Quan arriba el diumenge de Festa Major, el raval de Montserrat observa l’inici del seu acte protocol·lari més transcendent i emotiu. És el precís instant en què la corporació municipal i les colles de la cultura popular es fonen en una sola veu de caràcter oficial. Al capdavant d’aquesta comitiva solemne, obrint pas a les autoritats locals en el seu camí cap a la Catedral del Sant Esperit, hi llueix, imponent, el Penó de la Ciutat.
Aquesta ensenya, que enguany celebra el centenari de la seva confecció original, no és només un teixit antic de gran valor artístic; és el símbol primigeni i secular que distingeix el nostre municipi en els moments de màxima solemnitat. La veritable importància d’aquest element identitari resideix en la seva exclusivitat i en el seu arrelament civil. Com bé explica Josep Solà, excap de Protocol de l’Ajuntament de Terrassa, “el penó no és la bandera que tenim als balcons, l’heràldica, sinó que és la que distingeix la ciutat, la seva insigne”. Aquesta distinció conceptual és clau per entendre el seu valor: mentre que moltes altres localitats treuen els seus estendards en processons purament religioses, a Terrassa el Penó té un caràcter marcadament civil i municipalista. Per aquesta raó, la resta de l’any, descansa protegit en una vitrina al Saló de Plens de l’Ajuntament “perquè és allà on emana el mandat de la ciutat”, afegeix Solà.
El ritual de diumenge és el cor de la Diada. Després de l’Ofici Solemne, a la Plaça Vella, té lloc un dels moments més òptics de la celebració: la Sortida d’Ofici, on les colles protocol·làries de la cultura popular reten un homenatge directe al Penó. En aquest instant, el Seguici de Terrassa es converteix en un mirall fidel de la identitat local, on les colles protocol·làries custodien amb honor l’ensenya durant la resta de l’acte, acompanyant-la de tornada cap a la casa de la ciutat. A més, des de l’any 1948, el portador del Penó és sempre un representant d’una entitat terrassenca que rep així el reconeixement públic a la seva tasca.
Com és el Penó?
El Penó actual és una peça de 166 centímetres d’altura, feta de seda de color carmesí (un vermell granat molt característic) i que compta amb un elegant rivet enserrellat d’or, lluint al centre l’escut de Terrassa brodat amb minuciositat. El cim de l’asta és una autèntica lliçó de didàctica històrica local: envoltat d’una corona de llorers, hi trobem representats els tres Sants Patrons de la ciutat a través de la mitra i les claus pontifícies per Sant Pere, i les palmes que recorden els màrtirs Sant Cristòfol i Sant Valentí. A més, des de l’any 1948, hi penja incorporada de forma oficial la Corbata d’Alfons X el Savi.
- Penó de la ciutat de Terrassa
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Què sabem de la seva història?
La història de l’ensenya és un viatge fascinant d’anades i vingudes. Té el seu origen remot com a estendard militar utilitzat per al reclutament i per presidir les hosts terrassenques en els conflictes bèl·lics de l’edat mitjana. Amb els segles, va anar perdent les funcions defensives i esdevingué un símbol processional que, entre 1847 i 1904, presidia el Corpus. L’historiador Domènec Ferran apunta que “és probable que fins a l’any 1877, quan Alfons XII va atorgar el títol de ciutat a Terrassa, no hi hagués un penó oficial”.
Durant un temps, almenys documentalment, se li perd la pista. No és fins a l’any 1926, data que enguany es commemora, que es va crear el penó actual a partir d’un concurs d’artistes locals que va confeccionar l’Escola Elemental del Treball. Com teoritza Mar Osorio, tècnica de Protocol de l’Ajuntament, és probable que fos aleshores quan es va voler “dotar d’un cert grau d’institucionalització d’aquesta peça incorporant-hi tots els símbols que coneixem”. Després d’un temps oblidat, el Ple del 7 de maig de 1948 va aprovar la seva recuperació definitiva.
- Ofici Solemne de la Festa Major de 2025
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Finalment, l’any 2005, per protegir la seda original de 1926, que estava molt malmesa, es va dipositar al Museu Tèxtil. “Vam decidir fer una còpia amb els mateixos materials i deixar descansar l’original”, clou Domènec Ferran. La rèplica que veurem brillar aquest diumenge és el testimoni viu d’un segle de distinció per la ciutat de Terrassa.
L’honor de portar el símbol de la ciutat
El moment més destacat de la Festa Major arriba quan el Penó de la Ciutat surt als carrers. Des de l’any 1948, l’Ajuntament manté el protocol d’atorgar l’honor de portar l’ensenya a diferents entitats locals, retent-los així un reconeixement públic per la seva trajectòria i implicació en el teixit social del municipi. Enguany, l’encarregat de suportar el Penó serà en Ferran Peiró, president del Cor Montserrat dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa, entitat que celebra el seu 60è aniversari. “Ens fa molta il·lusió poder tornar a ser presents en l’acte institucional més important, i a més coincidint amb el centenari del Penó. És un reconeixement molt gran a la feina feta i un compromís amb la feina futura”, afirma Peiró.
A més, el bloc musical de l’acte es reforçarà amb l’actuació del mateix Cor Montserrat durant l’Ofici Solemne a la Catedral, on interpretaran els goigs als tres sants patrons de la ciutat i altres peces pontifícies. En aquesta sortida, els dos cordoners que l’acompanyaran seran membres de la Penya Ciclista Nicky’s, que celebra vuitanta anys de vida activa. Ambdues entitats formaran així la comitiva oficial de custòdia de l’ensenya municipal. A ells els acompanyaran dos agutzils; l’alcalde, amb la vara, la medalla i la banda, símbols del poder municipal i la resta de la corporació, portant les tradicionals bandes i ventalls.
