra, sempre ha fet calor”
Dir que el canvi climàtic no és real ignora dades molt clares. La temperatura mitjana global ha augmentat més d’1,2 °C des de l’era preindustrial, segons la NASA. Les onades de calor actuals són més freqüents i intenses, deixant cada any estius de rècord.
5. “Hauria de tornar Franco, amb ell estàvem més segurs i es vivia millor”
Sense entrar en les condicions de vida de la població durant el franquisme, millors per uns pocs i molt pitjor per la grandíssima majoria. La millor resposta que es pot donar en aquest cas és: “Per començar, amb Franco no podríem tenir obertament aquesta conversa”. I si pots, pregunta-li per la seva pel·lícula preferida. El més probable és que la censuressin i no l’hagués pogut veure mai.
