Terrassa ha iniciat l'elaboració del nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) per al període 2026-2031 amb la presentació del document de diagnosi, que analitza l'estat actual dels desplaçaments a la ciutat. Les dades mostren que, tot i el creixement del transport públic, el vehicle privat ha recuperat pes en el període 2012-2023. En un dia feiner es registren 418.700 desplaçaments en cotxe (45,5%), seguits dels desplaçaments a peu amb 369.228 (40,1%) i, en tercer lloc, els viatges en autobús amb 123.077 (14,49%). Aquesta fotografia inicial serà clau per definir les accions a implementar per millorar la mobilitat urbana.
Una dada destacada és que el 67% dels desplaçaments, ja siguin a peu, en transport públic o privat, són de menys de 2 quilòmetres, la qual cosa indica que molts viatges en cotxe podrien evitar-se. A més, més del 70% dels desplaçaments diaris es realitzen dins del municipi de Terrassa. L'hora punta de desplaçament se situa entre les 17.00 hores i les 20.00 hores, concentrant el 25,5% dels desplaçaments.
Aquestes dades s'han presentat en el marc del procés participatiu del PMUS, que inclou enquestes de percepció ciutadana i sessions amb entitats veïnals i altres actors relacionats amb la mobilitat a la ciutat.
El tinent d'alcalde i regidor de Mobilitat, Xavier Cardona, i el director de Mobilitat de l’Ajuntament, Pau Hosta, van presidir aquest dilluns, al Casal Cívic del Vapor Gran, la Taula de Mobilitat, que va reunir una seixantena de representants d’entitats veïnals i d’agents vinculats a la circulació a Terrassa.
El tinent d'alcalde de Territori i Habitatge, Xavier Cardona, ha destacat que "la presentació de la diagnosi del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) marca l'inici d'un procés participatiu que s'estendrà als consells municipals de districte, amb l'objectiu d'incorporar les aportacions de la ciutadania". Cardona ha assenyalat que es preveu l'aprovació inicial del pla al desembre de 2025 i la seva aprovació definitiva al juny de 2026, "amb l'aspiració que aquest tercer PMUS sigui el més realista possible". Segons el regidor, una participació plural contribuirà a l'encert del pla de mobilitat.
Segons Pau Hosta, el nou Pla de Mobilitat Urbana "manté l'ambició de reduir l'ús del vehicle privat, tot i que les enquestes mostren un repunt en la seva quota modal". Hosta atribueix aquest augment "a factors difícils de concretar, com els hàbits individuals".
Hosta admet que la dependència del vehicle privat per als desplaçaments fora de Terrassa és absoluta, excepte en el cas de Barcelona. Aquesta situació es veu agreujada per la mobilitat entre els Vallesos, on la dependència del vehicle privat és evident. Per això, diu, el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible haurà, entre altres, de pensar mesures per reduir i optimitzar l'ús del vehicle privat.
L'objectiu és definir accions concretes per millorar la mobilitat urbana de manera sostenible i adaptada a les necessitats de la ciutadania.
Entre les dades positives en la presentació de la diagnosi, l'ús del transport públic ha augmentat tant en els desplaçaments interns com externs des de 2016. El 2024 ha registrat 16 milions d'usuaris, un increment del 7,2% d’increment en l’ús del transport públic enfront d'altres modes de transport a 2023. Hosta creu que un dels factors de l'increment dels usuaris dels busos TMESA són els títols de transport "que poden haver fet que persones que abans caminaven trams curts ara optin pel transport públic".
Durant el període 2016–2023, la xarxa de transport públic urbà de Terrassa ha experimentat una recuperació progressiva i una consolidació sostinguda de la demanda, amb un creixement del 21,6% en el volum total de persones usuàries
Ara, un 6,7% dels moviments dels residents de Terrassa ja són múltiples, és a dir, que es resolen mitjançant la combinació de més d’un mitjà de transport. Les cadenes modals inclouen el transport públic i el privat.
A més, 9 de cada 10 persones afirmen desplaçar-se a peu de manera regular.
Pel que fa a l'accessibilitat, la diagnosi assegura que el 74% de les voreres ja són accessibles.
Hi ha més de 270,4 quilòmetres de carrers pacificats a velocitat limitada a 30 quilòmetre/hora i més de 2,97 quilòmetres de nous carrils bicis i voreres, la qual cosa representa un increment del 22% respecte el 2016.
Barcelona, l'única destinació on el transport públic supera el privat
Barcelona és l'única relació origen-destinació on el transport públic supera clarament al vehicle privat. Per a la resta, el transport públic manté una certa presència, però el vehicle privat continua dominant àmpliament.
L'aparcament més habitual és al carrer
En els dies laborables l’espai d’aparcament més habitual en la mobilitat a Terrassa, tant dels residents com dels no residents, és al carrer.
S'han detectat reptes significatius en l'estacionament, destacant una ocupació superior al 90% en molts trams al llarg del dia, especialment en àrees pròximes al centre de la ciutat.
ZBE, multes al segon semestre del 2025
Terrassa començarà a sancionar de manera permanent els vehicles més contaminants que circulin per la Zona de Baixes Emissions (ZBE) sense autorització, al segon semestre del 2025. Segons va explicar Xavier Cardona, la mesura depèn de que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) implementi la plataforma de gestió centralitzada de les ZBE i registre de vehicles. Els responsables de mobilitat van admetre que tot i que Terrassa "ha fet els deures", aquest procés està costant més del que els hauria agradat.
Les persones assistents han pogut expressar dubtes, inquietuds i propostes, entre les quals han destacat la necessitat de millorar les freqüències i la manca de transport públic urbà entre les 22.30 i les 6 hores. També s’ha manifestat l’interès de les associacions veïnals per accedir completament a la diagnosi, amb l’objectiu de poder fer aportacions durant les reunions participatives que es duran a terme als districtes en les properes setmanes.
També s'ha parlat sobre la proposta de la Federació d'Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) per la constitució d'un Consell municipal de Mobilitat, però finalment s'ha acabat assolint el compromís d'establir un calendari de reunions anuals de la Taula de Mobilitat.
