Terrassa és única pel que fa al llegat modernista i no només per la popular Masia Freixa, sinó perquè caminar pels carrers de la ciutat significa, en molts casos, traslladar-se a inicis del segle XX. La Fira Modernista s’ha consolidat com un dels esdeveniments socials i culturals més emblemàtics de tota Catalunya. No obstant això, és quasi més ampli i ric el Modernisme que ha desaparegut, que el queda. Recordem alguns dels edificis més emblemàtics que van ser enderrocats, obres d’arquitectes tan icònics com Josep Maria Coll i Bacardí, Melcior Vinyals o Lluís Muncunill. Tots ells presentats durant la xerrada “Els edificis perduts del modernisme”, per Domènec Ferran.
Quiosc de begudes, 1943. Josep M. Coll i Bacardí
“Una desaparició deguda a la urbanització del Passeig”
L’any 1901, els germans Pompidor van decidir instal·lar al Passeig Comte d’Ègara, un quiosc de begudes. Existeix la creença que aquest quiosc era el que observem a la fotografia, però això podria no ser del tot cert. El 1911, els germans Pompidor van haver de traslladar-se a una altra part del Passeig. El 1913, però, hi ha evidències fotogràfiques que mostren un quiosc, tot i que també dels Pompidor, d’aparença modernista i molt diferent del de 1901. Aquest nou quiosc, el de la fotografia estaria dissenyat per Coll i Bacardí, segons el cronista terrassenc Rafael Aróztegui. Sigui com sigui, l’any 1943 “a causa de la urbanització del Passeig”, explica Ferran, va ser enderrocat.
Centre Mèdic de Terrassa, 1950. Josep M. Coll i Bacardí
“Exemplificava l’estil modernista de Coll i Bacardí”
El Centre Mèdic de Terrassa, inaugurat l’any 1916, és una de les joies del modernisme terrassenc i un clar exemple de l’estil del seu dissenyador, Coll i Bacardí: “el modernisme de Bacardí s’allunyava del terrassenc i era més propi del centre d’Europa”, comentava Domènec Ferran.
L’edifici, de forma triangular i amb portalada al Carrer Sant Quirze, destacava pel seu xamfrà, per la cúpula parabòlica, les columnes i un gran finestral. A mitjan dècada de 1950, “tot i el disgust i l’oposició de molts veïns”, l’edifici va ser enderrocat en favor a la construcció dels llavors nous jutjats. Més tard, l’edifici va esdevenir la seu de l’Institut Municipal de Cultura i Esports. En l’actualitat, en aquell mateix punt es troba la seu de l’Ateneu Terrassenc, on casualment va tenir lloc la xerrada.
Seu de l’Agrupació Regionalista, 1960. Lluís Muncunill
“D’icona modernista a una simple oficina de Correus”
L’Agrupació Regionalista va fundar-se el 1890 amb l’objectiu de lligar la política i la cultura catalana. Durant els primers anys del segle XX va protagonitzar el naixement de nombroses activitats culturals a Terrassa. El 1906, per falta d’espai per acollir totes aquestes activitats, van decidir construir un nou edifici. L’arquitecte encarregat de dissenyar-lo no va ser un altre que Lluís Muncunill.
A causa de problemes econòmics, l’edifici situat a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer, va anar passant de mans durant els anys. En un primer moment va ser un magatzem tèxtil, i més tard va ser la seu de l’Escola Municipal de Música. L’any 1960, però, l’edifici de Muncunill, va ser enderrocat per donar pas a un de nou, que acull en l’actualitat les oficines principals de Correus a Terrassa: “segur que té molts premis d’arquitectura” acabava irònicament Ferran.
Grup Escolar Torrella, 1968. Josep M. Coll i Bacardí
“La icona terrassenca dels enderrocs modernistes”
L’any 1916 es va inaugurar l’antic Grup Escolar Torrella, una escola pública construïda en la confluència de la Rambla d’Ègara i els carrers Gutenberg i Torrella. L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí. De totes les obres modernistes de l’arquitecte a la nostra ciutat, aquesta és considerada com la més emblemàtica. De fet, el Grup Escolar és “la icona de les pèrdues i enderrocaments” de l’etapa modernista, segons Ferran. L’historiador terrassenc va explicar que la desaparició d’aquest emblema el 1968 va ser per raons d’especulació immobiliària, ja que va ser substituït per un bloc de pisos.
El Grup Escolar Torrella va ser la primera escola moderna de la ciutat, és a dir, que els alumnes (fins al 1924 només nois, i després s’incorporen les noies) es dividien per cursos, a diferència de “l’escola unitària”, on alumnes de totes les edats compartien aula i docent, tal com explica Alba Vinyes, en el seu llibre “L’Escola de Terrassa al segle XX”.
La caserna de la Guàrdia Civil, 1998. Melcior Vinyals
“Un lloc que va regalar pocs somriures”
L’any 1909, després d’estar establerts a diverses ubicacions de la ciutat, la Guàrdia Civil va mudar-se al carrer Sant Leopold. L’Ajuntament de Terrassa va designar el projecte de construcció a l’arquitecte Melcior Vinyals. Des de llavors i fins a l’any 1998, la Guàrdia Civil va ser identificada amb aquesta obra modernista.
Per l’historiador Domènec Ferran, el seu enderrocament va ser tota una pèrdua patrimonial tot i que durant molts anys fou un lloc “que va regalar pocs somriures”. De fet, va ser en aquest edifici on va tenir lloc l’atemptat de Terra Lliure contra la Guàrdia Civil l’any 1981. El seu enderrocament el 1998, es va donar en un context en què començaven a ocupar-se els primers edificis a la ciutat.
