Terrassa ha atès més de 3.500 persones durant el procés de regularització extraordinària de migrants. Així ho ha confirmat la regidora de Ciutadania i Migracions, Lluïsa Melgares, en fer balanç de l’operatiu el mateix dia que s’acabava el termini per presentar les sol·licituds.
Durant les darreres setmanes, els centres cívics Montserrat Roig i Francesc Macià han centralitzat l’atenció municipal per ajudar a tramitar els informes de vulnerabilitat necessaris per a moltes famílies. Melgares ha assenyalat que ara s’entra en una nova fase en què caldrà “acompanyar” els sol·licitants a l’espera de rebre les respostes definitives de l’Estat. “Agraeixo la regularització perquè són persones que ja viuen a la ciutat i necessiten els papers per tenir tots els drets i deures”, ha valorat Melgares.
De les 5.738 persones en situació irregular que l’Ajuntament tenia quantificades al padró que podien demanar-ho, s’han emès 2.745 informes de vulnerabilitat. Melgares ha aclarit que la xifra és inferior perquè les famílies amb menors no el necessitaven. Per absorbir la forta demanda inicial, els punts d’atenció van obrir quatre dies a la setmana, entre les 16 i les 19 hores, amb 25 persones per dispositiu, una activitat que s’ha integrat progressivament al funcionament ordinari de la ciutat.
El neguit d’última hora s'ha fet notat. La Ingrid i el Junior, arribats fa poc de la República Dominicana i sense família a la ciutat, han explicat que volen fer vida a Terrassa “per un futur millor”. Aquest dimarts mateix han recollit el certificat al centre Montserrat Roig i corrien a Correus per entregar-lo a temps, molt contents amb les treballadores que els havien guiat. Contra rellotge ha anat també la Fatima, veïna de Terrassa des de fa 23 anys, que ajudava un jove familiar a aconseguir l’informe per portar-lo ràpidament “a l’advocat” abans d’esgotar el termini.
Un altre cas era el del Mostapha, en procés d’empadronament amb el familiar que l’acompanyava: “Vull treballar aquí perquè hi tinc la família”, ha explicat preocupat mentre omplia el certificat de vulnerabilitat. El Mamadou, d’origen senegalès i que és a la ciutat des de fa 20 anys, tramitava al matí la documentació del seu fill. Tot i ser un procés diferent, ha valorat el suport, “encara que sempre hi ha entrebancs burocràtics”.
Tot i l’esforç municipal, l’Ajuntament avisa que no se’ls ha tingut prou en compte. Melgares ha explicat que la Generalitat i el Ministeri encara no els han detallat quantes sol·licituds s’han denegat a Terrassa ni quantes s’han fet en total, ja que no tothom havia de passar pel consistori. Un dels grans esculls ha estat aconseguir els antecedents penals dels països d’origen, una trava que des del consistori ja es veia a venir . “Sabem que hi ha països que no contesten o triguen”, ha lamentat.
Les entitats socials comparteixen la queixa i lamenten la manca de pressió a les ambaixades. Després de treballar perquè ningú quedi fora, exigeixen més recursos a les administracions superiors i alerten que les cues es traslladaran a les comissaries per obtenir la targeta física d’identificació d’estrangers. En teoria ja es pot treballar amb el resguard d’entrada de la sol·licitud, però no tots els empresaris hi confien.
Paral·lelament, el Suprem estudia elevar la regularització a la justícia europea per un possible xoc normatiu i ha donat cinc dies a les parts per pronunciar-se.
El balanç municipal amb xifres
L’atenció a les persones migrades durant aquest procés ha suposat un esforç logístic important per a l’Ajuntament. Els serveis municipals han atès 3.597 persones i han emès 2.745 informes de vulnerabilitat. Per garantir que la informació arribés a tothom de manera clara, s’han organitzat 11 sessions arreu de Terrassa amb 642 assistents i s’han habilitat sis punts de suport al juny que han guiat pas a pas 104 persones. Tant el consistori com les entitats miren ara cap al futur, preocupats ara pel que passarà d’aquí a un any, quan caduqui la regularització. Melgares espera que es creï un mecanisme de pròrroga i adverteix que “no seria lògic que tornessin a demanar els mateixos papers que estan demanant ara".
