L'homenatge a un ginjoler que "ens fa ballar quan la música surt de la seva fusta"

Terrassa ha tornat a respirar cultura popular de valent, un cap de setmana més, durant el matí d'aquest diumenge. "Sempre hi passen coses a la ciutat", se sentia parlar pels voltants del Mercat de la Independència ben aviat, quan els membres dels Ministrils del Raval, els Nans, els Bastoners o els dansaires de l'Esbart escalfaven motors i ultimaven preparacions per a l'Homenatge al Ginjoler de Terrassa, tots encapçalats per Treure Ball. Aquesta festivitat encarava la seva novena edició, consolidant un públic fidel que ha acompanyat la comparsa a través d'una cercavila pel Centre fins a arribar als Jardins de la Casa Alegre de la Sagrera, on s'hi ha fet l'Homenatge bonament dit. Enguany, han estat prop d'un centenar les persones que han acompanyat els participants al llarg del recorregut. 

Una festa en la qual la música tradicional, la natura i la cultura popular es donen la mà, reunint músics i balladors al voltant d’un arbre amb una estreta relació amb els instruments de vent. "És com una mena d’oda a la natura, entre el que és natura i el que és música", explica Isidor Vázquez, timbaler dels Ministrils del Raval i un dels impulsors de la iniciativa. El ginjoler, un arbre originari d’Àsia, té una fusta apreciada tradicionalment per a la fabricació d’instruments de doble canya, com les tenores i les gralles. Aquesta vinculació és el punt de partida d’una celebració que combina la cercavila, les danses i un gest simbòlic al voltant de l’arbre.

La festa ha començat al Raval, davant del Mercat de la Independència, i ha recorregut alguns dels carrers més cèntrics de Terrassa, com el carrer de Sant Pere i el del Cardaire, fins a arribar als jardins de la Casa Alegre de Sagrera, on està plantat el ginjoler. Allà, una persona triada per Treure Ball, entitat organitzadora, fa cada any una ofrena de terra per adobar-lo. I aquesta vegada, l'honor ha estat pel graller empordanès Raül Moliner, amb una estreta vinculació amb els Ministrils. "El ginjoler ens fa ballar quan la música surt de la seva fusta, i ens recorda que la cultura no és una cosa quieta; és una cosa viva", reivindicava Moliner. 

Abans, però, durant la cercavila, Isidor Vázquez s'ha encarregat de guiar la comparsa fins als jardins de la Casa Alegre de la Sagrera, on s'han interpretat balls propis composats pel mateix Vázquez específicament per a l’homenatge: el Ball del Ginjoler, la Dansa dels Quatre Colors, la Crida dels Follets i la peça Terra. Són composicions pròpies que conviuen amb els balls populars tradicionals que s’interpreten durant la cercavila.

Cultura popular intergeneracional

Més enllà del simbolisme de l'arbre, la trobada volia mantenir també viu el vincle entre persones de diferents edats que comparteixen la cultura popular, des dels més menuts als més grans. "Hem volgut agafar la gent que ja no balla o que ja no toca, gent gran, i fer-los part d'aquest tarannà", assenyala Vázquez. D'aquesta manera, es produïa una espècie de doble homenatge: a la natura i a la gent. 

Carles Llongueras, graller dels Ministrils del Raval, destacava precisament aquesta convivència generacional. "És interessant que hi hagi gent des de jovent fins a gent gran", afirmava. De fet, una de les imatges més emocionant de la jornada era veure com la canalla de tres, dos i, fins i tot, un any d'edat, també protagonista del dia, ballava amb els Nans de Terrassa i l'Esbart Egarenc a la plaça de la Torre del Palau. Així, la festa oferia als més grans l'oportunitat de tornar a ballar algunes danses i, de l'altra, facilitava que els més joves s'incorporessin a les tradicions i n'agafin el relleu.

"La gent s'ha anat apoderant de la festa i se l'ha anat sentint seva", destacava Isidor Vázquez, remarcant que els participants s'hi apleguen sobretot per tocar, ballar i gaudir de la trobada. Al seu parer, l'homenatge també "és un bé per a Terrassa, és una altra manera de fer ciutat", concloïa.