Ningú no ha pogut llegir-se encara la lletra petita. És l’única cosa en què coincideixen l’Ajuntament, el Sindicat de Llogateres i la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa sobre els dos decrets d’habitatge que el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts i que el Congrés votarà divendres. A partir d’aquí, les valoracions es reparteixen entre qui els considera insuficients i qui els veu directament contraproduents per al mercat del lloguer.
Les mesures principals, com ara aturar els desnonaments de famílies vulnerables fins al 2030, regular el lloguer de temporada i d’habitacions, vetar la compra d’immobles per part de fons d’inversió fins al 2028 i prorrogar els contractes dos anys, s’han rebut amb cautela. Fèlix Martínez, portaveu del Sindicat de Llogateres de Terrassa, evita valorar-les fins a tenir el text, tot i que celebra la pressió al carrer. Lluïsa Melgares, regidora de Polítiques Socials d'Habitatge, n’avala el gruix però avisa: “Sense regulació central no podem fer res”. A l’altre extrem, Elisabet Planas, secretària tècnica de la Cambra de la Propietat i advocada, ho resumeix així: "D’entrada, malament".
“La mobilització funciona”
Per al Sindicat de Llogateres, els decrets són fruit de la pressió al carrer. “La mobilització funciona”, celebra Martínez, tot i que adverteix que la feina “no s’acaba amb aquest decret”. El portaveu recorda que el cas de la Maricarmen, la dona de 87 anys desnonada a Madrid que ha accelerat la norma, no és cap excepció: “Ens hi trobem habitualment”. Cada dia hi ha desnonaments de gent gran, persones amb discapacitat i famílies amb criatures, alerta, i denuncia les “trampes” constants en els contractes. Les protestes continuaran les pròximes setmanes i a Terrassa preparen accions per a aquests dies.
Uns 900 euros de lloguer mensual
Lluïsa Melgares demana llegir la lletra petita, per exemple la de la suspensió dels desnonaments fins al 2030, “perquè després els jutges, com han fet sempre, no l’apliquen”. També reclama que els consistoris hi tinguin veu i insisteix que són mesures que toquen processos judicials i que Catalunya no pot regular sola.
Del que es coneix, en destaca el préstec al 0% per a l’entrada del primer habitatge, “molt important” perquè no fixa cap límit d’edat i, segons explica, permetrà comprar a treballadors que pateixen discriminació racial en el lloguer. També celebra la regulació del lloguer de temporada i d’habitacions que fins ara no podien controlar: “No es pot permetre que visquin famílies senceres en habitacions”. La d’habitacions, però, no s’aplicarà de moment a Catalunya, que ja té normativa pròpia.
Sobre el topall del 2% a l’actualització de les rendes avisa que “ja arribem tard”, amb un lloguer mitjà a la ciutat que se situa al voltant dels 900 euros, un preu que qualifica d’”inassumible”. També defensa la renovació automàtica dels lloguers, situada en un segon decret, per “la lògica del mercat”: si el pis ja està llogat, i el vols tornar a llogar, per què fer fora l’inquilí? Així mateix, la regidora dona suport a vetar la compra a fons voltor fins al 2028, però creu que s’hauria d’obligar-los a baixar el preu de lloguer.
Melgares lamenta que els ajuntaments no siguin escoltats i denuncia que “no ens tenen en compte” tot i ser els qui atenen les famílies. Per això reclama eines per actuar abans. Ella mateixa coneix bé aquesta realitat: dilluns va anar personalment a tres desnonaments. Se’n va aturar un, un altre es va resoldre amb un acord i, en el tercer, una família amb tres fills va acabar al carrer. La regidora subratlla que l’Ajuntament treballa en el parc públic per arribar al 9% que demana el Pla territorial, quan ara en té un 4%.
“Es paralitzarà el mercat”
A l’altra banda, la Cambra de la Propietat Urbana ho veu com un error. Planas sosté que els decrets reduiran l’oferta: “Es paralitzarà el mercat del lloguer, no hi haurà propietaris que vulguin seguir llogant”. L’advocada recorda que els socis de l’entitat no són grans tenidors, sinó gent amb un pis o dos, i es pregunta quina estabilitat els dona una llei reformada tantes vegades: “Cap”. De la renovació automàtica de contractes, en qüestiona fins i tot la viabilitat jurídica: “Una reforma d’aquest calat no es pot aprovar via decret”.
També recorda que els desnonaments es produeixen “perquè hi ha un incompliment del contracte” i reclama compensacions per als propietaris. La Cambra insisteix que l’administració és qui ha de fer “els deures” per garantir l’habitatge davant d’un problema “sistèmic” que no es pot resoldre “a cop de decret”.
Tot plegat queda pendent del ple de divendres al Congrés, on el Govern espanyol no té garantida la majoria: Junts reclama mantenir la protecció als petits propietaris i Podem rebutja que el paquet s’hagi dividit en dos decrets.
Què més diuen les mesures estatals
Els nous decrets estatals inclouen també préstecs de l’ICO a interès zero de fins a 50.000 euros per comprar el primer habitatge, sense superar el 20% del seu valor; l’IVA del 4% per construir habitatge públic i protegit; un IVA del 10% per als pisos turístics; i bonificacions al lloguer per a famílies amb ingressos inferiors a 33.000 euros.
