El Casal de la Dona de Terrassa compta des d’aquest dijous amb una placa commemorativa a la seva seu, que simbolitza el 40è aniversari de l’entitat i el 50è de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Aquesta peça evoca les arrels del moviment feminista i destaca el paper fonamental de les dones dels barris en la construcció d’un espai col·lectiu de lluita i suport.
L’acte de commemoració, que s'ha celebrat aquest dijous a la tarda i ha comptat amb la participació de la regidora de Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, i la regidora de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares, ha servit per presentar la placa, així com reivindicar la memòria històrica i la vigència del feminisme. Durant la trobada també s'ha lliurat una rèplica de la placa a la presidenta del Casal de la Dona de Terrassa, Mercè Gómez, i a Magda Agustí, pionera de la vocalia de la Dona al barri de Ca n’Anglada.
Durant la seva intervenció, la regidora Montserrat Caupena ha definit la col·locació de la placa com “un acte de reconeixement i de memòria democràtica”, remarcant que “la història de la recuperació de les llibertats i dels drets de la nostra ciutat no es pot entendre sense el paper de les dones”. Caupena també ha subratllat que el Casal de la Dona “és avui un símbol de lluita, comunitat i consciència feminista” i ha posat en valor “una història feta de perseverança, solidaritat i compromís”.
Magda Agustí, una de les protagonistes de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona de 1976, ha recordat els inicis de l’activisme feminista als barris de Terrassa. “No teníem escoles per a les nostres criatures, ni ambulatoris, i a vegades ni tan sols hi havia llum als carrers”, ha explicat. També ha rememorat l’impacte d’aquelles jornades celebrades a Barcelona, on “ens vam reunir unes 4.000 persones de totes les classes socials” en el que ha definit com “una explosió” i “una escola de vida”.
La presidenta de l'entitat feminista, Mercè Gómez, ha repassat també alguns dels episodis de mobilització feminista a la ciutat durant els anys setanta i vuitanta, com la creació de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres o les reivindicacions pel dret a l’avortament. Gómez ha recordat que diferents col·lectius reclamaven aleshores “un espai d’alliberament” per a les dones i ha reivindicat la continuïtat de la lluita feminista quatre dècades després de la fundació de l’entitat.
