Les zones d’aparcament de Terrassa registren un 90% d’ocupació en molts trams del dia, especialment a les àrees properes al centre. Així ho recull la diagnosi del tercer Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que es va presentar dilluns a representants d’entitats veïnals i agents vinculats a la circulació en una reunió de la Taula de Mobilitat al Casal Cívic del Vapor Gran.
L’ocupació mitjana de les zones d’aparcament analitzades a la ciutat ha disminuït un 3% respecte a l’any 2016. Actualment, hi ha un 11% més d’estacionament no regulat i un 20% menys de places de zona blava, passant de 2.306 a 1.851. Les places reservades per a la mobilitat reduïda han augment un 1,5%. Segons aquesta radiografia, la ciutat compta també amb 53 pàrquings estructurats, públics i privats, amb 13.806 places, principalment en centres comercials i supermercats.
L’Ajuntament ha iniciat l’elaboració del nou pla de mobilitat per al període 2026-2031 amb la presentació d’aquest document de diagnosi, que analitza l’estat actual dels desplaçaments a la ciutat i elements com l’estacionament. Les dades també mostren que, tot i el creixement del transport públic, el vehicle privat va recuperar pes en el període 2012- 2023. En un dia feiner a Terrassa es registren 418.700 desplaçaments en cotxe (45,5%), seguits dels desplaçaments a peu amb 369.228 (40,1%) i, en tercer lloc, els viatges en autobús amb 123.077 (14,49%). Aquesta fotografia inicial serà clau per definir les accions a implementar per millorar la mobilitat urbana.
El 67% dels desplaçaments, siguin a peu, en bus o vehicle privat, són de menys de 2 quilòmetres, la qual cosa indica que molts viatges en cotxe podrien evitar-se. A més, l’hora punta de desplaçament se situa entre les 17 hores i les 20 hores, concentrant el 25,5% dels desplaçaments.
El tinent d’alcalde de Territori i Habitatge i regidor de Mobilitat, Xavier Cardona, va destacar que “la presentació de la diagnosi del pla de mobilitat marca l’inici d’un procés participatiu que s’estendrà ara als consells municipals de districte, amb l’objectiu d’incorporar les aportacions de la ciutadania”. Cardona va assenyalar que es preveu l’aprovació inicial del pla el desembre del 2025 i la definitiva al juny del 2026, “amb l’aspiració que aquest tercer PMUS sigui el més realista possible”. L’objectiu és definir accions concretes per millorar la mobilitat urbana de manera sostenible i adaptada a les necessitats de la ciutadania. Segons Cardona, una participació plural contribuirà a l'encert del pla de mobilitat.
Reduir l’ús del vehicle privat
Per al director de Mobilitat, Pau Hosta, el nou PMUS “manté l’abició de reduir l’ús del vehicle privat, tot i que les enquestes mostren un repunt en la seva quota modal”. Hosta atribueix l’augment “a factors difícils de concretar, com els hàbits individuals” i admet que la dependència del cotxe per als desplaçaments fora de Terrassa és absoluta, excepte en el cas de Barcelona.
Aquesta situació es veu agreujada per la mobilitat entre els Vallesos, on la dependència del vehicle privat és evident. Per això, va dir, el pla de mobilitat haurà de pensar mesures per reduir i optimitzar-ne l’ús, entre d’altres.
Creix el transport públic
Entre les dades positives en la presentació de la diagnosi, l’ús del transport públic ha augmentat tant en els desplaçaments interns com externs des del 2016. El 2024 el bus urbà ha registrat 16 milions d’usuaris, un increment del 7,2% dels viatges. Pau Hosta va apuntar que un dels factors de l’increment dels usuaris dels busos TMESA són els títols de transport “que poden haver fet que persones que abans caminaven trams curts ara optin pel transport públic”. Cal destacar que durant el període 2016– 2023, la xarxa de transport públic urbà de Terrassa va experimentar un creixement del 21,6% en el volum total de persones usuàries.
Actualment, un 6,7% dels moviments dels residents de Terrassa són múltiples, és a dir, que es resolen mitjançant la combinació de més d’un mitjà de transport. Això inclou el transport públic i el privat. A més, 9 de cada 10 persones afirmen desplaçar-se a peu de manera regular.
Pel que fa a l’accessibilitat, la diagnosi assegura que el 74% de les voreres ja són accessibles. Hi ha més de 270,4 quilòmetres de carrers pacificats a velocitat limitada a 30 quilòmetres/hora i més de 2,97 quilòmetres de nous carrils bicis i voreres, la qual cosa representa un increment del 22% respecte al 2016.
ZBE, multes al segon semestre
Terrassa començarà a sancionar de manera permanent els vehicles més contaminants que circulin per la zona de baixes emissions (ZBE) sense autorització, al segon semestre del 2025. Segons va explicar Xavier Cardona, la mesura depèn que l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) implementi la plataforma de gestió centralitzada de les ZBE i registre de vehicles. Els responsables de la mobilitat van admetre que tot i que Terrassa “ha fet els deures”, aquest procés està costant més del que hauria agradat.
L’inici dels tràmits per ampliar l’àmbit d’aplicació a la part Oest fins a l’avinguda d’Àngel Sallent i el carrer de Santa Maria Mazzarello, amb els estudis tècnics previs que resultin necessaris, preveient la seva entrada en vigor al mes de juliol.
Veïns demanen més freqüència de bus i ampliació d’horari
La seixantena d’assistents al plenari de la Taula de Mobilitat van poder expressar dubtes, inquietuds i propostes, entre les quals van destacar la necessitat d’ampliar el nombre de línies d’autobusos, millorar les freqüències i ampliar els horaris fins a la mitjanit, tenint en compte que, de les 23 fins a les 6 hores, l’únic transport públic disponible és el taxi. També es va exposar la necessitat de disposar d’aparcaments als afores si es vol reduir el trànsit al centre.
Les associacions veïnals van demanar accedir completament a la diagnosi, amb l’objectiu de poder fer aportacions durant les reunions participatives que es duran a terme als districtes en les properes setmanes. Un dels veïns que ho va demanar va ser Ramon Clariana, del barri de Poble Nou - Zona Esportiva. “Ens ajudarà a fer peticions concretes”, va apuntar.
Altres veus van criticar que no es concreti el grau d’assoliment del PMUS anterior. “Un dels objectius del pla era reduir la quota del vehicle privat”, va exposar una altra assistent, recordant que s’ha incrementat el percentatge de desplaçaments en vehicle privat en detriment dels desplaçaments a peu.
Un dels presents va ser el regidor d’ERC, Pep Forn, a l’oposició, que va trobar a faltar “una anàlisi del servei de taxi, que caldria incorporar per fer un diagnòstic global” i “un estudi comparatiu amb altres ciutats”.
Marc Lloberas, del Biter, va reclamar una xarxa potent de carrils bici “segregats”, perquè, encara que hi hagi vies a 30 quilòmetres/ hora, “molta gent no se sent segura”.
Consell de Mobilitat
També es va parlar sobre la proposta de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT) per constituir un Consell Municipal de Mobilitat. Finalment, es va acordar establir un calendari de reunions anuals de la Taula de Mobilitat. Segons es va acordar amb les entitats, es convocaran tres reunions anuals amb ordres del dia oberts a les propostes de la ciutadania. La diagnosi s’ha elaborat amb l’ajut de la Diputació i dues consultores.
