L’any 1878, davant l’inici de noves edificacions a l’espai adjacent a la riera del Palau, els propietaris dels terrenys van encarregar un projecte d’urbanització als mestres d’obres Jaume Comerma i Francesc Mariné. Aquesta iniciativa s’emmarcava en l’expansió urbana de Terrassa, que havia obtingut el títol de ciutat l’any anterior.
La proposta d’urbanització va ser presentada per un grup de propietaris, entre els quals destacaven Astals, Torrens, Barba, Torrella, Tàrrega, Vidal, Pou, Sagrera, Vancells, Busquets, Boada, Prat i Gibert. Tanmateix, va trobar l’oposició de Jaume Cos i Juan Almirall. Malgrat la controvèrsia, el projecte va ser aprovat per l’Ajuntament el juliol del 1878, sota la presidència de l’alcalde Jaume Colomer i Forrellat.
Per a la designació dels nous carrers, els propietaris van sol·licitar l’orientació de Fruitós Verneda i Figueres, professor del Real Colegio Tarrasense. Verneda va proposar que la plaça central fos denominada plaça del Progrés i que els carrers adjacents rebessin noms de científics, inventors i descobridors, com a homenatge a aquells que havien contribuït al progrés de la humanitat. D’aquesta proposta van sorgir noms emblemàtics com Arquimedes, Galileu, Watt i Volta, entre d’altres.
La construcció de la primera casa a la plaça es va produir l’any 1882, un fet que va marcar l’inici del desenvolupament del nou barri.
La plaça del Progrés va adquirir un paper significatiu en la vida social i econòmica de Terrassa. Durant set anys, concretament entre 1927 i 1934, la plaça va acollir el mercadal dels dimecres. Aquest trasllat temporal es va fer necessari a causa de les obres del col·lector que s’estaven duent a terme a la Rambla, l’espai habitual del mercadal.
Posteriorment, durant els anys cinquanta, la plaça es va consolidar com un punt central de la vida comunitària del barri de Ca n’Aurell. Va servir com a espai d’acollida per a l’envelat de la Festa Major i, en algunes ocasions, per a la celebració de curses de braus. Com la majoria d’espais públics de la ciutat, la plaça del Progrés ha experimentat nombroses modificacions estructurals al llarg del temps.
La darrera gran reforma estructural data de l’any 2007, realitzada durant el mandat de l’alcalde Pere Navarro i Morera. La seva ubicació estratègica ha propiciat la instal·lació de comerços i establiments que han donat vida al barri, i la converteixen en un punt de trobada habitual.
Avui dia, la plaça del Progrés continua sent un referent per a la comunitat, símbol d’identitat i de continuïtat amb el passat de Terrassa.
Malgrat aquestes transformacions, un element patrimonial ha perdurat des de l’any 1921: la font d’estil modernista tardà. Aquesta font, que es manté a ponent de la plaça, és considerada un element distintiu que “vigila i presideix” l’espai, i connecta la història de la plaça amb el seu present.
- Plaça del Progrés
- Nebridi Aróztegui
