La Setmana Santa està a tocar. L'indicador més visible és que a la Rambla d'Ègara ja s'han col·locat les paradetes de venda de les palmes, palmons i rams de llorer. Aquestes, però, són cada vegada menys nombroses, igual que els clients que els hi compren els seus productes. "Cada vegada hi ha menys tradició", ha indicat al Diari de Terrassa la María Fernández, una de les paradistes. Segons ha explicat, al seu negoci només s'han acostat persones grans: "La joventut no en compren, només les àvies, sobretot per regalar-les als seus nets", ha indicat. Això s'ha notat també en el nombre de parades instal·lades, que enguany s'ha quedat en 6.
Fernández ha apuntat a una altra tradició que, sigui per necessitat o sigui per costum, moltes persones han adoptat: l'estalvi. "Ja ningú vol gastar diners en aquestes coses, — ha lamentat la paradista —. Aquest any no ens ha sortit a compte", ha afirmat, tot i ser aquest divendres el primer dia de vendes. Aquest no és un fenomen local, sinó que la davallada de les vendes es nota a tot arreu. "Tinc algunes filles que van a altres mercats i estan igual que nosaltres", ha afirmat.
- La tradició de beneir la palma Diumenge de Rams està en decadència a Terrassa
- Nebridi Aróztegui
Aquest canvi en els hàbits de consum també s'ha notat en quines són les tipologies de palma més venudes. Els palmons s'han deixat de banda i les palmes, més petites i amb elaboracions més vistoses, han guanyat popularitat. Per preparar les palmes i tenir-les enllestides per abans del Diumenge de Rams, Fernández ha hagut de treballar-les amb quatre mesos d'antelació, això sense tenir en compte els processos creatius de pensar de quina manera entrellaçar les fulles de palma per fer figures i formes noves. “Aquest és un art que acabarà desapareixent”, ha pronosticat la venedora
Els números no són gaire esperançadors per aquest ofici, però el que impulsa María Fernández per aguantar al peu del canó és la seva trajectòria i la seva passió. "El que passa és que ens agrada molt fer les palmes i vendre-les", ha apuntat, i ha destacat que "són 30 anys" des que va començar a ser venedora de palmes.
- La tradició de beneir la palma Diumenge de Rams està en decadència a Terrassa
- Nebridi Aróztegui
Un símbol d'alegria i victòria
Generalment, les persones que acaben adquirint una palma són creients cristianes. És el cas de la María Aura, una jove que s'ha aturat a una de les paradetes de palmes per comprar-ne una. "Vaig a beneir la branca de llorer, però enguany m'he comprat una palma per a mi", ha explicat la clienta, i ha admès que ha hagut de buscar a internet si és respectuós que els adults portin la palma. "Normalment és una tradició de nens, i els adults solem portar-la a la solapa o anem amb la branca de llorer, però m'ha fet il·lusió i l'he comprada", s'ha justificat, i ha afegit que la branca de llorer "s'asseca ràpidament" i "no dura tant" com per mantenir-la fins al diumenge de cendra de l'any següent.
Moltes persones que participen en el Diumenge de Rams mantenen la palma, el palmó o la branca de llorer a casa seva per recordar l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, un moment de gran alegria. "Et recorda al dia a dia la teva fe i representa una victòria", ha explicat Aura. Respecte a la pèrdua d'interès d'aquesta festivitat, ha comentat que "hi ha molt jove que creu" en la fe cristiana i que s'acaba invisibilitzant si no es tenen entorns on es parli del tema. "Podria nomenar-te moltes persones que van a missa fins i tot entre setmana que són joves i creuen realment en Déu", ha assegurat.
