Quan el rellotge marcava la una de la matinada i el públic omplia l’Espai Vela del Parc de Vallparadís, el duo sabadellenc Flashy Ice Cream es va apoderar de l’escenari amb una entrada que ja prometia emocions fortes. El primer a trepitjar l’escenari va ser Pol Giancana, que va obrir foc tot sol amb un fragment de "Forever Young", la seva col·laboració amb la P.A.W.N Gang. Només uns segons després, Sneaky Flex entrava amb "Sempre Joves", completant un inici que encapsula l’esperit del seu últim disc: un cant desacomplexat a la joventut eterna.
Amb l’actitud descarada que els caracteritza i una posada en escena enèrgica, Flashy Ice Cream va desplegar tot el repertori de Sempre Joves, el seu darrer treball. Entre les cançons més corejades de la nit, destaquen "Entremaliada", "A qui trucaries?" i "Això és l’estiu", autèntics himnes per a una generació que vol viure l’estiu com si fos l’últim.
Un dels moments àlgids del concert va arribar quan Pol, entre crits de complicitat, va anunciar: “Ara és el moment de les estelades”. Tot seguit, el grup va emocionar amb la seva versió urbana de Boig per tu, el clàssic de SAU, que va tenyir l’ambient de nostàlgia i orgull identitari. Impossible no emocionar-se.
Els Flashy ja ho havien dit en una entrevista prèvia amb el Diari de Terrassa: “Plantegem els concerts com una festa”. Missió complerta. Els centenars de persones que s’aplegaven al parc no van parar de ballar, cantar i cridar. I ells, fidels al seu estil proper, van correspondre amb interacció constant, regals de marxandatge i fins i tot un concurs exprés de “sant Hilari” amb cervesa entre dues persones del públic abans de fer sonar la seva cançó homònima. La festa, com prometien, no tenia pausa.
També hi va haver espai per a la reflexió. En una pausa del ritme frenètic, van avançar una nova cançó encara inèdita, que vol anar “més enllà de l’amor i la festa”, amb crítica al turisme massificat i els preus del lloguer. Un missatge que va ser rebut amb entusiasme per un públic que també vol sentir que la música urbana en català pot ser compromesa.
Malgrat que algunes mirades buscaven col·laboracions sorpresa (la coincidència amb el Canet Rock segurament va jugar en contra), l’actuació no va perdre pistonada en cap moment. El duo va repassar les seves millors cançons amb una entrega absoluta i una connexió palpable amb la ciutat.
I per si faltava complicitat amb el públic local, la frase de la nit va ser un regal per a l’orgull egarenc: “Cal acceptar que la Festa Major de Terrassa és millor que la de Sabadell”, van dir rient. I Terrassa... va esclatar.
