La crida a la unitat ha estat el gran fil conductor de la Diada Nacional de Catalunya 2026 a Terrassa, en una commemoració que ha servit per fer valdre un missatge de cohesió i, alhora, per mirar pel retrovisor de la història. Just quan es compleixen 50 anys de les primeres concentracions legals permeses al país després de la dictadura franquista, la celebració a la plaça de l'Onze de Setembre ha arrencat teixint ponts entre el present i el passat històric del catalanisme.
Aquesta memòria s'ha fet palesa des del primer moment en el discurs de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que ha recordat l'ocupació i l'incendi de la ciutat a mans de les tropes borbòniques "els dies 3, 4 i 5 de setembre de 1713". L'alcalde ha destacat que, malgrat la dura repressió posterior al 1714, Catalunya i Terrassa "van rebrotar i es van reconstruir", una fortalesa que, ha assegurat, "avui celebrem i que avui reivindiquem".
L'alcalde ha aprofitat el parlament per advertir que el país travessa "una època complexa", marcada per reptes fonamentals com el finançament, l'habitatge, l'educació o el creixement demogràfic, i ha fet una crida a assolir consensos: "Catalunya ha de trobar el seu propi camí i això s'ha de fer des de la base, des de la ciutadania, des dels pobles i ciutats; Catalunya ha de ser totes i tots i ningú no pot quedar al marge dels grans debats i les grans decisions sobre el nostre futur com a poble".
Mig segle de reivindicació als carrers
Una commemoració enguany que coincideix justament amb l'efemèride dels 50 anys de la històrica manifestació de Terrassa del 1976, que va reunir entre 5.000 i 8.000 persones a la rambla d’Ègara i que va ser la primera després del franquisme.
Aprofitant aquesta fita històrica, el Diari ha demanat als portaveus polítics que facin memòria de la seva primera mobilització o de la que més recorden. Xavier Cardona (TxT) s'ha remuntat a l'època de la presidència de Pasqual Maragall, quan s'estava construint l'Estatut, i ha recordat amb estima "unes mobilitzacions pacífiques, des de la construcció i, sobretot, sense deixar ningú enrere", just abans del "trencament social" que va suposar la sentència del 2010. Per la seva banda, Ona Martínez (ERC) s'ha traslladat a la seva adolescència: "Amb 14 anys me n'anava a Barcelona amb l'estelada i els amics a unes diades que no eren massives, quan amb l'independentisme érem molta menys gent". Per a la republicana, viure-ho aleshores va ser "la llavor de tot plegat".
Des de Junts per Terrassa, Meritxell Lluís ha explicat que li resulta impossible fixar la seva primera Diada perquè sempre hi havia anat amb els pares. Tot i això, ha volgut "posar sobre la taula la de fa justament nou anys, la primera en què teníem presos, teníem exiliats i no hi eren amb nosaltres". Finalment, a escala més local, el portaveu del PSC, Javi García, ha assegurat: "Totes les diades les he viscut aquí, en aquesta plaça". El socialista situa la seva primera vegada "amb 16 o 17 anys, amb els companys del partit, participant de l'ofrena com fem avui".
Ofrena plural
Després del parlament, l’alcalde i els portaveus han dipositat l’ofrena de l’Ajuntament, una rèplica de l’escut de la ciutat feta amb flors, al peu de l’escultura “Al Vent”, d’Albert Novellón. Tot seguit, fins a 46 entitats veïnals, culturals, socials, esportives i partits polítics han anat omplint l'espai de gira-sols, roses, senyeres de clavells i, fins i tot, alguna estelada. Aliança Catalana ha rebut xiulets i algun aplaudiment de fons l'endemà que l'esquerra independentista es mobilitzés contra un acte d'aquest partit al Fossar de les Moreres, a Barcelona.
No han estat els únics xiulets de la jornada. Veïns de l'associació Som Vallparadís també han xiulat l’Associació de Veïns de Vallparadís, en procés de dissolució i coorganitzadora de l’acte, a l'inici del discurs de l'alcalde.
- Ofrenes de flors a la plaça de l`Onze de Setembre
- Lluís Clotet
L'amnistia i el país
Més enllà de la memòria, les declaracions dels portaveus han aterrat en la política actual. Cardona (TxT) ha reivindicat "aquests valors de solidaritat, d'autodeterminació que tenim per poder marcar una agenda pròpia en el país, sempre amb les persones al centre". Des del PSC, García ha celebrat que els catalans "som un poble unit i que anem tots a la una", en la línia del discurs institucional del president Salvador Illa anit. El socialista ha defensat que els indults i l'amnistia "han funcionat" per portar "reconciliació" i ha reclamat als tribunals "que apliquin la llei" a les persones pendents per "acabar de tancar aquesta etapa".
Una amnistia que, efectivament, encara s'espera per a figures com Carles Puigdemont i el terrassenc Lluís Puig. Així ho ha denunciat Meritxell Lluís (Junts), que ha lamentat que aquesta sigui la novena Diada a l'exili, un fet que demostra que "no estem en una normalitat democràtica", i ha criticat les traves d'una part de la justícia per "endarrerir" l'aplicació de la norma.
Ona Martínez (ERC) s'ha sumat a la reivindicació subratllant que un projecte compartit exigeix "fer-ho amb tots els drets polítics i civils en ple dret". Tot seguit, ha reclamat "aixecar la vista" i guanyar també "la llibertat quotidiana dels nostres veïns i veïnes". Per a la republicana, això implica assolir "feines de qualitat", l'accés a un habitatge digne i protegir el català perquè "no sigui frontera, que sigui llengua de cohesió". "Això no va de preguntar d'on venim, sinó de construir un projecte compartit plegats", ha conclòs.
L'acte institucional s'ha tancat, com marca la tradició, amb el cant dels Segadors i l'actuació de la Cobla Ressò dels Dansaires del Penedès, que ha ofert una ballada de sardanes a la mateixa plaça per posar el punt final musical a la jornada.
