Fa onze anys, el cosí de 29 anys de la Kandy Guerrero es va suïcidar. “Va ser un trencament brutal. Ens va canviar la vida radicalment a tots i a totes les persones del seu entorn”. En una època on hi havia pocs recursos destinats al suïcidi, la seva prevenció i el després de la mort, la família de la Kandy va experimentar molta solitud. “Aquesta ràbia, aquest silenci, aquesta incomprensió... Tot plegat, va fer-me actuar, havia de donar-li un sentit a allò que no té sentit”.
La seva família en va sortir més unida del succés, malgrat que confessa que “jo soc de les poques que sí que puc parlar del suïcidi. Puc dir la paraula suïcidi. Altres familiars diran accident”. Per això manifesta la necessitat de trencar amb l’estigma social que comporta aquesta situació.
Per això va néixer l’Associació Els Dols, de suport al que anomenen “supervivents, les persones que ens hem quedat aquí”. Un col·lectiu que afirma que no se’l pot deixar mai de banda, i del qual demana tenir sempre molta cura. Reconeix que l’ajuda que ha pogut rebre en el seu cas provenia de Barcelona, en gran part de professionals privats, perquè aquí no trobava res.
“Et quedes a la deriva, sense esme, i a més, amb un sentiment de culpabilitat molt gran, quan no ets culpable de res”. I qui millor per a comprendre-ho, que gent que ja ha estat en situacions similars. “Quan ve la gent, el que busca és no ser jutjada. Poder parlar amb altres persones que han viscut experiències semblants, perquè no és el mateix. Tu tens la teva història, la teva realitat i cada vincle diferent”.
