“Des dels noranta fins ara ha millorat molt la cosa”

Juan José Fernández combat els focs des del 1988, quan va convertir-se en auxiliar forestal durant les campanyes d’estiu. Ara, bomber funcionari des del 92 i sergent del parc de Terrassa, espera, juntament amb els seus companys, el nou edifici que està en construcció.

Dels primers en arribar 

Quan algú té un problema, normalment els bombers són dels primers que arriben a donar un cop de mà. En Juan José Fernández, sergent del parc de Terrassa, ens parla sobre la seva àmplia experiència en els equips de salvament i extinció d’incendis.

Eres dels nens que sempre han volgut ser bomber? Penso que no. És a dir, sí que tenia joguines de bombers i m’agradaven, però no era una cosa en la qual hi pensés gaire. Em va venir una mica més crescut, després del servei militar, quan ja vaig posar una mica de seny. Com tenia coneguts que hi eren dins el cos, em va començar a picar la curiositat.

Des de quan hi ets als Bombers? Vaig començar com a auxiliar d’ofici forestal el 1988 per les campanyes d’estiu. A partir d’aquí vaig fer les oposicions i vaig entrar de bomber interí al noranta i finalment em vaig convertir en bomber funcionari al 92. Des de llavors he estat als parcs de Rubí i Martorell fins que el 2015 vaig tornar aquí a Terrassa, on em quedaré en el meu temps de descompte, perquè ja em queda poc per jubilar-me.

Han canviat gaire les coses, en aquest temps? Molt. Des dels noranta a ara ha millorat molt la cosa, sobretot pel que fa a l’equipament i els protocols. Ara tenim eines molt més potents, modernes i segures per a nosaltres, però el que més ha canviat han estat els protocols d’actuació. Sabem en tot moment com hem d’actuar i s’ha establert tot d’una manera que, encara que sempre hi existeixi la possibilitat, és molt difícil que passi alguna cosa.

Una altra cosa que s’està modernitzant és el vostre parc. Sí, és un projecte del 2008 que es va aturar amb la famosa crisi econòmica. És una cosa que és molt necessària, perquè l’edifici que tenim actualment crec que és del 1986 i se’ns ha quedat molt petit, sobretot les dependències per als bombers i bomberes. Pensa que el torn de guàrdia ha de tenir un mínim de set bombers al parc, però on estem està pensat per, com a molt cinc. A més, ara ens ampliaran la plantilla de cada torn a vuit bombers i ens equipararem a la resta de parcs de ciutats grans.

“L’edifici que tenim ara és del 1986 i se’ns ha quedat molt petit” 

Què feu quan no hi ha serveis a fer? Estem de guàrdia durant 24 hores, llavors, quan fem el canvi a les 7, ens passem la informació amb els companys del torn anterior. Després, fem la revisió del material i dels vehicles. Això ho hem de fer cada dia per assegurar-nos que tot està en perfectes condicions per a una actuació. Esmorzem i fem pràctiques amb els bombers en pràctiques de diverses coses, com l’autoescala o focs forestals, netegem el parc. Després de dinar,  si no hi ha activitat, tractem de descansar una mica i fem classes teòriques. En acabar fem una mica d’activitat física i a la nit tothom fa una mica el que vol: anar al gimnàs, relaxar-se i intentar dormir...

Tens alguna anècdota curiosa? No és una anècdota perquè passa sovint, però el que nosaltres diem “dormir quatre vegades”, que és que, cada vegada que t’intentes posar-te a dormir, sona l’alarma d’emergències és quelcom recorrent.