La cultura popular que deixa marca

Només les persones que han viscut des de dins la cultura popular terrassenca coneixen el que viu cada colla. Entitats, grups i comunitats que esdevenen família i que, sovint, deixen marca. De fet, en alguns casos, aquesta marca passa de ser metafòrica a literal, per mitjà de la tinta dins del seu cos. A la prèvia de la Festa Major, parlem amb aquells representants de diverses colles que s’han atrevit a posar-se a prova amb agulles i tinta per tatuar el seu cos amb la cultura popular terrassenca.

Alba Martínez, Geganters de Terrassa
 

“Els Gegants són l’ànima de la ciutat, veig la seva història en ells

L’Alba veu en els Gegants l’ànima de la ciutat. Quan els miro veig representada la seva història i veig en ells uns personatges que han vist créixer generacions de terrassencs i que han estat i son símbol dels moments més transcendentals de la història de la nostra ciutat. Per això, duu tatuades les tres parelles dels Geganters de Terrassa. “Per donar-li més simbolisme, vaig agafar tres dibuixos -un de l’Antoni Messeguer, un del Xavi Suárez i un del Santi Serrano-, i me’ls vaig tatuar”. Fins fa un any, ella era la tresorera de la colla, i ara “sempre que vaig, ajudo com puc, i sempre intento que els gegants estiguin ben vestits”. Tot i que admet que de petita no era gaire conscient de qui eren els Gegants, “ara tot just fa deu anys els vaig conèixer i vaig entrar a participar de l’activitat gegantera, coincidint amb la trentena Ciutat Gegantera de Catalunya, celebrada a Terrassa”. Ara, aquestes grans figures de la ciutat l’acompanyaran sempre amb ella i, malgrat no haver nascut gegantera, viurà per sempre més gegantera. 

Oriol Viñas, Minyons de Terrassa

“Descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles com a quart va marcar la meva vida”

L’Oriol va entrar als Minyons de Terrassa l'any 2011, i des de llavors, amb ells, “he crescut tan personalment i emocionalment”. Va ser tres anys després, quan un fet amb la colla va marcar la seva vida: “Descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles com a quart va ser una sensació única. Veure la Plaça Vella plena de gent, és espectacular. Aquest pilar em va marcar molt, i vaig decidir tatuar-me’l”. Ara és cap de canalla, i continua de casteller actiu, als troncs i a les pinyes. Destaca el compromís, la constància i la voluntat de superació de la colla, tant en l'àmbit físic com psicològic, i per això diu que “la gent ens coneix pels nostres grans castells i la nostra filosofia”. Un fet pel qual “portar la camisa malva és un orgull”. Aquesta sensació els alça -mai millor dit- a “superar els nostres límits i a saber gestionar les nostres pors”. 

Roc Tohà, Diables de Terrassa 

“El nostre ceptrot més emblemàtic”

En Roc porta a la pell una mostra del seu compromís amb Diables: un tatuatge dedicat al Llucifer. A diferència dels balls de diables tradicionals del Camp de Tarragona, la colla terrassenca s’ha construït al voltant de les seves pròpies tradicions, com la transmissió del Llucifer -el ceptrot més emblemàtic- entre generacions. Un Carnestoltes, tres referents de la colla li van passar el Llucifer i va poder tirar-lo per primera vegada. “Sempre havia dit que, si mai ho feia, me’l tatuaria. I així va ser.”

Laia Miranda, Esbart Egarenc

“Vaig adonar-me de com era d’important l’Esbart per a mi”

La cara visible de l’Esbart porta al turmell una escena que parla d’una vida dedicada a la dansa. “El tatuatge me’l vaig fer l’any 2017, coincidint amb l’inici com a presidenta”, explica. Feia temps que volia representar d’alguna manera la seva estima per la colla i va optar per un disseny personalitzat creat pel seu cosí Joan, i executat per la germana d’una amiga de l’entitat. La imatge triada prové d’una fotografia on balla “Mediterrània”, una coreografia que la va marcar especialment: “Vaig adonar-me com era d’important l’esbart per a mi”, recorda. El tatuatge representa el començament d’aquest ball, on fa de solista. Tot i que durant les actuacions de l’Esbart Egarenc no es mostren tatuatges, aprofita qualsevol ocasió informal per lluir-lo. “Quan puc, m’encanta ensenyar-lo portant les espardenyes i ballant! Com per exemple a la cercavila”, afirma, orgullosa de portar gravat un fragment del seu recorregut cultural.

Maria Salazar, Drac de Terrassa

“El Drac de Terrassa forma part de mi, i representa família i arrels”

El vincle de l’actual presidenta del Drac de Terrassa, la Maria Salazar, és innegable. El seu pare és fundador de la colla, “i és qui m’ha inculcat aquest vincle amb la cultura popular, no només amb el Drac, també amb Castellers”. Ha passat per tot arreu de la colla: tresorera, cap de músics, ha ensenyat a tocar la gralla, ha estat canalla... i per això diu que “ser membre del Drac de Terrassa és una part de la meva vida, hi porto des que hi vaig néixer. Forma part de mi. Per això representa família i arrels”. El seu gran i espectacular tatuatge data del 2022, quan va decidir que volia un disseny realista del Drac: “Volia fer-me el Drac Vell, ja que té més cara de guerrer. Però és veritat que el drac amb l’armadura, que només se la posa per anar al Raval, també m’agrada molt”. 

Edu Portella, Castellers de Terrassa

“Per a mi només té sentit aixecar castells amb els Castellers de Terrassa”

L’Edu és Casteller des del 2009 porta tatuat el seu vincle amb la colla. “Me’l vaig fer després de ser cap de colla, a finals d’octubre de 2023. Ja feia temps que ho pensava”, explica. El dibuix representa una esquerda a la pell embolicada amb el mocador de la colla. “Volia que fos un tall, però la tatuadora em va proposar que fos una esquerda, i em va agradar més: transmetia millor la idea d’arrelament.” Per a Portella, la colla no és només una afició als castells: “És part de la meva vida. No és només fer castells, és fer-los amb la meva colla. Per mi només té sentit aixecar castells amb els Castellers de Terrassa”. El tatuatge, amb un simbolisme potent i personal, és un record permanent del compromís viscut i de l’amor per una colla que, com ell diu, li ha deixat empremta.