Dos empresaris del sector tèxtil de Terrassa, Jaume Puigarnau i Baltasar Pineda, han comparegut aquesta setmana a l’Audiència Nacional en qualitat de testimonis en el macrojudici contra la família Pujol Ferrusola. Tots dos formen part del grup de vuit persones que han declarat aquest passat dilluns davant el tribunal i que han desmentit haver rebut fons dels acusats o haver fet ingressos a favor d'aquests.
Durant l’interrogatori, tant Puigarnau com Pineda, que han intervingut per separat, s'han mostrat taxatius. Tot i reconèixer que tenien un compte compartit a la Banca Reig, posteriorment Andbank, per l’empresa Hilados Egarfil, han rebutjat haver rebut cap transferència de la trama. A més, han subratllat que no coneixien personalment el fill del president Pujol ni hi mantenien cap mena de relació comercial.
“No en sabem res, van fer servir el nostre compte”, ha sentenciat Puigarnau per videoconferència davant del jutge. Aquesta declaració ha coincidit amb la versió de la majoria de compareixents de la sessió, els quals han negat haver autoritzat o conegut els moviments que se’ls atribueixen i han suggerit que l’operativa financera es va realitzar a la seva esquena.
Segons els registres del sumari, el compte compartit que els dos socis egarencs tenien obert a la Banca Reig va rebre una transferència de 30 milions de pessetes l’any 1993. Els fons provenien de dipòsits vinculats al primogènit de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, i a la seva exdona, Mercè Gironès.
Un metge jubilat de Sabadell, José Luis Iriarte, i la seva filla, també han explicat que van tenir un compte a Andorra als anys 90, però que no tenien coneixement d’haver realitzat ni rebut cap operació amb Jordi Pujol Ferrusola o Gironès. A la Fiscalia li constava un moviment de 25 milions de pessetes. D’altra banda, tres testimonis més han negat que haguessin tingut mai diners al Principat d’Andorra.
Les declaracions reforcen la tesi de la Fiscalia Anticorrupció. Segons els investigadors, els gestors bancaris utilitzaven comptes de clients reals i aliens a la família Pujol com a “comptes pont” o de pas. Això permetia fer “compensacions” de diners en efectiu: els Pujol podien ingressar diners en metàl·lic a Andorra que s’assignaven comptablement a tercers, o bé fer transferències internes per camuflar l’origen dels fons, sense que els titulars nominals en fossin necessàriament conscients o partícips del delicte.
L’única nota discordant l'ha posat Núria Villena, extreballadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que sí que ha reconegut una transferència de 10 milions de pessetes a Pujol Ferrusola. Segons ha explicat, el pagament no era cap comissió, sinó una inversió per a un projecte per portar universitats nord-americanes a Europa.
