Estar en forma i anar al gimnàs està avui més al dia que mai, així com tenir un cos de pel·lícula és cada cop menys excepcional. L’any 2024 es calcula que a Espanya el 18,9% de la població- més de 9.000.000 de persones- va anar al gimnàs, més del doble que fa només 20 anys (Statista). Tot i que l’auge del culte al cos s’ha donat a gairebé totes les edats, destaca considerablement entre els joves de 14 i 24 anys: prop del 40% està apuntant a un centre fitness.
Segons els professionals, l’inici de tot aquest boom va arribar de la mà de les xarxes socials. Des de l’arribada, primer de YouTube més tard d’Instagram i ara de TikTok, els estàndards físics i la manera en què es percep l’entrenament ha canviat. Les xarxes “han democratitzat la informació” i han donat espai als coneguts com a “influencers” “per mostrar el seu estil de vida saludable i promoure l’entrenament físic”, comenta Jordi Lázaro, preparador físic i cofundador de NEXT Terrassa. Casos com el del “streamer” Ibai Llanos, que ha aprofitat la seva exposició per mostrar el seu gran canvi físic, també han empès moltes persones a decidir-se per fer un pas endavant i apuntar-se al gimnàs. Dins de les sales d’entrenament, amb pràctiques equivocades i expectatives desorbitades, les xarxes socials també han jugat un paper desinformador, sobretot entre els més joves.
Un altre factor clau per entendre la popularització, sobretot entre els adults, és que cada cop la nostra vida és més sedentària i el fitness és una de les solucions més pràctiques i flexibles per complementar el nostre dia a dia amb una mica d’exercici. A la vegada, l’aparició de cadenes de gimnasos comercials, els que compten amb més usuaris a Catalunya, “ha fet baixar la barrera d’entrada amb preus molt més accessibles que volten els 20 euros” explica Lázaro.
Salut o estètica
L’entrada de joves i adults a la cultura fitness sol venir de camins diferents. En el cas dels adults, la raó principal per què entrenen és per complementar i millorar el seu rendiment físic per un dia a dia que, amb els anys, s’ha convertit en més sedentari. “La ciència ha demostrat que tenir un bon nivell muscular ajuda a prevenir futurs problemes en articulacions o de sobrepès”, explica Sandra Graziano, entrenador personal de Cross Funcional 30’. La salut, llavors, és principal motor dels adults, que són molts més conscients que tenir un cos saludable i un d’estètic, no sempre va de bracet.
Per la seva banda, el primer contacte de molts joves amb el gimnàs es dona a través de la seva pràctica esportiva principal, com pot ser el futbol, el bàsquet o el hockey, amb la intenció de millorar-la. Una altra via sol ser les lesions: “Per recuperar-se, descobreixen que el treball de força els està ajudant i en acabar es troben tan bé que decideixen seguir”, afirma Lázaro. No obstant això, a diferència dels adults, “sí que es nota que els joves es mouen molt més per raons estètiques”, puntualitza Graziano.
“Els joves són el col·lectiu més vulnerable i des de fa temps existeix la creença que el cos defineix gran part del valor d’una persona”, adverteix Cintia Menor, psicòloga sanitària especialitzada en TCA’s d’IKIGAI. L’especialista creu que els joves estan cada cop més exposats per culpa de les xarxes socials i de “la validació a través dels likes”.
La pressió estètica, però, no escapa dels adults que la viuen “d’una forma més silenciosa” que el jovent, “que és més explosiu”. De fet, Menor considera que en molts casos “s’intenta amagar una obsessió per l’aspecte físic el discurs de la preocupació per la salut” i recorda que “la salut real no es pot reduir a l’aparença”.
El gym com a disciplina
Un dels comentaris més habituals respecte dels entrenaments al gimnàs és que són avorrits, sobretot, en comparació a les pràctiques esportives d’equip, fins ara més comunes entre els joves. En aquest sentit, variants com el CrossFit, que se solen fer en grup i sota la direcció d’un monitor, han ajudat a dinamitzar una pràctica esportiva essencialment solitària.
“El que més motiva és veure com vas millorant, aixecant més pes i notant els canvis físics”, explica Marc Polo, culturista i preparador de GymShark Terrassa. Polo afegeix que allò que enganxa del gimnàs, en molts casos, és que ajuda a augmentar l’autoestima i serveix per desconnectar: “és un moment que et dediques a tu mateix”. En la mateixa línia Sandra Graziano afegeix que “com passa amb les matemàtiques, si entens bé què estàs entrenant i com ho estàs fent, és molt més fàcil veure canvis al teu cos, i per tant enganxar-te”.
- Els joves i el “gym”: un idil·li de pes
- Alberto Tallón
Culturisme i fitness
L’auge generalitzat pel gimnàs ha impulsat també a una modalitat que durant molts anys ha estat considerada de nínxol, el culturisme. Una competició esportiva basada en l’entrenament de força i amb l’objectiu conjunt de l’augment de massa muscular i de la simetria i l’estètica.
Durant els darrers anys, a través de les xarxes socials, cada cop són més els culturistes que comparteixen el seu estil de vida per internet, com ara Joan Pradells o Chris Bumstead. La popularitat d’aquestes figures entre els joves ha incentivat encara més la cultura del gimnàs. No obstant això, en molts casos les línies que separen el culturisme, del popularment conegut com a fitness, han quedat difoses i molts joves adopten de manera errònia, dinàmiques o expectatives d’aquesta disciplina. “El culturisme està directament relacionat amb la competició, les dietes restrictives i la disciplina diària”, explica Marc Polo, culturista i preparador de GymShark Terrassa. Polo afegeix que és “quasi imprescindible l’acompanyament d’un preparador” i que els entrenaments són “molt diferents” respecte als del fitness.
“Gym bro”: cultura de grup
Aquesta fervent passió per la musculació i l’entrenament al gimnàs va crear un perfil molt concert d’usuari: els “gym bros” o “gym sis”. Aquests joves es caracteritzen per tenir un estil de vida centrat en la disciplina física, la nutrició i la suplementació. Gran part d’aquesta vida la comparteixen a través de les xarxes socials, on intenten crear i transmetre un fort esperit de comunitat. Sota l’objectiu de promoure hàbits saludables, s’amaguen conductes obsessives o competitives. “És una cultura en què existeix un grau molt petit de satisfacció”, explica la psicòloga Cintia Menor. “Tenen un comportament sectari, una comunitat molt tancada basada en l’aspecte físic. O estàs dins o estàs fora”. Aquesta pressió, reflectida en la disciplina “fa que la persona no vulgui saltar-se cap entrenament” i deixi de banda tota la resta, que en molts casos desemboca en un greu aïllament social.
El fals poder de la suplementació
La suplementació i els batuts de proteïna han estat durant molts anys vist amb mals ulls, ja que, de forma equivocada, s’associava al dopatge. Amb els anys i la pràctica generalitzada de gimnàs, aquest estigma ha anat caient i cada cop és més freqüent el seu ús. Ara, els seus beneficis poden estar sobrevalorant-se. “La majoria de les persones que l’usen, tiren els diners”, critica Jordi Lázaro. L’especialista associa la popularitat de la suplementació a la desinformació de les xarxes socials i a la perenne cultura del mínim esforç de la societat. Per Lázaro, la suplementació hauria de ser l’últim pas dins d’una rutina saludable d’entrenament, que requereix abans, un bon descans i una bona alimentació.
