La recollida selectiva continua presentant grans reptes a la comarca, especialment als nuclis urbans amb més habitants. Les dades provisionals de l’Observatori de Residus del Vallès Occidental del 2025 mostren que les ciutats més grans es mantenen a la part baixa de la classificació percentual. Poblacions com Terrassa, Sabadell i Rubí no assoleixen l’objectiu del 60% fixat i es queden lluny de complir-lo. En el cas de Terrassa, les xifres absolutes mostren el gran volum de deixalles que aboca al sistema de gestió. Durant el 2025, la cocapital vallesana va recollir 83.983,84 tones de residus.
Pel que fa a la recollida selectiva, la matèria orgànica lidera la classificació amb 9.191,20 tones, seguida del paper i cartró (7.705,72 tones), els envasos (5.734,87 tones), els voluminosos (5.283,50 tones) i el vidre (3.870,33 tones). Aquestes xifres, sumades a altres residus menors, assoleixen 36.306,62 tones reciclades. Malgrat aquest esforç de separació, la fracció resta continua sent la bossa més pesant i es dispara fins a les 47.677,22 tones, superant amb escreix tot el volum que s’aconsegueix reciclar.
L’evolució indica que les quantitats es mantenen molt elevades, ja que en registres anteriors s’havia arribat a 80.701,46 tones. De les dades disponibles del 2026, la ciutat ja acumula 25.060,37 tones de residus en els primers mesos d’activitat.
- Reciclatge, municipi per municipi - segons dades provisionals de 2025
Xifres i contrast municipal
Segons les dades del Consorci, l’eficiència varia molt a cada municipi. Terrassa se situa a la franja baixa amb un 43,23% de recollida selectiva provisional el 2025. Tot i que la xifra segurament s’elevarà en consolidar-se —com ja va passar el 2024, quan va pujar del 43,49% fins al 44,97% i va superar la mitjana comarcal (43,86%)—, la ciutat continua a la part baixa de la taula. Només supera quatre localitats: Sant Quirze del Vallès (40,12%), Sabadell (38,5%), Rubí (38,28%) i Gallifa, que tanca la taula amb un 18,09%.
D’altra banda, només sis localitats del territori superen l’objectiu del 60% establert pel Consorci. Matadepera encapçala els registres per sobre del 90%, seguida per Ullastrell, Rellinars, Vacarisses, Sant Llorenç Savall i Sentmenat, que se situen al voltant de la franja del 80 %. Palau-solità i Plegamans i Santa Perpètua de Mogoda s’hi acosten amb índexs del 68 % i el 65% respectivament. Per contra, les poblacions amb més habitants aporten la immensa majoria de les tones de la fracció resta, fet que penalitza la mitjana global i evidencia la necessitat d’implantar nous models als grans nuclis urbans.
