La Generalitat ha assegurat aquest dijous, després que l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, hagués denunciat la desaparició de l’estació de Terrassa Oest del Pla de Rodalies 2020-2030, que el projecte es manté plenament vigent i no ha caigut dels plans del Govern. Des del Departament de Territori i el Comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies, encapçalat per Pere Macias, s'ha respost al malestar municipal aclarint que la infraestructura de Can Boada continua prevista.
“Entenem la preocupació de l’alcalde de Terrassa perquè la redacció de l’estudi informatiu corresponent s’està allargant molt. Des de la Generalitat estem fent el possible perquè el procés sigui més ràpid. En qualsevol cas, queda clar que l’estació de Terrassa Can Boada és un projecte que està inclòs en el Pla de Rodalies 2020-2030”, ha explicat Macias, qui també va oferir una reunió a l’alcalde per esclarir el procés que s’està seguint.
L’estudi informatiu de Terrassa Oest apareix explícitament “en redacció” al document del Programa d’Avaluació i Planificació d’Actuacions Estructurants del Ministeri de Transports, dins del balanç del Pla de Rodalies amb data de gener de 2026. Segons ha aclarit Territori, aquest document detallat es va facilitar en la presentació del Pla de Rodalies dimarts, juntament amb un informe resum que buscava destacar les intervencions més rellevants tenint en compte la situació crítica de la xarxa els últims dies. Els passos següents serien els tràmits ambientals, el projecte executiu i l’obra.
De l’estació terrassenca també se’n fa referència en un esborrany del Ministeri sobre el pla definitiu, on consta que es planteja la construcció d’una nova estació a Terrassa Can Boada per “complementar la capacitat d’estacionament” i “permetre la captació d’un nombre considerable de viatgers en una zona urbana consolidada”.
La distinció és clau: als documents, el projecte del Prat de Llobregat apareix literalment com a “Nueva estación técnica”, mentre que la de Terrassa figura com a “Nueva estación de Terrassa Can Boada”, diferenciant l’ús logístic del comercial.
La terminal ja estava planificada en el document del 2008 i figurava com una actuació immediata en el pla 2020-2030. El malestar del govern local s’ha anat covant en comprovar que, en les reunions mantingudes durant l’últim any amb el Ministeri i Adif, se’ls transmetia que l’estudi informatiu del 2022 havia caducat i que la viabilitat de l’estació s’estava tornant a avaluar sota els criteris de l’actual Llei Ferroviària. De fet, al novembre Jordi Ballart ja va alertar en una entrevista al Diari de Terrassa que l’estació perillava.
L’alcalde Jordi Ballart sempre ha tingut present que l’anterior ministra, Raquel Sánchez, es va comprometre personalment a Terrassa el juny del 2023 a tenir l’estació enllestida el 2025, una fita que el retard en la planificació va fer finalment inviable. L’explicació de l’executiu català respon al malestar de l’alcalde, qui abans d’ahir va titllar de “menyspreu a la ciutat” el fet que l’estació aparegués només com a “tècnica” al resum del Pla, després d’anys de promeses.
PSC, sorprès de Ballart
Des del grup municipal del PSC han expressat la seva sorpresa per la reacció de l’alcalde i han negat que l’estació hagi desaparegut. Els socialistes han reiterat que la descripció de “tècnica” ha existit sempre i no és excloent: “És una estació on hi paren trens; no és un dipòsit”, han reiterat.
En aquest sentit, el partit ha acusat Ballart de fer “alarmisme” i de buscar la confrontació política abans de consultar l’informe complet del Ministeri. Tot i admetre la manca d’inversió històrica, el grup destaca la importància de l’actualització del Pla per garantir la infraestructura.
El repte Generalitat i Estat serà, a partir d’ara, convertir els documents en obres tangibles que posin fi a dècades d’espera i permetin que l’estació de Can Boada esdevingui una realitat al servei dels veïns dels barris de ponent.
Què és una estació tècnica i per què va causar l’alerta?
La polèmica neix de la terminologia ferroviària. Segons explica un maquinista de Renfe al Diari, una estació tècnica és una instal·lació operativa “invisible” per a l’usuari habitual: serveix per estacionar composicions fora de servei, facilitar canvis de sentit sense maniobres complexes o fer tasques de manteniment i neteja, però sense accés al públic.
Aquestes infraestructures són vitals en una xarxa tan saturada com la catalana. Segons el mateix professional, ajuden a “augmentar la capacitat, reduir embussos i millorar la fiabilitat del servei”, especialment en punts crítics que actualment tenen “una capacitat d’estacionament i apartat molt limitada”. Aquesta mancança a la xarxa justifica la creació d’espais tècnics per optimitzar el moviment dels trens, convertint-los en instruments clau en un moment en què Rodalies està en el punt de mira de tothom.
L’alerta va activar-se perquè, en el resum del Pla de Rodalies 2020-2030, la de Can Boada apareix exclusivament amb aquesta etiqueta tècnica, igual que la del Prat. Tot i això, la Generalitat ha aclarit que, a diferència del projecte llobregatenc, que és només operatiu, la de Terrassa ha de ser híbrida: servirà per a la gestió interna de trens i també ha de ser de viatgers.
Un servei per a 21.800 veïns als barris de ponent
L’estació de Terrassa Oest donarà servei a 21.800 veïns de Can Boada, la Maurina i el Roc Blanc. En les previsions inicials fetes l’any 2022, la terminal havia de tenir una demanda de 1.800 viatgers (fins a 5.000 a futur). El Pla de Rodalies 2020-2030 i l’esborrany del Ministeri de Transports espanyol avalen la seva rendibilitat per la “captació de viatgers en una zona urbana consolidada”, una documentació que confirma l’ús comercial més enllà del tècnic. D’aquesta manera, l’estació no només resoldria un dèficit històric de connexió, sinó que es convertiria en un pol de mobilitat sostenible per a tot l’eix de ponent de la ciutat.
Un intercanviador entre la R8 i la S1 i més flota
El Pla de Rodalies 2020-2030, amb una inversió global de 8.000 milions d’euros, inclou una millora cabdal al Vallès Occidental com l’intercanviador entre la R8 i la S1 a Hospital General. Aquesta infraestructura és una peça estratègica per a la mobilitat transversal, ja que permetrà la connexió amb Martorell i potenciarà l’eix de la R8 com a alternativa real. A més de la infraestructura, el pla també incideix en la modernització del servei amb l’adjudicació de 1.207 milions d’euros per a material rodant, que serviran per incorporar 72 nous trens de Rodalies i 24 de Regionals i 14 unitats d’ample variable per millorar l’eficiència i la fiabilitat de la xarxa de trens a Catalunya.
