Aquest dijous fa seixanta anys de la inauguració de l’actual pavelló de l’Sferic, ubicat al carrer de Faraday a Terrassa. La instal·lació acull des de fa uns anys als equips de bàsquet del club egarenc, malgrat que durant un llarg període també va ser la seu de l’activitat de la secció d’hoquei patins quan els dos esports formaven una única entitat. L’hoquei patins va traslladar la seva seu al pavelló municipal de la Maurina i les dues seccions es van convertir en clubs independents a la temporada 2018-19. L’equipament va acollir com a primera activitat la fase final de la Copa del Generalísimo de bàsquet, un fet que va donar gran visibilitat a l’estrena del flamant recinte cobert.
Aquesta obra va tenir un gran impacte, ja que es tractava del primer pavelló cobert de la ciutat i la seva construcció significava un pas qualitatiu molt important que situava els equips del Casal de la Sagrada Família, l’entitat propietària de l’equipament, en una posició envejable per millorar les seves categories ja que les condicions de treball van millorar de forma molt significativa. A més, el pavelló obria les portes a fer altres activitats culturals i socials. La seva capacitat era de dos mil espectadors en els partits de bàsquet i de 1.500 en els d’hoquei patins, ja que en el primer d’aquests esports existia la possibilitat d’instal·lar graderies darrere de les cistelles.
Les obres del nou pavelló es van iniciar el 5 de juliol de 1965, jornada en la qual es va col·locar la primera pedra en un acte que va presidir l’aleshores alcalde, Miquel Onandia. El Sagrada Família de bàsquet va acabar aquella temporada jugant alguns partits a la pista de l’Agut a causa de les obres. L’entitat local va inaugurar l’any 1944 un camp nou al carrer de l’Infant Martí en els terrenys del Casal de la Sagrada Família. Quatre anys més tard es va inaugurar la primera pista de ciment, fet que va permetre la pràctica tant del bàsquet com de l’hoquei patins.
- Una imatge de les obres de construcció del nou pavelló
- Joan Biarnés i Jornet (Arxiu Municipal de Terrassa)
El nou pavelló de la Sagrada Família fou inaugurat el 18 de juny del 1966 amb la disputa en aquesta instal·lació de la Copa del Generalísimo de bàsquet, un esdeveniment de primera magnitud i amb una gran repercussió estatal, ja que es va televisar en directe, un fet que en aquells anys era destacable.
L’obra va consistir a cobrir la pista descoberta existent fins aleshores per convertir l’equipament en un dels de més qualitat del parc esportiu de Catalunya. També es van fer vestidors, serveis adicionals, gimnàs i bar. Per entendre el significat de l’obra, cal destacar que fins aleshores només s’havia disputat un partit de bàsquet sota cobert a Terrassa, el juliol del 1965 a l’envelat de la Festa Major de Ca n’Anglada entre dos equips del Sant Pere. La construcció es va finalitzar en menys d’un any i els treballs van anar a càrrec de la constructora J.Carreras Vivó. Federico Viñals va ser l’arquitecte del projecte. Per finançar l’equipament, la Delegación Nacional de Educación Física va assumir un terç del pressupost, la Diputació de Barcelona va fer un préstec a quinze anys d’un altre terç i el Casal de la Sagrada Família va assumir el terç restant mitjançant les aportacions dels seus socis i col·laboradors.
El millor bàsquet
Amb el nou equipament cobert, Terrassa va ser la seu de la fase final de la Copa del Generalísimo de bàsquet, que es va disputar en format de “final a quatre”, amb la presència de Real Madrid, Estudiantes, FC Barcelona i Joventut de Badalona. Un esdeveniment de primer nivell en el calendari esportiu espanyol que va trobar a Terrassa el marc adequat en tots els sentits. Els mitjans de comunicació estatals van destacar la qualitat de l’obra i les bones condicions que oferia per a la pràctica del bàsquet, el primer esport que es va disputar en les noves instal·lacions. El dia 18 de juny de 1966 el pavelló va obrir les portes per la disputa de les semifinals del torneig, encara que la inauguració oficial va ser el diumenge dia 19 de juny, amb una missa parroquial a la Sagrada Família i la posterior benedicció i inauguració del pavelló a càrrec del rector Alberto Viladrich. De fet, al llarg de tota la setmana es van programar activitats esportives i culturals per la inauguració.
La cita va reunir a Terrassa a les primeres autoritats esportives del moment, encapçalades pel delegat a Catalunya de la Delegación Nacional de Deportes, Joan Antoni Samaranch, que anys més tard va presidir el Comitè Olímpic Internacional. “El gran guanyador d’aquesta competició ha estat el Casal de la Sagrada Família al poder oferir aquesta meravellosa instal·lació”, va manifestar en relació amb l’impacte de la Copa de bàsquet. “Segur que pujarà el nivell esportiu de la ciutat.” Amb ell, van presidir la final Anselmo López, vicepresident de la Federació Espanyola, o Raimundo Saporta, vicepresident del Real Madrid i representant espanyol als organismes internacionals de bàsquet. “És un gran pavelló”, va comentar sobre l’equipament egarenc el directiu madrileny després d’un banquet que es va oferir a les autoritats i els equips participants en el Gran Casino després de la disputa de la final.
El Real Madrid, campió
El pavelló de la Sagrada Família va acollir la fase final de la Copa del Generalísimo de bàsquet, que celebrava a Terrassa la seva trentena edició, per inaugurar de forma oficial la nova instal·lació. Van participar els equips del Real Madrid, FC Barcelona, Joventut de Badalona i Estudiantes de Madrid, En la primera semifinal es van enfrontar els dos equips madrilenys. El partit va ser força equilibrat i el Real Madrid va acabar superant l’Estudiantes per 56 a 50. En l’altra semifinal, duel català entre Barça i Joventut amb triomf dels badalonins per un resultat de 54-50. El Joventut es va concentrar a Matadepera per afrontar el torneig. L’Estudiantes es va adjudicar la tercera plaça en derrotar el Barça a la final de consolació per un marcador final de de 75-52.
La final, que va omplir les graderies del nou pavelló egarenc, va ser un partit de gran emoció en el qual es va imposar el Real Madrid per un mínim marge de 62-61. Era la desena Copa d’Espanya dels madridistes, després de remuntar un resultat advers, ja que al descans es va arribar amb avantatge del Joventut de nou punts: 26-35. Luyk, amb 24 punts, i Moncho Monsalve, amb 19, van ser els jugadors més destacats del Real Madrid en l’apartat anotador. Robert Busnel era l’entrenador del conjunt que es va proclamar campió de Copa. Rojas (17) i Buscató (15) van ser els màxims encistelladors del conjunt badaloní. El desenllaç del partit va ser polèmic a causa de una actuació arbitral que va ser criticada per part del conjunt català, que es va veure carregat de personals en el primer període. Una acció molt polèmica es va produir en el tram final quan Moncho Monsalve va anotar una cistella després que els jugadors badalonins s’aturessin quan un espectador va fer sonar un xiulet que van interpretar provinent dels àrbitres. Malgrat les protestes, els dos punts van pujar al marcador en un moment decisiu de la final.
El Real Madrid havia quedat exempt dels vuitens de final de la competició i als quarts de final havia superat el Picadero, després de guanyar a l’anada per 96-66 i perdre en el segon partit per 76-60 en el matx disputat a Barcelona.
- Es va celebrar un festival de patinatge en la semana de la inauguració
- Joan Biarnés i Jornet (Arxiu Municipal de Terrassa)
Escenari esportiu, cultural i polític
El pavelló de la Sagrada Família ha estat l’escenari de diferents activitats esportives, socials i polítiques que han marcat la història de la ciutat. Poc més d’un any després de la seva inauguració, l’equip espanyol de tennis de Copa Davis va protagonitzar una exhibició a la instal·lació egarenca amb noms mítics com els de Manolo Santana, Juan Gisbert, Manuel Orantes o Luis Arilla. També va acollir aquell any la final de la Lliga Nacional d’hoquei patins o la presència a Terrassa dels mítics Harlem Globe Trotters.
Ha viscut els millors anys en categoria estatal del conjunt masculí d’hoquei patins de l’Sferic a la Divisió d’Honor i l’estada a la màxima categoria de la formació femenina. La boxa va trobar en el recinte la seva llar en diferents èpoques, destacant els millors anys de l’excampió d’Europa Francisco León. I sense oblidar altres actes de caràcter no esportiu, com va ser el mític meeting del PSUC del 29 de maig del 1976, el primer autoritzat d’una formació comunista a l’Estat . O concerts mítics com van ser els de Joan Manuel Serrat, Raimon o Lluís Llach en anys de la lluita antifranquista.
