L’Escola Joan XXIII va acollir dissabte un d’aquells actes on la memòria viva d’un barri es fa palesa. Desenes de veïns, veïnes, mutualistes i autoritats municipals es van reunir per commemorar una fita històrica: els 50 anys de vida de la Mutualitat de les Arenes. Aquesta entitat va néixer de la necessitat més estricta en una època complexa i, avui dia, continua sent un exemple de solidaritat comunitària i gestió sense ànim de lucre.
L’acte, que va servir de retrobament emotiu, va estar presentat per Ferran Peña, nascut al barri i actual president de l’Ateneu Terrassenc, entitat organitzadora. Peña va evocar amb força l’esperit de la classe treballadora que va aixecar la zona: “En els pitjors moments, quan tot semblava desfer-se, ens vam tenir els uns als altres”.
- Acte de celebració dels 50 anys de la Mutualitat les Arenes
- Gemma Miralda
L’origen: la riuada de 1962
Per entendre el naixement d’aquesta mútua cal viatjar en el temps. La llavor es va plantar arran de la profunda incertesa i el dolor posteriors a les tràgiques riuades de 1962. En un context de clara precarietat, l’alt cost dels enterraments colpejava durament les famílies obreres del sector. Va ser llavors quan l’Associació de Veïns va començar a buscar solucions. Tot es va concretar finalment entre els anys 1976 i 1977, fruit d’un malestar generalitzat per les queixes dels veïns que es trobaven amb preus abusius per part de les companyies asseguradores privades, les quals havien encarit notablement les seves tarifes.
La consigna veïnal era clara: les famílies necessitaven resolució per als enterraments de manera directa i sense haver de dependre d’intermediaris. Llavors, la mútua estava formada per 232 famílies pioneres —que agrupaven un total de 1.018 persones— i el funcionament es basava en una quota flexible de 150 pessetes per llar, una quantitat que cobria pràcticament tots els membres de la família, incloent-hi els avis.
- Foto arxiu de la Mutualitat Les Arenes
El poder del barri
L’actual president de la Mutualitat, Agustí Salvany, recorda perfectament la duresa d’aquells primers passos: “ Va haver-hi dubtes, gestions llargues i molta feina. Però avui veiem el resultat davant nostre. Això demostra que quan deixem de ser només cases contigües i comencem a actuar amb una unitat, som imparables”. L’objectiu fonamental, destaca Salvany, mai s’ha desvirtuat, centrat des del primer dia a garantir que el barri tingués accés a un enterrament digne, sense luxes, però completament decent per a la gent. Molts altres barris de la ciutat van intentar copiar aquesta fórmula protectora, però cap d’ells va poder tirar-la endavant.
La clau de la supervivència local rau en la forta identitat territorial del sector de les Arenes, Can Motllor i la Grípia, que històricament es trobava allunyat de la Terrassa central a causa de fronteres geogràfiques molt marcades. Aquest aïllament original va acabar creant una pinya i un sentiment de pertinença impossible de replicar en altres indrets.
Cinquanta anys després, la Mutualitat de les Arenes manté intacta la seva filosofia fundacional sense cap ànim de lucre. Actualment, compta amb més de 800 pòlisses actives que donen cobertura a prop de 2.300 persones, la gran majoria de caràcter familiar. Per garantir la viabilitat econòmica del servei, la mútua compta amb l’assessorament d’un actuari que calcula de manera minuciosa les tarifes basant-se en la previsió de vida col·lectiva. Això es tradueix en preus imbatibles respecte al mercat lliure: mentre un infant de 5 anys amb prou feines paga 1 euro al mes, una persona de 65 anys o més en paga uns 22, molt lluny dels 35 euros mensuals que exigiria actualment qualsevol assegurança comercial convencional.
En l’àmbit operatiu, es coordinen principalment amb la Funerària de Terrassa. A més, amb el pas del temps, l’entitat ha obert les seves fronteres originals de caràcter exclusiu, perquè molta gent que abans residia en aquests carrers ara fa vida a altres localitats, llocs on també s’intenta donar cobertura, mantenint el desig de no perdre aquest històric vincle de solidaritat.
Un model de viabilitat molt professionalitzat
La gestió de la Mutualitat ha viscut una profunda transformació amb els anys. El que en el seu moment va començar com una iniciativa pràcticament familiar i “rudimentària”, on es pagaven aquelles 150 pessetes que anaven directament a un compte corrent comú, avui dia s’ha convertit en una estructura moderna i altament professionalitzada. Aquest salt endavant ha vingut motivat, en gran part, per la pressió i el control rigorós que la Generalitat exerceix sobre aquest tipus de mútues veïnals per garantir que no caiguin en fallida.
Per complir amb aquests estàndards, l’entitat aplica ara criteris financers molt avançats. Segons detalla el mateix president, Agustí Salvany: “Fem estudis de població a 35 anys vista, fem prediccions de quants enterraments haurem de cobrir en aquest període i quina és la viabilitat dels nostres comptes”. A més, de manera totalment controlada i sense comprometre mai el fons de seguretat dels mutualistes, la mútua inverteix actualment part del seu capital en fons indexats de renda variable a llarg termini per fer créixer els recursos. Per fer-ho, disposen de suport professional especialitzat: “És molt eficient, a part d’eficient i fiable, d’una empresa molt important de Barcelona”, assegura Salvany.
“El sentiment de barri ja no és té, costarà trobar relleu”
El president de la Mutualitat, Agustí Salvany, es mostra realista, però esperançat respecte al relleu generacional de l’entitat, admetent que l’altruisme actual cotitza a la baixa: “Avui dia, el jovent passa del tema; el sentiment de barri ja no es té”.Tot i la davallada en la implicació veïnal, Salvany confia a trobar continuïtat per evitar que el projecte acabi absorbit pel mercat privat. “Ens estem resistint al fet que ens absorbeixin assegurances més grans o funeràries, no volem que acabi donant-se una OPA”, afirma amb rotunditat. Amb tot, el president adverteix que el futur dependrà del compromís: “Si ningú, en un futur, vol fer-se’n càrrec de la gestió i tenir aquest compromís altruista, acabarà passant”.
“Construir drets humans des de la quotidianitat”
La regidora de Drets Humans i Memòria Democràtica, Montserrat Caupena, va destacar el valor social de l’entitat remarcant que els drets humans “també es construeixen des de la quotidianitat, garantint que totes les persones puguin viure i també acomiadar els seus éssers estimats amb dignitat”. Segons Caupena, aquesta recerca de la justícia social més propera va ser, precisament, el motor que va impulsar la fundació de la mútua veïnal fa mig segle. La regidora va lloar la unió i la determinació d’aquells pioners de les Arenes, definint-los com a “persones del barri que van entendre que ningú no havia de sentir-se sol davant d’una situació tan delicada i que la millor manera, la millor resposta era organitzar-se”.
