La decisió de l’Ajuntament de subvencionar la neteja de pintades en façanes privades ha obert un debat sobre la seva utilitat real. Des del món comercial i des de l’àmbit urbanístic s’hi veu una mesura positiva però insuficient, que no ataca l’arrel del problema ni millorarà substancialment l’aspecte dels carrers.
El ple municipal d’octubre va aprovar inicialment les bases d’aquesta convocatòria, que comptarà amb una dotació de 50.000 euros i s’adreça a propietaris de façanes o murs visibles des de la via pública. L’ajut servirà per cobrir el cost de netejar o repintar pintades no autoritzades, en una iniciativa que complementa la feina de les brigades municipals.
Segons dades del consistori, des del segon semestre de 2024 s’han acomplert 263 actuacions sobre edificis públics, parcs infantils i mobiliari urbà, repintant uns 10.800 metres quadrats i retirant pintades de 73 elements.
Les pintades no han desaparegut
Des de Terrassa Centre, l’associació que agrupa comerços del nucli històric, es considera que la iniciativa arriba tard i tindrà un abast molt limitat. Un dels seus representants, Carles Amador, assegura que el servei actual de neteja de grafits “ha tingut poc impacte” i que “els carrers continuen plens de pintades”. “Hem demanat a l’Ajuntament que ens digui quines són les que s’han esborrat i no ens ho saben dir”, lamenta.
Amador explica que les pintades més problemàtiques són les que afecten les persianes dels locals, més difícils de netejar i visibles durant tot el dia. “Fa molt brut i dona mala imatge”, afirma. Des de l’entitat també recorden que la proposta ja es va plantejar mesos enrere, però va quedar aturada per manca de partida pressupostària. Ara que s’ha recuperat, volen saber exactament com funcionarà i alerten que els diners podrien ser clarament insuficients.
“Si tal com es va dir, es cobrirà el 100% del cost, amb 50.000 euros no n’hi haurà per a gaire. Una pintada petita sobre marbre ja pot costar 150 o 200 euros de treure”, explica. Amador afegeix que molts comerços voldran acollir-s’hi i que, per tant, la demanda superarà de llarg la dotació prevista.
Civisme i manteniment
Des d’una òptica més tècnica, l’urbanista Pere Montaña coincideix que la mesura tindrà un impacte molt limitat sobre l’aspecte de la ciutat. “Amb aquest import no canviarà res”, assegura. Considera que la qüestió de les pintades “és un problema d’incivisme” i que la subvenció “no l’abordarà en profunditat”.
Montaña creu que hauria estat més efectiu concentrar els ajuts en zones concretes, com els eixos comercials, “perquè si tots els privats volen treure les pintades, amb 50.000 euros no n’hi haurà prou”. També recorda que Terrassa ja va intentar habilitar espais per a grafiters, com a la riera, “però no va funcionar”. En canvi, destaca que molts locals han optat per decorar les persianes amb murals artístics, una fórmula que “s’acostuma a respectar més”.
Els costos i la manca de servei
Des de Terrassa Centre, es defensa que la neteja de pintades hauria de ser un servei municipal gratuït, obert a tothom. Amador recorda que la Sindicatura de Greuges ja va recomanar fa sis anys que l’Ajuntament assumís també la neteja d’espais privats afectats per pintades, però “no s’ho han volgut mirar”.
També critica que no hi hagi una política clara i homogènia: “Quan es tracta de missatges ofensius o dirigits a l’alcalde, actuen de seguida, fins i tot si és en una façana privada. Llavors, volem la ciutat neta, o només neta del que ens interessa?”, es pregunta. En aquest sentit, Montaña sí que considera adequat, tenint en compte la limitació de recursos, que es prioritzi una línia d’actuació concreta. Que la preferència siguin les pintades amb missatges d’odi, “és una decisió política”, diu. L’urbanista afegeix que “potser seria adient revisar aquestes jerarquies”.
“Cal endreçar la ciutat”
Per a Montaña, el debat sobre les pintades no es pot desvincular de la manca de manteniment general de la ciutat. “Terrassa té problemes amb l’asfaltatge, les voreres, els arbres o els parcs. Si hem de treure diners d’aquí per dedicar-los a les pintades, no és realista”, adverteix.
L’urbanista proposa que, abans de llançar noves iniciatives, es reforcin els serveis bàsics i de manteniment, ja que “tenir una ciutat neta i funcional és la millor campanya de civisme possible”. Segons diu, “la gent tendeix a cuidar allò que veu endreçat”.
Les opinions recollides apunten, doncs, que la nova línia d’ajuts, amb alguns detalls per concretar, no serà suficient per revertir la presència de pintades als carrers de Terrassa. Mentre els comerciants reclamen un servei estable i universal, els experts recorden que cal un enfocament més global que combini manteniment, civisme i coherència en les polítiques públiques.
