La Casa Soteras, venuda i en procés de reforma

Terrassa

La planta baixa, de més de 210 metres quadrats i amb un ampli jardí posterior, havia sortit al mercat fa gairebé un any per uns 550.000 euros i ara ja és en obres

Publicat el 16 de setembre de 2026 a les 20:08
Actualitzat el 16 de setembre de 2026 a les 20:27

La planta baixa  de la Casa Soteras, l’antic Banc de Terrassa, ja té nous propietaris i és en plena reforma, segons ha pogut saber aquest diari. L’habitatge del carrer de Sant Jaume havia sortit al mercat fa gairebé un any per uns 550.000 euros. Té més de 210 metres quadrats útils i un ampli jardí posterior amb fonts catalogades i un porxo amb arcades, i forma part d’un dels edificis més singulars del centre històric de la ciutat. Aquest dimecres, mentre un grup de paletes hi treballava, des del carrer es podia entreveure l’interior: un espai senyorial, de sostres alts, ampli i lluminós.

L’habitatge té una escala que el connecta amb el primer pis, però, com que la divisió horitzontal està feta, es va posar a la venda per separat, “perquè amb les dues peces superaries el milió d’euros, que s’escapa de mercat”, segons explicava l’any passat l’agència que en tenia l’exclusiva, Roger Albert Real Estate.

Consultat per aquest diari, el seu fundador, Roger Albert, fa un balanç positiu de l’operació: “La planta baixa la vam vendre fa uns mesos. Tothom està molt content, tant venedors com compradors, i jo també, per la feina que vam fer i sobretot per vendre una propietat tan emblemàtica”.

Del banc a l’habitatge

La Casa Soteras, aixecada el 1889, va ser durant dècades la seu del Banc de Terrassa. El 1909, l’arquitecte Salvador Soteras i Taberner (1874-1925), autor també de la Casa Miquel Ibarz de Barcelona, la va remodelar i li va donar l’aire modernista que encara conserva. Després de la fallida del banc, el 1924, el Banc Comercial de Terrassa, que en va agafar el relleu, s’hi va quedar fins al 1944, quan es va traslladar al carrer Major.

Aquell any l’edifici va passar a ser residencial. La façana manté dos mosaics modernistes amb figures femenines que homenatgen el comerç i la indústria. La catalogació de l’edifici com a bé cultural d’interès local obliga a preservar-ne les façanes, els motllurats interiors i els jardins.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google