Herbolari Rosa Coma: "Abans es venien remeis per a mals físics, ara preparo moltes coses per aprimar o per calmar els nervis”

Entrar a l’Herbolari Rosa Coma és viatjar a una època on la salut es buscava a la muntanya. El fundador, Pere Coma, va obrir el negoci l’any 1898 al carrer Sant Pau. No esperava proveïdors: ell mateix pujava a Sant Llorenç del Munt amb un carretó i una mula per recol·lectar les herbes. Amb la seva dona Antònia feien de tot, des de posar sangoneres fins a tractar la sífilis, un tràngol que ell espolsava amb ironia: ‘Si almenys era guapa i ha valgut la pena...”, deia als pacients. Durant la Guerra Civil, el fill del fundador, en Jaume, i la seva dona Maria van haver d’aguditzar l’enginy: davant l’escassetat de tabac, torraven fulles d’avellaner amb un raig de conyac per vendre-les com a substitut. Amb els anys, la tercera generació, la Rosa, va haver d’adaptar-se a les noves normatives que prohibien fer pomades casolanes, iniciant la compra a majoristes. Avui, la quarta generació està en mans de Maria Rusiñol Coma, que manté vives algunes fórmules ancestrals al carrer de Sant Cristòfol, on també hi viu. “Abans es venien remeis per a mals físics, ara preparo moltes coses per aprimar o per calmar els nervis”, explica. La Maria reconeix que “ser autònom cada dia és més dur” i que el relleu és complicat, ja que la seva filla viu a Lleida i el local és, alhora, el seu habitatge. Tot i això, el “boca a orella” i l’amor per l’ofici la mantenen al peu del canó. Més enllà de la incertesa del futur, l’establiment es manté com un petit refugi atemporal enmig de la ciutat. Els mobles originals, els recipients de sempre i l’aroma inconfusible de les plantes medicinals creen una atmosfera que cap franquícia pot replicar. Per a la Maria, mantenir la persiana aixecada no és només un negoci, sinó un acte de fidelitat a una manera de fer: aquella que prioritza la conversa i el consell pausat, tal com feia el seu besavi quan baixava de la muntanya, recordant-nos que, a vegades, el millor remei comença per sentir-se escoltat.