Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Terrassa sobre el confort ambiental a les 43 escoles públiques d’infantil i primària i escoles bressol de la ciutat proposa com a mesures prioritàries la instal·lació de ventiladors de sostre, facilitar la ventilació creuada, un millor aïllament de les aules amb vidre doble o posar làmines per enfosquir les finestres, i punts d’aigua i més zones d’ombra als patis per combatre la calor. Les accions sugerides tenen per objectiu fer els espais més frescos i habitables en setmanes com l’actual en què sense aire acondicionat la temperatura dins les aules pot enfilar-se als 30 graus.
També es sugereixen altres mesures com la instal·lació de pèrgoles, humidificadors i pulveritzadors d’aigua, així com la redistribució o creació de noves finestres. Les conclusions de l’estudi s’han compartit amb els Serveis Territorials d’Educació per tal que, quan es pugui, es prioritzin les actuacions segons el nivell de confort de cada escola
Només 12 escoles superen els 50 punts sobre 72 en l’anàlisi de confort tèrmic. Diversos centres, com Mare de Déu de Montserrat, Marià Galí o Auró, se situen entorn dels 40 punts, mentre que altres, com Les Feixes, Nova Electra, Antoni Ubach i Font de l’Alba, no arriben als 43. Però el problema és generalitzat i, mentre l’administració pública no mou fitxa,— l’estudi és de moment això, un estudi —, algunes Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) ja han impulsat la compra i instal·lació de ventiladors.
La llista no reflecteix en tots els casos la percepció dels centres. Per exemple, a l’escola Marià Galí comenten que la seva ubicació, alleuja la sensació tèrmica, tot i que també pateixen la calor.
El cost total estimat per aplicar les millores proposades en la diagnosi municipal ronda els 7,9 milions. Ara com ara, l’Ajuntament ha iniciat una segona ronda de mesuraments de temperatura i humitat en dies de màxima calor per complementar les dades recollides el 2024 i analitzades a principis d’any. La primera ronda es va fer en dies amb temperatures moderades, i ara es vol obtenir una diagnosi més representativa amb els pics de calor.
Els problemes derivats de la calor a les escoles són una realitat molt present entre professorat i pares. Com assenyala Anna Parra, directora de l’escola Abat Marcet, “hi ha dies en què la temperatura dins l’aula és insuportable”. L’AFA de l’Abat Marcet ha finançat la instal·lació de dos ventiladors de sostre a l’aula més calorosa, i fa dos anys que la Generalitat va cedir una trentena de ventiladors de peu. Tot i això, Parra remarca que “fan falta solucions estructurals”. Un dels reptes és que molts centres, com aquest, es van construir fa dècades, en un moment en què l’adaptació al canvi climàtic no formava part del disseny arquitectònic. No ha estat fins fa poc que la perspectiva climàtica s’ha començat a incorporar en la planificació de noves escoles i instituts. En la mateixa línia, Laura Díaz, directora de l’escola El Vapor, afirma que “sense una climatització adequada, cada cop es fa més difícil”.
La preocupació no és només dels equips docents; les famílies també mostren inquietud per les condicions ambientals als centres. Carme Portero, tresorera de l’AFA de l’Institut Investigador Blanxart, explica que “l’altre dia, una mare del grup ens comentava que un nen s’havia desmaiat per la calor. Hi ha aules on no s’aguanta, i baixa el rendiment”. Portero lamenta que l’Ajuntament no hagi inclòs els centres de secundaria a l’estudi.“Al final han fet una diagnosi del que s’ha de fer però que hi ha de posar els recursos la Generalitat”, assenyala.
La titularitat és una de les casuístiques que complica les actuacions. En línies generals, els centres d’infantil i primària són propietat dels ajuntaments, als quals correspon fer les millores de tipus menor, mentre que els instituts depenen de la Generalitat, que també ha d’aportar els recursos per a les actuacions de més envergadura a les escoles.
“Que posin en marxa les millores”
Tiago Ferreira, de la Pepeta, reclama que es comencin a aplicar de manera urgent les millores proposades per l’estudi encarregat per l’Ajuntament. Assegura que les necessitats i actuacions prioritàries ja estan definides, però que el document “porta més de sis mesos tancat en un calaix” sense cap acció per part del Departament d’Educació ni del consistori. “Ara és notícia perquè fa molta calor, però a l’hivern, quan l’estudi s’estava acabant, nosaltres ja estàvem pressionant. No pots encarregar un estudi que conclou que una escola té mancances de confort tèrmic i després no fer-hi res”, denuncia. Per a la Pepeta, “les administracions incentiven les AFA a pagar de les seves butxaques aquestes millores, quan la llei diu que han de ser entomades pels ens públics”.
Des de l’equip directiu de l’escola Bisbat d’Ègara confirmen que aquest mes l’Ajuntament els ha tornat a demanar que prenguin les temperatures, però que encara no s’han plantejat actuacions concretes. “Fa molta calor, a la majoria d’aules hem superat els 30 graus”, assenyalen.
L’estudi de Venersol Engineering SL inclou 43 centres públics: escoles bressol, escoles d’infantil i primària, instituts-escola i centres d’educació especial.
