El mapa de les 25 xemeneies de Terrassa: "Deixaven la ciutat plena de volves de sutge"

L’historiador Domènec Ferran va créixer al costat de la fàbrica Flotats i recorda la rutina: quan la xemeneia arrencava, tothom corria al terrat a recollir la roba abans que les volves negres es posessin als llençols. “Ara són molt maques i simbòliques, però en el seu moment era la ciutat del fum”, diu l’historiador. “Quan totes es posaven a funcionar de cop, deixaven la ciutat plena de volves”. A principis del segle passat, les fàbriques arribaven a eclipsar els habitatges, una imatge que encara s’intueix en les fotografies aèries conservades a l’antic Institut Industrial, explica l’arquitecte Lluís Rambla.

Aquestes construccions van ser el gran símbol del sistema d’energia de vapor abans que la indústria s’electrifiqués. Durant l’expansió dels segles XIX i XX, van passar a dominar completament la imatge de la ciutat.El divulgador Joaquim Verdaguer (1945-2022) recollia al seu blog com es van aixecar al seu dia per damunt d’edificis com la Torre del Palau o el campanar de la catedral.

Després, amb l’arribada progressiva de l’electricitat i l’abandonament del vapor, moltes van quedar obsoletes. De fet, en vapors com el Galí va ser on Francesc Giralt va muntar la primera instal·lació elèctrica de Terrassa. 

D’aquell paisatge en queden unes 25 xemeneies inventariades i protegides pel Pla especial de protecció del patrimoni històric de Terrassa. Un cens municipal les fa sumar més de 750 metres de totxo. La més alta és la de la bòbila Almirall, que enguany fa 70 anys, i darrere seu l’inventari situa l’antiga filatura Matarí (Vapor de Prodis), la de la Terrassa Industrial, la de la fàbrica Guardiola i la de la Tintoreria Llanera SA, totes voregen els 45 metres d’alçada. 

Una de les més destacades és la xemeneia de la bòbila Almirall, inaugurada el 1956 per evacuar el fum de les 10 tones de carbó que devorava la fàbrica cada dia. La van aixecar cinc homes i els 217 graons de la seva escala de cargol exterior li van fer guanyar un rècord Guinness. Una altra fita constructiva és la de la Tintoreria Llanera, l’única de Terrassa amb fust octogonal, que es va posar dreta en un temps rècord de 45 dies.

Tot i que bona part d’aquestes construccions compartien un disseny semblant, amb el clàssic fust troncocònic de maó vist aplantillat, cada pilar amaga els seus propis detalls. Un cas singular és el de la Manufactura Auxiliar, al barri del Segle XXI. Aixecada el 1920, llueix 15 brides de ferro colat per reforçar l’estructura, el nombre més alt de tota la ciutat. La memòria local també guarda episodis sorprenents, com el de la fàbrica de Tints i Acabats Guardiola el desembre del 1908. Una caldera de blanqueig va rebentar i va sortir disparada 225 metres enllà, fins al torrent de Vallparadís. Per sort, l’accident no va deixar cap víctima. De tota l’empresa, avui només en sobreviu la xemeneia de 45 metres, bastida el 1897, que s’alça tota sola a la plaça de la Quadra de Vallparadís.

Les que van caure

N’han quedat 25 de catalogades, però n’hi va haver moltes més. Van anar desapareixent a mesura que tancaven les empreses. Les que s’han conservat són més aviat les més modernes, perquè el fum pujava calent i desgastava els maons, un fet que obligava a fer-les noves o a reestructurar-les sovint, tal com recorda l’historiador Domènec Ferran. Ferran explica que fora del catàleg encara en queden dretes dues o tres de bòbiles a la carretera de Rellinars.
D’altra banda, la protecció tampoc no garanteix que les catalogades s’hagin conservat senceres. Algunes han quedat amagades dins d’un pati interior, com la de la bòbila Almirall II, i d’altres s’han hagut de rebaixar perquè la part alta era la primera a fer-se malbé. És el cas de la xemeneia de la plaça Didó, que es va haver d’escapçar pel seu mal estat. Per recordar-ne el volum original, s’hi va marcar a terra la simulació de l’ombra amb un fil metàl·lic.

Un símbol del passat

“La xemeneia és un element aïllat al qual avui li hem donat un sentit simbòlic”, diu Ferran. “Però és una cosa totalment funcional: necessita una estructura que la comuniqui amb la sala de màquines i que serveixi per treure el fum i les volves”. La seva esmena és aquesta: “El que s’hauria hagut de fer és conservar més les estructures que acompanyaven la xemeneia, perquè la xemeneia sola la gent no entén que forma part de tot un conjunt”. L’excepció, diu, és el vapor Aymerich, Amat i Jover, on es conserva sencer. En altres casos, “s’ha pensat més en l’emblema vertical que en conservar part de l’estructura perquè s’entengués quina funció tenien”.

LES PARAULES DELS EXPERTS

Domènec Ferran, historiador: “La xemeneia sola no s’entén sense el seu conjunt”

Historiador, exdirector del Museu de Terrassa i coautor del llibre “Terrassa. Patrimoni industrial” amb Neus Peregrina, Ferran valora positivament la feina de conservació. “S’han rehabilitat naus industrials i se’ls ha donat nova vida. Això és una feina ben feta”, apunta, i posa com a exemples l’escola Lanaspa, l’Electra o Font Batallé. De les xemeneies, en destaca dues a banda de l’Almirall i la del MNACTEC: la de la Terrassa Industrial i la de la SAPHIL, “una peça arquitectònicament molt bonica, que té tota la base sencera”. El seu principal però és la divulgació: “Quan es rehabilitava una nau o xemeneia, jo insistia molt que s’hi fes una mica de didàctica i s’expliqués a quina fàbrica pertanyia, perquè la gent entengués tot el procés industrial; la xemeneia no s’entén sense el conjunt”.

Lluís Rambla, arquitecte: “Com a element simbòlic i fita visual són molt importants” 

L’arquitecte Lluís Rambla distingeix entre els vapors conservats per obligació, amb reformes més modestes, i els rehabilitats amb grans inversions, com el vapor Cortès (actual seu del vapor de Prodis) o el Vapor Aymerich, Amat i Jover (MNACTEC). Més enllà de les naus, però, Rambla posa l’accent en el valor de les xemeneies com a fita visual. “Com a element simbòlic és molt important perquè es veu des de tot arreu; és el símbol de la indústria i del sistema d’energia de vapor abans que les fàbriques s’electrifiquessin”, reflexiona. Recorda que a principis del segle passat aquestes estructures eclipsaven els habitatges i, tot i que els edificis alts d’avui les amaguen, valora que se n’hagi preservat l’empremta. Fins i tot quan s’han hagut de conservar escapçades com a la plaça Didó, diu, mantenen viu l’antic perfil de la ciutat.

CINC EXEMPLES DESTACATS

Bòbila Almirall

La Maurina. És la xemeneia més alta i l’única amb rècord Guinness: 63,25 metres, sense comptar els 5,6 del parallamps, i 217 graons que la volten en espiral per fora. Es va inaugurar el 18 de juliol del 1956 per treure el fum de les 10 tones de carbó que la bòbila cremava cada dia. La van aixecar cinc homes dirigits pel mestre d’obres Marià Massana. El 1991 va entrar al Guinness com la més alta del món amb escala de cargol. 

L'Anònima

Plaça de l’Anònima. La SAPHIL, Sociedad Anónima de Peinado e Hilatura de Lana, es va constituir el desembre del 1919 i va ser, amb Sala i Badrinas, una de les dues empreses més grans de la ciutat. Va tancar el 1990. La xemeneia conservada és la segona, del 1961: base quadrada, fust troncocònic i les lletres blanques de SAPHIL en vertical. Restaurada fa poc, és una de les que Domènec Ferran destaca pel seu valor arquitectònic.

MNACTEC

Rambla d’Ègara La xemeneia del vapor Aymerich, Amat i Jover és l’única que es pot visitar per dins: s’hi accedeix des de la base, dins del Museu de la Ciència i de la Tècnica (MNACTEC). Fa 42 metres, té base octogonal i una escala de gat interior, i entre el primer i el segon collarí de ceràmica hi porta l’anagrama del museu. Es va restaurar el 1993. El vapor és obra de l’arquitecte Lluís Muncunill.

Segle XXI

Parc del Segle XXI. La Terrassa Industrial, TISA, es va crear el 1917 i va fer fallida el 1967. La xemeneia va ser bastida el 1940 per donar sortida a la forta embranzida productiva de l’empresa a la postguerra, quan va arribar a tenir 503 treballadors. Amb la fàbrica enderrocada el 1989, el fust va quedar al mig de l’actual plaça de la Terrassa Industrial. Fa 47,40 metres i porta gravades en blanc les inicials TISA.

Llanera

Plaça de Salvat-Papasseit. La van projectar i construir el 1946 els enginyers Francesc i Arnau Izard, i la van aixecar en 45 dies. Fa 45 metres i és l’única xemeneia de la ciutat de Terrassa amb el fust octogonal. La fàbrica en tenia dues de catalogades, però l’altra, del 1920, es va enderrocar sense autorització durant la construcció dels habitatges. L’estructura supervivent es va restaurar el juny de l’any 2003.