La rosa ha deixat de ser aquell símbol gairebé exclusiu del romanticisme clàssic. El que abans era un gest tancat –un detall d’enamorats dins del guió clàssic de “noi regala flor a noia”— avui s’ha obert a múltiples relacions, situacions i perfils. Així ho expliquen dos floristes de la ciutat que ho viuen cada dia darrere el taulell: Montse Solé, de Petit Paradís, i Carles Clapés, de Flors La Selva, també president de la Unió de Floristes.
Tots dos coincideixen en una idea: la rosa ja no té un únic destinatari. Pot ser per a la parella, però també per a amistats, família, companys de feina o fins i tot per a un mateix. “Abans només era per l’estimada, ara és per tothom”, resumeix Clapés, que recorda que el canvi ve ja de fa uns quants anys.
Segons Solé, cada vegada hi ha més gent jove que compra flors, i no només per romanticisme, sinó perquè el regal floral ha guanyat pes emocional i també social. En termes de perfil i centrant-se en Sant Jordi, la propietària de Petit Paradís observa una tendència clara: els homes de més edat continuen apostant per la rosa vermella clàssica, que continua sent la gran protagonista, també en entorns empresarials. Les dones, en canvi, estan més obertes a explorar opcions com el blanc o el rosa. I els joves sovint busquen variants més originals.
En la línia dels colors, Solé recorda que el vermell s’associa a la passió, el rosa a la sensibilitat, el blanc a puresa i nous inicis o el groc a la imaginació, l’èxit o l’amistat. Ara bé, no tothom compra amb aquest “manual emocional”. Molts clients escolten, pregunten… i al final decideixen més pel gust o per la intuïció que pel significat estricte.
“El llenguatge de les flors poca gent el coneix”, sosté Clapés, que és de l’opinió que per Sant Jordi, la rosa és tan central que el que canvia no és tant la flor com la presentació i en aquest punt hi afegeix el factor de les xarxes socials, que fa que els joves demanin sovint “una cosa diferent”, amb embolcalls especials o detalls creatius. Tot i això, admet que pel que fa als colors, de vegades hi ha petits gestos simbòlics, com diferenciar-los dins d’una mateixa família o grup.
Sigui com sigui, les composicions més cuidades o les presentacions d’autor han guanyat pes. I també les roses preservades, que poden durar anys. Solé explica que molta gent les descobreix per casualitat i s’hi enganxa: hi ha qui fa un gerro i cada any en compra una nova per anar ampliant una col·lecció.
Ara bé, sigui d’una manera o d’una altra, lluny de convertir-se només en un element estètic, la rosa manté el seu component emocional.“El fet de regalar una rosa ja simbolitza interès per l’altra persona”, recorda Clapés.
Així, la rosa no ha perdut significat, sinó que n’ha guanyat de nous. I en aquest canvi, els joves no només hi participen: el dirigeixen. Amb noves maneres de regalar, de triar i d’entendre què vol dir, avui, donar una flor.
