Set de cada deu dones de Terrassa citades pel programa de detecció precoç de càncer de mama acudeixen a fer-se la mamografia preventiva, una xifra que se situa quatre punts per sobre de la mitjana de Catalunya. Cada any, unes 28.000 dones terrassenques d’entre 50 i 69 anys reben una carta a casa seva amb una cita assignada per fer-se una mamografia. Segons el doctor Israel Barco, coordinador de la Unitat de Cribratge de Mama de la Fundació Assistencial MútuaTerrassa (FAMT), la resposta de les dones de la ciutat és “molt bona”: un 70% acudeixen a la prova, una xifra que supera el 66% de mitjana registrat a la resta del territori català.
Aquest programa és vital per al diagnòstic en estadis inicials. Segons dades del Departament de Salut, l’any 2024 es van diagnosticar més de 1.400 casos positius a tot Catalunya a través d’aquestes proves. A Terrassa, la taxa de detecció se situa ja al voltant del 6 per 1.000, una xifra que ha crescut gràcies a la millora tecnològica dels aparells de tomosíntesi i mamografia digital. “No té res a veure la mamografia d’ara amb la de fa vint anys”, assegura Barco.
Un sistema de doble seguretat
El funcionament del cribratge està dissenyat per minimitzar l’error humà. “Cada mamografia la miren dos radiòlegs de manera independent”, explica el doctor Barco. Si els dos professionals coincideixen en el diagnòstic, es dona per vàlid. En cas de discrepància, entra un tercer radiòleg de consens per “desempatar”.
Si la prova és correcta, la pacient rep una carta de confirmació. En canvi, si es detecta qualsevol ombra o alteració dubtosa —entre un 3% i un 5%—, el circuit s’accelera: s’avisa la dona per telèfon i se li programa una prova addicional (ecografia o biòpsia) sense que ella hagi de fer cap gestió. Aquest protocol permet confirmar el diagnòstic en un 0,5% o 0,6% del total de dones cribrades. “L’agenda de diagnòstic ho deixa tot lligat perquè la pacient no s’hagi d’ocupar de res”, assegura el ginecòleg de la FAMT.
El repte d’ampliar l’edat i l’ús de la IA
Actualment, el debat sanitari a Catalunya se centra en l’ampliació de la franja d’edat dels cribratges. La Generalitat estudia iniciar el programa als 45 anys i allargar-lo fins als 74, seguint l’exemple de comunitats com Navarra o dels països nòrdics, tot i que encara sense una data concreta. El Departament de Salut preveia aquest any estendre les proves de mama i còlon a més grups poblacionals, però no ha estat possible perquè els pressupostos vigents continuen sent els de 2023. El doctor Barco veu amb bons ulls aquesta intenció, tot i que adverteix dels reptes logístics: “Calen més mamògrafs i, sobretot, més radiòlegs, que és un perfil professional que escasseja”.
Per pal·liar la manca de professionals, la tecnologia esdevé una eina addicional. Segons el doctor, a curt termini s’espera que una de les dues lectures obligatòries de la mamografia la pugui fer un programa d’intel·ligència artificial (IA). “Això ja es fa a Suècia i permet reduir molt el volum de feina presencial, sempre amb sistemes molt testats”, afegeix.
El repte del 30% restant
Malgrat les bones dades, encara hi ha un 30% de dones que no responen a la crida pública. Els motius són diversos: des de la preferència per fer la revisió a través de mútues privades o assegurances d’empresa, fins a la dificultat per absentar-se de la feina. En aquest sentit, el doctor Barco recorda que, tot i que la mamografia pot ser dolorosa, és l’única prova que ha demostrat científicament que redueix la mortalitat per càncer de mama.
Densitat i molèsties en dones joves
L’ampliació de l’edat als 45 anys també comporta reptes clínics. El doctor Barco explica que, en dones més joves, la prova pot ser més incòmoda i complexa d’interpretar: “Per sota dels 50 anys, quan encara hi ha influx hormonal, la mama és més densa; això fa que la imatge es vegi menys bé i que la prova pugui ser més molesta segons el moment del cicle”.
Aquesta densitat mamària obliga, a vegades, a realitzar més proves complementàries. “Si no veus prou bé la mamografia, lògicament has de fer alguna cosa més per poder veure-hi millor, i això gairebé sempre és una ecografia”, aclareix el doctor, tot recordant que l’ecografia és un complement necessari en aquests casos, però mai un substitut de la mamografia.
Altres cribratges: el còlon
El sistema de prevenció a Terrassa no s’atura en el càncer de mama. El cribratge de còlon està plenament consolidat gràcies a la col·laboració amb les farmàcies, i s’espera que a principis de 2026 els informes de les mamografies també estiguin integrats a la història clínica compartida de “La Meva Salut”, facilitant l’accés a les pacients.
Això permetrà que les pacients i els seus metges consultin els resultats de manera immediata, resolent els problemes derivats del correu postal. “Molta gent es posa nerviosa si no rep la carta, i d’aquesta manera el resultat quedarà penjat directament al sistema”, conclou el coordinador de la unitat.
Pel que fa al càncer de pròstata, Barco explica que encara no hi ha un programa de cribratge poblacional tan clar, ja que el benefici en la mortalitat no és tan evident i molts casos es desenvolupen de forma molt lenta en edats avançades.
