La recerca sobre les víctimes de la riuada de 1962 a la ciutat continuarà amb la consulta de dos fons documentals privats: el de la Fundació Busquets, ja localitzat, i el de Caixa Terrassa, amb qui l’Arxiu Històric manté converses per transferir la documentació. L’objectiu és esgotar les vies possibles per aclarir els fets i donar resposta a les famílies que encara tenen dubtes sobre el destí d’alguns dels seus parents, tot i que no hi ha garanties que aportin informació concloent.
Així ho explica Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa, que defensa l’obertura d’aquests dos fons privats com un exercici de “transparència” i “bona voluntat” després d’anys de demandes. “S’estan mirant d’esgotar tots els camins possibles”, afirma. Tot i això, adverteix que, al seu parer, “no hi haurà massa informació” que permeti esclarir sospites sobre possibles adopcions il·legals o nens robats.
El fons de la Fundació Busquets ja s’ha pogut localitzar i una part de la documentació és consultada per investigadors que treballen en un estudi històric sobre l’entitat. Segons Soler, hi ha un compromís verbal perquè, més endavant, el fons es traslladi a l’Arxiu Històric per garantir-ne la conservació, però encara no hi ha cap data. En el cas de Caixa Terrassa, les dues parts treballen en un document per fer efectiva la transferència. Les converses s’han allargat, però Soler considera que l’acord no hauria de trigar gaire. L’entitat va gestionar un alberg durant l’època de la riuada.
L’historiador assenyala, però, que hi ha altres fons que podrien aportar informació més rellevant. Un és el de l’antic Govern Civil de Barcelona, que actualment pertany a l’Estat i “conserva més de 47 capses de documents”. Investigadors que l’han pogut consultar anteriorment hi han identificat llistes i informació relacionada amb les riuades, però actualment el fons està tancat, no disposa d’inventari i no es pot consultar.
L’altre és l’Arxiu de la Maternitat de Barcelona, integrat a l’Arxiu General de la DIBA. Segons Soler, hi ha constància de l’ingrés de nens orfes en aquelles dates i els registres de l’entitat permeten seguir tant les entrades com el destí posterior dels infants. Tot i les consultes fetes, l’accés a aquesta documentació continua topant amb obstacles legals i amb l’exigència d’acreditar un vincle familiar o un interès directe.
Fer memòria col·lectiva
La continuïtat de la recerca s'ha abordat aquest dijous durant la jornada “Fem memòria entre tots i totes”, dedicada a presentar els treballs d’investigació i dignificació de les víctimes de la riuada de 1962. La trobada, celebrada a l’Arxiu Històric, també va servir per demanar a la ciutadania que aporti testimonis, dades i fotografies. El primer cens de víctimes mortals, publicat amb 189 noms, ja en recull 202 després de corregir una errada relacionada amb Sant Quirze del Vallès, que el 1962 formava part de Terrassa.
- El tinent d’alcalde de Transició Ecològica i regidor de Rieres, Noel Duque, ha estat l'encarregat de donar la benvinguda a la jornada
