Febre egarenca per la Rosalía: “A la segona cançó ja estava plorant”

Enmig d’una setmana marcada mundialment pel Festival Coachella, a Los Ángeles, i totes les tendències que comporta, una persona ha aconseguit aturar aquest fenomen i que només es parli d’ella. Ni més ni menys que Rosalía, que fa parada a Barcelona amb la seva gira presentant el seu quart treball “Lux”. 

La cantant catalana no va decebre al públic barceloní amb un concert apoteòsic, emotiu, divertit, ambiciós i bell, més propi d’una experiència mística. Rosalía va encabir en dues hores de directe al Palau Sant Jordi tot allò que l’ha convertit en la cantant catalana i espanyola més important del moment: la seva personalitat i talent, la seva música amb la diversitat d’estils i sonoritats, així com les seves creences, gosadia i el seu amor per Barcelona: “Avui el cor m’anava a mil perquè estic cantant a la meva ciutat”, va dir Rosalía amb llàgrimes als ulls. 

I, evidentment, el públic terrassenc també vibrar, ballar, cantar i plorar en aquest primer dels quatre concerts que la cantant de Sant Esteve Sesrovires va oferir al Palau Sant Jordi. 

Marta Martín, per exemple, va acudir a la cita amb Martí Sans tal com marcava el “dresscode”: amb mantellines, brillants i detalls blancs, com la portada del disc. Per a ella, va ser “una experiència total”. “Des del primer moment, amb Sexo, violencia y llantas, ja tenia la pell de gallina”, explica. Destaca especialment la capacitat de l’artista per fusionar-ho tot: “No és només com canta, que és increïble, sinó el que transmet. Tot és en directe, amb orquestra, i això fa que t’arribi molt endins”. Martín subratlla també la dimensió escènica: “A xarxes pot semblar més simple, però en directe és molt més ric i bonic. No és només un xou, és un espectacle que t’embolcalla”. De fet, confessa que en molts moments preferia no cantar: “Volia escoltar, mirar-la, sentir-ho. És d’aquells concerts que vius més en silenci que no pas cantant”. També posa en valor la combinació amb temes més moguts: “Quan entren les cançons de Motomami, el concert respira, balles i t’ho passes genial. Està tot molt ben pensat”. En resum, diu, “t’agradi o no el disc, és impossible no sortir impressionat. És una experiència que recomanaria a tothom”.

Una vivència molt especial també per a Elisenda Viturtia, que ho va viure des d’una zona privilegiada. “Va ser un regal, i a més VIP. Estàvem a peu de pista, molt còmodes, fins i tot estant embarassada de 36 setmanes”, relata. Més enllà de la comoditat, el que més la va impactar va ser la posada en escena: “És molt teatral però alhora íntima. Sembla que canti per a tu”. Viturtia posa l’accent en l’emoció de l’artista: “Ja a la primera cançó estava plorant. Es nota molt quan canta a casa”. També destaca la senzillesa aparent de l’escenari: “Pot semblar buit, però no necessita res més. És ella i el seu art”. I afegeix un detall simbòlic: “Les lletres estaven traduïdes al català i hi havia referències visuals a Montserrat. Realment senties que aquell concert només podia passar aquí”.

Carla Domínguez, que ja havia vist l’artista en altres països, assegura que “Barcelona té una màgia diferent”. “He vist concerts seus a Londres i França, però aquí la connexió amb el públic és única”, afirma. Aquí, el va gaudir amb la Julia de la Piedra, i sobre el nou treball, ho té clar: “Lux és un disc que guanya moltíssim en directe. El potencial vocal és brutal”. De fet, reconeix que la va emocionar des del principi: “A la segona cançó ja estava plorant”. També recorda amb humor un dels moments més celebrats: “El confessionari amb la Yolanda Ramos va ser divertidíssim”.

Finalment, Miriam Sánchez posa el focus en l’expectació acumulada: “Feia tres anys que esperàvem tornar-la a veure, i l’emoció era màxima”. Recorda un Palau Sant Jordi “eufòric” i entregat des del primer instant: “Només sortir, tothom es va quedar embadalit”. Per a ella, el concert és “molt complet”: “Té moments per escoltar, per cantar, per ballar i fins i tot per riure”. També destaca la proximitat de l’artista: “Va parlar gairebé tot el concert en català i es va acostar molt als fans, fins i tot pujant-ne a l’escenari”. L’endemà, assegura, la sensació encara perdura: “És d’aquelles experiències que et queden dins. Realment màgica”.