El PSC de Terrassa presentarà al proper ple municipal una proposta per elaborar un pla de reducció de les desigualtats entre els diferents barris de la ciutat. El regidor socialista Javier García ha avançat que demanaran al govern municipal “accions concretes en l’àmbit educatiu, cultural i de l’espai públic, que tinguin per objectiu la reducció de les desigualtats socioeconòmiques entre els diferents barris de Terrassa, abans de finalitzar el tercer trimestre de 2025”. La sessió plenària se celebrarà aquest divendres.
Els socialistes alerten que "algunes dades de l’Índex Social Territorial (IST) que elabora anualment l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) evidencien grans desigualtats entre el centre de Terrassa i alguns dels barris de la ciutat". García ha subratllat que “la renda mitjana per persona al Centre duplica la de barris com com Ca n’Anglada, Ègara, Sant Llorenç, o Xúquer; i triplica la d’alguns sectors de Montserrat, Torre-sana i Vilardell”.
En l’aspecte laboral, mentre la població ocupada al Centre supera el 73%, al barri de Ca n’Anglada aquesta dada és 20 punts inferior. Els treballadors de baixa qualificació representen un 3,9% al Centre, una xifra que es multiplica gairebé per sis a Ca n’Anglada o a Sant Llorenç, i la població amb estudis baixos és del triple en aquests barris respecte el centre de la ciutat. Unes diferències que s’accentuen en el cas dels joves sense estudis post obligatoris: a barris com Torre-sana, Montserrat, Vilardell o Ègara aquesta xifra supera el 40%, i a Ca n’Anglada i Sant Llorenç el 50%; per contra al Centre només representa el 10% dels i les joves.
Immigració
El PSC assenyala que pel que fa a la immigració, les desigualtats entre barris i el Centre són desorbitades: a Ca n’Anglada, la població estrangera d’origen de països de renta baixa o mitja representa el 34,5%, més de 8 vegades més que al Centre, amb només un 4%. El regidor socialista ha destacat que “aquestes desigualtats no són només entre barris de Terrassa, sinó també entre ciutats del Vallès Occidental”. Segons dades d’un informe del Consell Comarcal, un 16% de la població de Terrassa, 35.600 persones, viuen en risc de pobresa, amb uns ingressos per unitat de consum iguals o inferiors a 9.870 euros l’any. Aquesta taxa supera la mitjana comarcal i la de la província de Barcelona, i també la de ciutats veïnes com Sabadell i Rubí.
Javier García considera que aquestes dades s’han d’analitzar en el context de creixement que viu Terrassa en els darrers anys, amb un saldo migratori “extraordinàriament” positiu l’any 2024. A data 1 de gener de 2025, Terrassa va arribar als 233.362 habitants, el que suposa un augment de 4.577 nous residents en relació al darrer any, un increment del 2%. Es tracta de l'increment anual de població més important en el que va de segle, superant els ritmes de creixement experimentats en els anys previs a la crisi econòmica desencadenada per l'esclat de la bombolla immobiliària.
Segons les dades de població del servei d’Estudis de l’Ajuntament de Terrassa, el component migratori ha estat determinar en l’increment de població viscut al 2024: es van registrar 13.021 altes per immigració i 7.152 baixes per emigració, amb un saldo net de 5.869 persones. "Aquest valor no només supera àmpliament els saldos positius dels últims anys, sinó que fins i tot queda per damunt del màxim assolit durant el 2008 (4.707), en ple auge de la bombolla immobiliària i del creixement expansiu viscut per la ciutat", apunta el PSC.
Aquestes 13.021 altes per immigració produïdes durant l'any 2024 s'han distribuït de manera desigual dins la ciutat, amb una concentració clara en determinats districtes i barris, destacant especialment Ca n'Aurell, amb un 9,6% de les noves altes, seguit pel Centre (8,5%) i Ca n'Anglada (8,2%). Altres barris amb un pes significatiu són Can Palet (6,6%), Sant Pere (5,7%) i les Arenes-la Grípia-Can Montllor (4,7%).
Repte
Segons García: “Afrontar el creixement demogràfic de la ciutat de manera equilibrada i sostenible és un dels reptes més importants que té Terrassa i que tindrà durant els propers anys. La configuració de la població a la nostra ciutat és desigual, no només en termes territorials, sinó també des de la dimensió socioeconòmica”.
Per aquests motius, els socialistes demanaran al ple municipal "fer partícips a les entitats socials i veïnals, a través dels Consells Municipals de Districte, en el disseny i l’execució del Pla que proposen i executar les primeres accions de l’esmentat Pla abans de finalitzar 2025", i donar continuïtat al projecte durant la resta del mandat.
