El seu tarannà s’endevina pròxim al d’aquests insectes himenòpters que coprotagonitzen la seva segona obra, encara que les formigues són, generalment, de color negre i ella transmet una sèrie de colors irradiats. No podia ser d’una altra manera amb “El llegat de l’àvia fada” (Apuleyo Edicions), que porta per subtítol “Un conte de fades i formigues” i que la terrassenca Cristina Olivares Capilla (49 anys) ha escrit amb delicadesa i cura, i ha publicat amb les il·lustracions de Carlos Fuentes. “Que l’amor per la natura, la màgia la lectura t’acompanyin sempre”, resa la dedicatòria inicial a la seva filla. El llibre de Cristina Olivares narra les vicissituds de l’Emma, la nena que, de sobte, empetiteix com si fos una marieta i ha de fugir d’un ogre mort de fam. Un “gronilo”! Un cau de formigues servirà d’amagatall…
Quan es va materialitzar en llibre la teva vocació? En el 2020, durant la pandèmia, vaig publicar un conte, “Amor pel mar”, sobre les aventures d’una nena amb el seu avi, amb qui coneixia les espècies de la Mediterrània. Aquest és el segon llibre que publico. És un conte infantil per a primers lectors, amb un punt educatiu exposat a través de la màgia i l’aventura. Intento mostrar com són les formigues, les seves funcions, la seva organització.
"La literatura adulta la vaig descobrir amb Mercè Rodoreda. M’ho he llegit tot d’ella"
El mar, el bosc. D’on ve aquesta vinculació amb l’entorn natural? Em sento molt connectada amb la natura. Quan deixo a un costat el meu treball (és funcionària), la natura m’aporta equilibri i em dona pau, em restableix.
També ho fa la literatura? Sí. M’agrada escriure i m’he format per a això. És una activitat que em fa feliç.
Recordes com va néixer en tu l’afició per l’escriptura? De petita llegia molts còmics. Amb els meus germans devorava exemplars de “Zipi y Zape”, però la literatura adulta la vaig descobrir amb Mercè Rodoreda. M’ho he llegit tot d’ella. Mercè Rodoreda em va ajudar molt a escriure en català. “El llegat de l’àvia fada” també ha estat publicat en versió en castellà, però l’original em va sortir en català.
- L`escriptora Cristina Olivares
- Nebridi Aróztegui
Va ser clau el pas editorial per seguir endavant? Escrivia molt i vaig pensar en la necessitat de formar-me amb la intenció de publicar alguna cosa, de fer un pas endavant. Vaig pensar que ho acabaria deixant si no era així. I els astres es van alinear per poder fer aquest pas.
Escriure constitueix també una plataforma d’autorealització? Soc mare soltera i la nena m’absorbia molt. No obstant això, mantenia aquesta espècie de reivindicació interna. Soc mare, treballo, però sempre em guardo aquest racó de l’escriptura. “Aquesta soc jo”, em repetia. Ja volia fer-ho abans de ser mare i he esperat el moment.
Ha estat complicat obrir-te pas per veure la teva obra publicada? És difícil. Has de trucar a moltes portes, presentar treballs i fer una inversió com la que he fet. Quan vengui 100 exemplars, l’hauré recuperat. Es tracta d’anar obrint portes de mica en mica.
T’endinsaràs en l’àmbit juvenil? Quan la nena creixi una mica més, no descarto escriure alguna cosa per al públic juvenil. Tinc manuscrits, però vull anar pas a pas. Ara, toca “El llegat de l’àvia fada”.
