La vaga de docents omple Terrassa: “No acabarem el curs amb normalitat”

El col·lectiu de professorat i la comunitat educativa protesten per l’acord entre Educació i els sindicats minoritaris, i reclamen que s’escoltin les seves reivindicacions

Publicat el 19 de març de 2026 a les 14:08
Actualitzat el 19 de març de 2026 a les 15:50

La quarta jornada de vaga de docents arreu de Catalunya s’ha sentit amb força aquest dijous pels carrers de Terrassa. Després de diverses manifestacions per tot el territori durant tota la setmana, en aquesta ocasió era el torn del professionals del Vallès, el Maresme i les comarques gironines. Segons dades del Departament d’Educació, el seguiment de la vaga ha estat del 29,62 % sobre el total de la plantilla convocada, amb dades del 83,38 % dels centres de treball amb personal cridat a l’aturada.

A Terrassa, la mobilització ha començat ben d’hora. Des de les 7.30 del matí, tres concentracions a diferents punts de la ciutat han paralitzat momentàniament la circulació. El col·lectiu de docents ha omplert, tallant el trànsit, l’estació d’autobusos, la rambla d’Ègara a l’alçada de l’INS Terrassa i la plaça de la Dona. 

Ha estat precisament en aquest darrer punt on s’han viscut moments d’escalada de tensió entre particulars atrapats al tall de circulació i el professorat protestant. Un dels conductors, de fet, ha estat identificat per la policia després d’escridassar els manifestants i amenaçar-los amb una barra metàl·lica amb “trencar-los el cap”. Malgrat la tensió, el col·lectiu ha mantingut les protestes sota la premissa que la seva única eina de pressió, en no ser una activitat productiva directa, era generar molèsties per obligar l’administració a escoltar-los.

Les tres concentracions han esdevingut tres columnes de manifestants que han desfilat per la ciutat fins a convergir plegades a l’Estació del Nord. Més enllà de la mobilització, el malestar dels docents és continuat, afirmen. Mariona Carreras mestra d’Educació Infantil de l’IE Feixes, descriu un dia a dia cada cop més complex: “El sentiment és de duresa extrema a les aules. Patim agressions físiques i verbals, i no són casos esporàdics”.

Les reivindicacions no són noves; ja van quedar paleses durant la darrera jornada de vaga, l’11-F. Tal com resumeixen, passen per quatre grans eixos: més recursos, millores salarials, reducció de la burocràcia i baixada de ràtios. Ara, però, una altra de les grans causes principals de la protesta era el rebuig als acords recents entre el Departament d’Educació i els sindicats minoritaris, CCOO i UGT. Mireia Torres, tutora d’aula d’acollida a l’escola Agustí Bartra i enllaç sindical, denuncia que aquests pactes s’han fet “sense consultar el col·lectiu” i que no responen a les demandes reals dels docents. “El sou fa vint anys que està pràcticament congelat”, deia Torres, assenyalant que “les millores salarials plantejades són enganyoses perquè es basen en comparatives poc realistes amb projeccions futures”.

Sergio Martín, docent d’FP de l’Institut Cavall Bernat, criticava també que les negociacions s’hagin fet “fora dels espais habituals i amb dades manipulades”. En la mateixa línia, Ángel Alonso, professor de secundària del mateix centre, apuntava que les mesures proposades no resolen problemes estructurals: “La reducció de ràtios que ofereixen és simplement complir la llei, i en alguns casos, com en la reducció de la línia del Mont Perdut, fins i tot fa que s’augmentin”.

La Plataforma Docents 082 també ha estat present en les protestes, posant el focus en la problemàtica de l’habitatge. “Cada setmana hi ha infants que es queden sense casa o viuen en condicions d’infrabitatge”, denuncien des de l’organització. Els docents alerten que aquesta realitat impacta directament en l’aprenentatge: “No podem educar infants que no tenen un espai segur on viure. Sense casa no hi ha educació”. Per això, reclamen una resposta coordinada de les administracions que vagi més enllà de l’àmbit estrictament educatiu i garanteixi condicions de vida dignes per a l’alumnat.

Els manifestants han partit plegats de l’Estació del Nord cap a Sabadell, per a dirigir-se al davant de la seu dels Serveis Territorials d’Educació al Vallès Occidental. La consigna era clara: “Arribarem fins al final, ens han d’escoltar”, anunciava Mariona Carreras. En cas contrari, Ángel Alonso hi afegia que “no acabarem el curs amb normalitat, i si cal continuar amb una vaga indefinida, continuarem”.