Amb l’energia i els salts dignes d’una classe d’aeròbic, Doctor Prats va fer botar el parc de Vallparadís en una nit de nostàlgia. Terrassa va recuperar un dels seus grups referents, que es va acomiadar el novembre del 2023. Ara, han tornat renovats, però amb la mateixa essència, i la Festa Major en va ser testimoni.
Durant el primer tram d’actuació, els èxits del seu nou disc “F5” van ser protagonistes, desfermant l’eufòria amb d’“Extraordinàriament normal” i “A brindar”, o les notes de “Gira-sols” per fer baixar pulsacions. Temes històrics com “Ara” i “Tu fas” van transportar el públic anys enrere, abans que quedés hipnotitzat amb l’èxtasi japonès de “Moriagatte”.
El cantant Marc Riera va ser el mestre de cerimònies, com ha acostumat a ser-ho en els 10 anys de vida de la banda. En aquesta gira, però, l’acompanya al micròfon el trompetista Ramon Figueras, formant un duet imperdible. Ells junts van protagonitzar un dels moments del concert. Van abandonar l’escenari amb una càmera que els seguia, i amb uns micròfons i l’“autotune” pels núvols, parlaven i cantaven amb els primers que es creuaven. El tinent d’alcalde Joan Salvador en va ser víctima, i val a dir que no va sonar pas malament. L’escena va acabar amb Riera i Figueras “segrestant” Miki Núñez mentre sopava, per acabar interpretant a Vallparadís, de nou aquella nit, l’“Efecte papallona”.
- Miki Núñez, amb Marc Riera i Ramon Figueras
- Marcel Marsal
Si d’una cosa es caracteritza Doctor Prats és per la seva versatilitat, i ho va demostrar també fent vibrar el públic amb els tempos de trap i reggae de “Les teves pigues”. Quan van enllaçar amb “Caminem lluny”, Vallparadís ja era una bogeria. Una eufòria breu, però, perquè Marc Riera va anunciar que acabava el concert. Durant uns segons va regnar el silenci, ofegat pels crits dels fans. Tot va ser una estratègia per enganxar més als assistents. La banda no podia marxar així, i va tornar amb “Seguirem ballant”. En exclusiva i fora de guió, per petició del públic, Doctor Prats va tornar als inicis amb “Rockamboleska”, himne terrassenc que no podia fallar.
Abans de marxar, Riera va reivindicar la llengua dient que “no tan sols són paraules. Només si la cuidem, podrem seguir rient, estimant i cantant, en català”, rebent un gran escalf del públic, i el suport de la percussió d’Oriol Cors. Poèticament, la nit va morir amb “Les nits no moren mai”.
