Anys després de la seva darrera actuació a la ciutat, Els Catarres van tornar aquest diumenge a Vallparadís amb una premissa clara: enganxar petits i grans al ritme dels seus clàssics i de les seves novetats. Va ser el primer dels concerts del vespre a l’Espai Vela, a les 20 hores, un horari que va afavorir la presència d’un públic familiar i juvenil repartit per tota l’esplanada. Hi havia qui, fins i tot, es permetia el luxe d’asseure’s a la gespa i gaudir d’un pícnic mentre sonaven les cançons del grup osonenc.
Tot i això, ben poca gent va resistir-se a saltar al ritme d’"En peu de guerra", el tema amb què Els Catarres es van presentar de nou davant del públic terrassenc i amb el qual van començar a encendre la nit, tal com anuncien en la tornada de la cançó. "La fortuna" va convidar els assistents a deixar descansar les cordes vocals per començar a moure la cintura, abans que arribés un dels grans himnes de la música catalana: "Tintín".
D’això anava la tarda. Joves, infants, pares i avis es retrobaven amb cançons que, més d’una dècada i mitja després, continuen sonant fort allà on es cantin. Va quedar palès amb "Invencibles" o "Vull estar amb tu", que el públic va cantar a cappella durant ben bé tres versos seguits.
Èric Vergés, vocalista i guitarrista de la banda, es va mostrar admirat per l’energia que els envoltava. També va aprofitar per obrir-se al públic terrassenc recordant els seus anys d’estudiant a la UPC. "El parc el trepitjàvem bastant", deia entre rialles.
Els Catarres semblaven tenir corda per continuar el concert "Fins que arribi l’alba", ballant i botant damunt de l’escenari, i fluint com "Estels al vent". Fins i tot, Vergés es va atrevir a baixar fins a la mateixa esplanada de Vallparadís per cantar plegats el que va definir com "una cançó que ens va canviar la vida": "Tokio". El públic no va fallar a la cita.
Tampoc ho va fer a l’hora de demanar, reclamar i gairebé exigir "Jenifer", després que el trio fes veure que el concert havia arribat al final. Els Catarres van tornar a l’escenari sense fer-se pregar per interpretar aquest clàssic, encomanant-se també de l’esperit reivindicatiu amb la nació catalana que transmet la cançó.
Abans d’acomiadar-se, la banda va agrair el suport de MútuaTerrassa, patrocinadora dels concerts de diumenge a Vallparadís, va felicitar-la pel 125è aniversari, i va acabar incendiant els instruments amb "Rock’n’Roll", arrencant els últims crits d’una Terrassa que encara en volia més.
