“Davant de delictes reiterats, els ajuntaments no ens podem quedar sense eines”

Terrassa celebra l’aprovació de la llei de la multireincidència al Congrés. L’Ajuntament considera que la mesura serà beneficiosa per protegir millor a la ciutadania

Publicat el 12 de febrer de 2026 a les 19:51

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la reforma del Codi Penal per endurir la resposta a la multireincidència, una iniciativa impulsada per Junts que ha tirat endavant amb el suport del PSOE, el PP i Vox. La norma va rebre 302 vots a favor, 36 en contra -de Sumar i Podem- i l’abstenció d’ERC, i ara continuarà la seva tramitació al Senat abans de l’aprovació definitiva.

Més enllà del debat polític estatal, la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació de Terrassa, Meritxell Lluís, des del mateix Congrés dels Diputats, defensava l’aprovació com “un pas important, després de dos anys de reclamacions dels municipis catalans de diferents colors polítics”, perquè es modifiqués el Codi Penal. “Davant de delictes reiterats, de robatoris, no hi pot haver absoluta impunitat i, a més, els ajuntaments no podem quedar-nos sense eines”, afirmava, insistint que és important que la reforma no quedi en paper mullat: “El que hem de fer ara és aterrar-ho”.

En aquest sentit, ha recordat que la modificació penal ha d’anar acompanyada d’un reforç dels jutjats amb més jutges territorials i recursos suficients: “Cal passar tots els tràmits parlamentaris i aplicar-ho de veritat. Malauradament, els catalans hem estat víctimes massa vegades d’incompliments o de lleis que s’aproven i no es concreten”. 

Lluís també ha posat el focus en un fenomen que preocupa especialment a la ciutat: el robatori de telèfons mòbils, sobretot entre joves i gent gran. La reforma introdueix precisament un agreujant específic per a aquest tipus de furt, en considerar que els dispositius contenen dades personals sensibles. “No pot ser aquesta sensació que delinqueixes, entres per una porta i surts per l’altra. No pot ser”, reiterava.

Tot i els indicadors de delinqüència a la baixa a Terrassa en el darrer any, fet que deia que “s’ha de posar en valor”, la tinenta d’alcalde ha refermat que la preocupació ciutadana persisteix: “Només que es cometi un sol furt ja ens ha de preocupar”.

Des de l’Arc Metropolità de Barcelona, també s'ha celebrat l’avenç del text, que considera una reivindicació històrica dels ajuntaments. L’alcaldessa de Rubí i presidenta de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, Ana María Martínez, afirmava que “fa temps que els ajuntaments demanàvem canvis legislatius que ens permetessin afrontar amb més garanties la multireincidència. Aquesta llei ens aporta noves eines per protegir millor la ciutadania”, 

Com funciona la reforma?

El nucli de la modificació afecta el delicte de furt. Fins ara, els furts de menys de 400 euros es consideraven, en general, delictes lleus castigats amb multa. Amb la reforma de l’article 234 del Codi Penal, si una persona ha estat condemnada almenys tres vegades per delictes de la mateixa naturalesa -i com a mínim un d’ells és lleu-, un nou furt inferior a 400 euros podrà comportar una pena d’entre un i tres anys de presó. És a dir, deixa de sancionar-se únicament amb multa quan hi ha reiteració acreditada.

També es modifica l’article 235 per introduir nous agreujants. Entre d’altres, s’incorpora un agreujant específic que mencionava Meritxell Lluís, per al furt de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics que continguin dades personals. A més, el furt serà agreujat si l’autor ha estat condemnat almenys tres vegades per delictes menys greus o greus del mateix títol del Codi Penal i de naturalesa similar.

La reforma redefineix tècnicament el concepte de reincidència i ajusta les regles de determinació i suspensió de penes per garantir coherència amb els nous supòsits. També estableix que les condemnes fermes dictades en altres estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència.

Des del punt de vista municipal, la norma preveu que els ajuntaments puguin posar en coneixement de la Fiscalia determinats casos i personar-se com a acusació particular. Igualment, es vol facilitar a les policies locals l’accés a informació judicial centralitzada per millorar la coordinació i el seguiment dels casos.