Ni un mes fa de la Castanyada, però Terrassa fa dies i dies que pensa en el Nadal. La ciutat ja és plena de guarniments i llums, malgrat que encara són per a encendre’s. Però la prova més evident i palpable que les festes ja són aquí és l’arribada de la Fira de Santa Llúcia a la Plaça Vella; com sempre, la tradició més matinera del Nadal.
L’olor d’avet i molsa, i les eixerides figuretes dels pessebres envolten des d’aquest divendres i fins al 18 de desembre el cor de la ciutat. En una de les paradetes, lluent com des de fa 59 anys, hi era -i hi és- la Montse Nieto, qui millor que ella per a entendre l’esperit de Santa Llúcia: “Aquesta fira fa quasi 100 anys que es fa i és molt entranyable. Terrassa l’aprecia molt”.
Amb el temps, la fira ha anat perdent algunes de les seves paradetes, fins a quedar recollides i agrupades entre el vell mig de la Plaça i el tram final del carrer Major. “Són poquetes, però les que queden, són totes bones. Aquí, qui no és artista, poc li falta”, exclamava la històrica pessebrista. Nieto, amb tants anys de tradició, ha aconseguit fidelitzar un munt de gent Nadal rere Nadal: “Sense exagerar-te, hi ha fins a tres generacions de terrassencs que venen aquí cada any. No sé si li diria art, però Terrassa sempre respon”.
- La paradeta de Montse Nieto a la Fira de Santa Llúcia
- Alberto Tallón
Uns metres més avall de la Fira de Santa Llúcia també se sentien els crits -uns d’emoció, d’altres, d’ensurt- de la pista de gel de la plaça Nova, que aquest divendres va estrenar-se amb una bona rebuda. “És molt divertit compartir aquesta experiència amb amics i família”, comentava Katy Prado, mentre practicava amb la seva filla Leila: “No és la primera vegada que patinem, però sobre gel, no tenim tanta experiència. Som una mica “patoses”, però, de moment, no hem caigut!”, reien.
Amb 420 metres quadrats d’extensió de gel real amb una conservació i tractament 100% sostenible, la pista tornava a la plaça Nova després d’un any a Can Boada, i la mesura va ser abraçada pels primers patinadors. “És un lloc estratègic, que no agafa molt lluny a la gent. Tampoc estem a la Plaça Vella, així no interfereix tant en la circulació de la gent”, hi apuntaven l’Esther Rosa i l’Adrià Jornet, afegint-hi que “si és una activitat divertida, que a més a més, té en compte el medi ambient, el valor és doble”.
Una pista que es va omplir de patinadors que podien ser des d’infants acompanyats pels pares i els tradicionals pingüins de suport pels principiants, fins a joves i adults, alguns més preocupats per no estrenar-la caient cul a terra. Algunes, com Lourdes Pablo, que acompanyava el seu fill Jofre, optaven per grampons en comptes de patins: “No vull caure, no m’he animat. Prefereixo tenir els dos braços a lloc pel dia de Nadal”. Durant tot el desembre i fins a l’11 de gener, la pista gelarà la plaça Nova de riures i caigudes.
Els plats forts del dia d’aquest dissabte
Després de l’estrena l’any passat, tornen els dos personatges terrassencs, l’Estel, la fada, el Llumí, guardià del Nadal, que protagonitzaran un espectacle familiar basat en el musical “Estel, la fada de la llum”, amb Guille Guillado i Carla Miralda. La ciutat estrena, a les 18 hores, més de 1.400 punts de llum i deu figures tridimensionals, mentre les xemeneies emblemàtiques lluiran un enllumenat especial que recorda el passat industrial.
Després de l’acte, les corals de Terrassa Ciutat Coral oferiran una cantada conjunta dins del cicle Sons de Nadal a l’atri de l’Ajuntament. L’esdeveniment comptarà amb espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda i suport per a persones amb dificultats auditives, incloent interpretació en llengua de signes.
El pessebre del raval de Montserrat, situat davant de l’Ajuntament, és un pessebre tradicional creat pel pessebrista Ricard Verdaguer, que representa el naixement i l’adoració dels Reis en un estable ubicat en un edifici mig en runes, amb una arcada i restes de pedra. Després d’uns anys amb propostes variades i de fort component simbòlic, enguany la ciutat tornarà a veure una representació tradicional del naixement del Nen Jesús i l’adoració dels Reis d’Orient.
Construït amb fusta i porexpan, s’ha col·locat lleugerament elevat per facilitar-ne la visió, i envoltat de plantes del viver municipal i sorra aportada per la Brigada Municipal. Les figures, d’un metre d’alçada, segueixen l’estil de l’Escola d’Olot. El pessebre es podrà visitar des d'aquest dissabte a les 12.30 hores fins a l’11 de gener de 2026.
