Què representa “Sempre Joves”, el vostre darrer disc?
"Defineix una actitud de vida. Per molts que passin els anys, volem continuar sentint-nos joves i lliures. Poder saltar sense paracaigudes, no estar sempre al mateix lloc, no sentir-te lligat. Tot i que sabem que a la nostra indústria això pot esdevenir en precarietat, és la nostra actitud. "
Té alguna relació el concepte amb què hagi sortit en quatre fascicles?
"Pot estar relacionat. Hem decidit fer-ho així per la comoditat de treure cançons mentre creem d’altres, tenir aquesta llibertat. A vegades, els temes ens han cremat a les mans, hem après a detectar quan hem de publicar. Per una altra banda, que la publicació del disc s’hagi prolongat durant un any ens ha permès plasmar, amb música, com ens hem sentit en cada etapa."
Part del disc ha estat produit a Llatinoamèrica, es veu reflectit en el vostre so?
"Hem col·laborat amb dos artistes argentins: en Ilan Amores, que fa cúmbia i amb “C Faqu”, que fa “dembow”. Tots dos han aportat el seu so, i ens encanta poder adaptar-nos a altres estils. També les vivències i les influències de països com Xile i Argentina es poden llegir a les nostres lletres. De fet, el nostre segell d’identitat és que experimentem amb la música i no lligar-nos a cap ritme. Intentem posar el nostre estil a qualsevol ritme. Aquesta és una de les raons per què no tenim productor fix."
Quines són les vostres principals influències?
"S’ha de tenir la mirada posada a tot arreu. No escoltem molta música en català. Les nostres influències són el trap del Regne Unit, que fa temps que ho peta, i la música urbana de França i Anglaterra. No som massa consumidors de música en castellà, tampoc. Però hem sabut trobar el nostre estil."
Heu format part del “boom” de la música urbana en català, com veieu el panorama?
"Creiem que hi ha hagut una petita desinflada per culpa de la sobreexplotació dels darrers anys. S’ha copiat la fórmula de la fórmula. Tant pel que fa al ritme, que era tot molt “reggeatonero”, com amb les lletres, on no s’ha evolucionat. Agafes una lletra d’un grup popular de fa uns anys, i la fiques en un reggaeton i et sona bé, ho compres. Això passa perquè a Catalunya no som tants i quan un grup ho peta, en un any ja l’has vist 400 cops i 50 festes majors. Així és fàcil que ens cansem ràpidament. No és un problema de la música, és cultural. “Casa en Flames” és una gran pel·lícula, però no deixa de ser un anunci d’Estrella Damm. No ens traiem l’hegemonia de la burgesia catalana ni amb rascador."
Com d’especial és la temporada de festes majors?
"Sense dubte, l’estiu és una de les millors èpoques de l’any. A diferència dels concerts de la nostra gira, on la gent que ens ve a veure coneix la nostra feina, entre el públic de les festes populars pots trobar-te a persones que no et coneixen i que t’acaben de descobrir, altres que t’odien o a fidels seguidors: és ruleta russa. Nosaltres partim amb l’avantatge que plantegem els concerts com una festa, sigui quin sigui. Això ens permet que davant qualsevol públic ens puguem adaptar i el bon rotllo i el ritme estiuenc els faci gaudir. Per una altra banda, com artistes, sabem que sempre hi ha ciutats on la rebuda és més fàcil: el Maresme, Barcelona o el Vallès, i en concret Terrassa, són zones d’èxit assegurat."
Què sentiu de poder actuar en un escenari com la Festa Major de Terrassa?
"Teníem moltes ganes de tornar a cantar per Terrassa, des del 2023 que no ho fèiem. Poder fer-ho a la Festa Major, per primera vegada, ens mola moltíssim. Com a sabadellencs, hem assistit a les darreres festes majors per gaudir-les com a consumidors, i poder estar a l’altra banda és una passada. De fet, tot i que ens estimem molt la nostra ciutat, Sabadell, cal acceptar que la festa major veïna, pel que fa a les propostes musicals i l’organització, està molt per davant. Creiem que Terrassa, des de fa temps, fa una aposta pels artistes de proximitat i per propostes innovadores. Recordem que pels escenaris terrassencs han passat artistes com Bad Gyal, C. Tangana o Rojuu abans que fessin el gran “boom”."
Podem esperar algun convidat sorpresa?
"Si depengués només de nosaltres, és clar que ens agradaria sorprendre amb algun artista convidat i cantar algun tema conjunt. A l’estiu, però, és difícil poder coincidir perquè estem tots molt enfeinats. El que podem dir, sense confirmar res, és que dels artistes propers a Terrassa (per exemple Lildami o 31FAM), si existeix la possibilitat que pugin a l’escenari, “de puta mare”."
