Com sobreviure sense l'Anella Verda?: "Tenia por de sortir perquè no sabia si estava prohibit"

Hi ha gent que no concep la vida sense que la natura en formi part d’ella. A Terrassa, tot i ser un dels municipis amb més extensió urbana de tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona, també som molt privilegiats de comptar amb una gran presència entorns verds ben a la vora de casa. L’Anella Verda n’és la major prova: amb 4.400 hectàrees, 2.500 de les quals boscos, camps de conreu i rieres i torrents, aquest espai envolta la ciutat de zones verdes i natura.

Aquesta gran àrea, però, es va esfumar de l’ideari ciutadà amb l’aparició de la pesta porcina africana (PPA) al nostre territori. Els primers casos de senglars morts a Cerdanyola del Vallès per aquesta infecció van obligar el govern català a restringir l’accés als entorns naturals en el radi més proper a la zona 0 de les troballes. I aquí, Terrassa va “pringar”, per proximitat amb aquest municipi. 

Abans de l’aplicació de les restriccions per la pesta porcina africana, l’Anella Verda i l’entorn natural que envolta Terrassa eren un espai d’ús habitual per a moltes persones que hi practicaven activitat física de manera regular. “Des de qualsevol punt de Terrassa es pot agafar l’Anella Verda i t’estalvies haver de córrer entre cotxes”, explica el creador de contingut David Velasco, conegut per @txus_run a les seves xarxes, que la utilitzava com un espai intermig entre l’asfalt i la muntanya, especialment en períodes d’entrenament menys específics.

Més enllà de l’esport, molts usuaris destacaven el valor ambiental i emocional d’aquest espai. Miguel Salas, usuari habitual de la zona per a caminar i córrer, remarca que per a ell sortir no era només fer exercici, sinó “observar el bosc, veure plantes, si apareix algun animal i anar descobrint nous camins”. Una visió compartida per Pilar Martínez, que també hi passejava i hi corria, i subratlla que el silenci i el desnivell constant “fan que sigui fins i tot terapèutic i un entrenament excel·lent a nivell de càrdio”. 

Per a alguns usuaris, les restriccions han implicat tornar a l’asfalt i redefinir recorreguts dins la ciutat. “Ara estic entrenant més asfalt, cosa que no havia fet tant fins ara”, explica Velasco, dient que “m’he creat un circuit com la Línia 8 Avingudes, d’uns 10 quilòmetres”. Quan busca desnivell o entrenaments més específics, opta per desplaçar-se fora: “Vaig cap a Montserrat, que amb la B-40 s’hi arriba ràpidament”.

Una decisió que per la qual també opta el ciclista Toni Ortiz, qui explica que “ara hem de trobar alternatives perquè sempre enfilàvem des d’aquí fins a Collserola o voltants. El que fem ara és desplaçar-nos en cotxe cap al Montnegre o cap al Montseny, i començar des d’allà”, explica, tot i reivindicar el valor del parc natural de Terrassa, que defineix com “un paradís” i “un jardí enorme que no te l’acabes”. 

També hi ha qui ha optat per reduir o canviar completament el tipus d’activitat. Pilar Martínez explica que “m’he dedicat més a anar al gimnàs o a nedar i, si la climatologia acompanyava, també he fet exercici per on estava permès: la carretera de Rellinars, la Font de la Misèria...”. En una línia similar, Harry Chadwick, usuari habitual de la zona del Llac Petit, que reconeix que “gairebé he deixat de córrer”. Ara, però, diu que “estic escalant més al rocòdrom de Terrassa, fins i tot vaig a un club de senderisme en què anem lluny de Terrassa”. 

Zones com el parc de Vallparadís, amb una gran afluència de gent que hi passeja o hi fa exercici físic habitualment, han esdevingut clau alçant-se com una mena d’oasi de natura amb accès permès al mig de Terrassa. Sigui com sigui, aquests canvis reflecteixen com les restriccions no només han alterat els recorreguts, sinó també els hàbits esportius de molts veïns de Terrassa.

Incertesa i desconeixement

Més enllà de les limitacions físiques, una de les conseqüències més repetides entre els usuaris de l’entorn natural és la incertesa sobre què està permès i què no. El fet d’establir dos radis, un de sis quilòmetres des de la zona 0, i l’altre de 20 quilòmetres, sembla desconcertar la gent. De fet, és prou habitual trobar-se encara amb persones passejant o fent exercici a l’Anella Verda sense saber si està permès o no. 

N’hi ha molts que pensen, com en Miguel Salas, que “no queda gaire clar”. El mateix explica que va arribar a trucar a l’Ajuntament i a consultar diferents canals oficials sense obtenir una resposta inequívoca. “Per una banda, se’m deia que no podia, i per altra que sí. Era una mica contradictori”. 

Aquesta falta de claredat ha portat alguns usuaris a sortir a l’Anella Verda de totes maneres, potser per ser despistats, potser per desconeixement, o potser simplement per tirar pel dret. D’altres, actuen amb prudència extrema o renuncien directament a sortir al medi natural. Salas explica que, davant el dubte, opta per sortir al parc natural de Sant Llorenç per entrenar sempre sol i evitar qualsevol situació que pogués generar conflicte: “Hi vaig sol perquè amb els correus que vaig enviar no deixava clar si es podia”. Una sensació compartida per Harry Chadwick, que reconeix haver reduït dràsticament les sortides perquè “tenia por de sortir. No sabia ben bé si estava prohibit, o no”, assegura, i afegeix que aquesta incertesa també ha afectat el seu grup de senderisme, que ha deixat de fer sortides habituals a l’entorn de Terrassa.

Què diu la normativa?

Terrassa forma part de la zona infectada d’alt risc, juntament amb 11 municipis més, i les restriccions continuaran vigents fins que l’administració competent determini un canvi en les condicions. En aquesta zona d’alt risc, que abasta un radi de sis quilòmetres al voltant del focus detectat, es manté la prohibició d’accedir al medi natural fora del nucli urbà, incloent espais boscosos, lleres de rius, camps de conreu, parcs i camins. Aquesta limitació no afecta l’accés als habitatges ni el funcionament d’activitats econòmiques en espais tancats, com la restauració o les instal·lacions esportives.

Més enllà d’aquest perímetre immediat, entre els sis i els vint quilòmetres del focus, s’estableix una zona de baix risc amb restriccions menys severes, però que també limiten l’ús del medi natural. En aquest cas, es prohibeixen les activitats de lleure organitzades en grup per evitar aglomeracions que puguin alterar les poblacions de porc senglar. Així, mentre Terrassa es manté dins la zona d’alt risc, municipis propers com Matadepera o Sant Llorenç Savall queden inclosos en la zona de baix risc, amb condicions diferents però encara sota mesures de control, menys restrictives, això sí. 
Per tant, està prohibit accedir a l’Anella Verda de Terrassa, però d’altra banda, està permès passejar o fer esport a càrrec individual per l’entorn natural de Matadepera, la Mola o bona part del parc natural de Sant Llorenç del Munt.