Un cop aprovat definitivament el projecte per reconstruir l’aparcament subterrani del Portal de Sant Roc, cal parlar també de la reurbanització de la superfície. L’Ajuntament ja ha iniciat els tràmits per licitar el concurs de projectes per definir la configuració de la nova plaça, que es concep com un futur espai d’activitat cívica i social per a la ciutat. El Portal de Sant Roc té una superfície més gran que la Plaça Vella, cosa que suposa una oportunitat per crear-hi un entorn diàfan on fer activitats i construir convivència. El cost estimat d’aquesta actuació serà de 2.080.000 euros.
Segons el tinent d’alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, el disseny anirà acompanyat d'un procés participatiu obert a la ciutadania "per incorporar-hi aportacions i garantir que el resultat final respongui a les necessitats col·lectives". Cardona defensa “la transformació d’aquest espai obert en un nou pol d’activitat que faciliti l’accés als comerços de l’entorn i en reforci la competitivitat”. Per la seva banda, el president de Terrassa Centre, Xavier Linares, recela del procés i adverteix que “al final ens ensenyaran com serà quan la taula ja està parada”. Linares lamenta la degradació viscuda aquests set anys de tancament i reclama consultar els arquitectes històrics per dissenyar “una plaça verda” i “ben planificada”.
La visió dels experts urbanistes
L’urbanista Pere Montaña subratlla l’oportunitat estratègica per dotar la ciutat d’una gran plaça de referència “on puguin passar coses d’una dimensió important, com ara concerts de Festa Major o el Festival de Jazz”. “Cal preguntar-nos què li falta a Terrassa, i és evident que la ciutat necessita espais de referència per encabir grans esdeveniments que ara mateix no tenen un lloc adequat”, afirma. Montaña assenyala que l’espai es troba a “l’eix bo i indiscutible” que connecta l’avinguda de Jacquard amb la rambla d’Ègara, i destaca que el pla inclinat del terreny afavoriria la visibilitat de qualsevol escenari. Avisa que el verd s’ha de col·locar “amb molt encert” per garantir l’ombra sense perdre la dimensió oberta.
El també arquitecte i urbanista Xavier Matilla concep el futur espai com “un nou saló urbà”. El defineix com “un espai que és plaça i és passeig alhora” i un lloc “amable i confortable” per asseure’s que manté un alt valor com a zona de pas. Per a Matilla, la clau serà “trobar quin és l’equilibri entre la incorporació de més arbre” i “un espai que pugui ser flexible i diàfan per poder celebrar activitats diverses”. L’expert demana inspirar-se en la Rambla de Figueres, “un espai híbrid que és plaça i passeig a l’hora”, i reclama tenir present el paisatge i l’arquitectura que l’envolta, com ara “l’edifici del banc Santander”.
Al seu torn, l’arquitecte veterà Jordi López Clavería alerta que les activitats “són esporàdiques i no poden condicionar la plaça”, que “ha de seguir funcionant dia a dia”. A més de defensar “un concurs d’arquitectes” per concretar les aportacions veïnals, recorda que l’urbanisme “té èxit quan la ciutadania se’l fa seu”. En aquest sentit, tot i aclarir que “no et diria que copiar la Plaça Vella”, demana “tenir en compte” el que hi funciona davant d’una plaça Nova que la ciutadania “no s’ha fet seva”. Finalment, les obres de l’aparcament costaran 10.556.136 euros, començaran a principis del 2027 i s’allargaran 24 mesos per donar pas a la reurbanització final.
Els reptes: accessos i arbrat
Els experts alerten que l’estructura del pàrquing condicionarà l’èxit de la plaça. Jordi López Clavería veu “un error estratègic” situar l’entrada i sortida principal per la Rambla, ja que es menjarà espai per a vianants i forçarà un flux constant de cotxes en aquest punt. L’arquitecte defensa fer els accessos per carrers adjacents. “A la plaça del Progrés les entrades estan molt més a l’extrem i funciona”, exposa. Xavier Matilla posa el focus en les ombres i la vegetació. Per garantir que l’espai sigui “el saló urbà verd” que la ciutat demana, adverteix que el darrer forjat del pàrquing s’ha de calcular per suportar entre un metre i un metre i mig de terra. Només així es podran plantar arbres reals que donin una ombra de qualitat.
