La intel·ligència artificial ha deixat de ser una tecnologia de futur per convertir-se en una eina cada vegada més present en la vida quotidiana. La seva expansió obre interrogants sobre els límits d’aquesta tecnologia, el seu impacte en el mercat laboral i els canvis que pot provocar en àmbits com l’educació, la medicina o les empreses. Alfredo Vellido, catedràtic d’intel·ligència artificial de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), professor de l’ESEIAAT i director de l’IDEAI-UPC, fa més de 30 anys que estudia les aplicacions i les implicacions d’aquestes eines. En aquesta entrevista, analitza fins on pot arribar la IA, quins riscos pot comportar i com està transformant ja la manera de treballar i d’aprendre.
Elon Musk assegura que la IA podria superar la intel·ligència humana en cinc anys. És realista?
Com a declaració, és un brindis al sol. Però coneixem relativament poc com funciona la intel·ligència humana. Per tant, parlar de quan una IA la superarà és un exercici de “wishful thinking”. Podem dir si una IA fa millor determinades tasques, però no tenim cap mecanisme per saber si fa processos cognitius en el sentit humà.
Quin és el risc més greu d’una IA més avançada?
El problema no és només el que plantegi la IA, sinó també qui la dissenya i quines capacitats li dona. El risc és sobretot sistèmic: que una IA provoqui una disrupció greu en algun servei amb impacte social. Si fos capaç d’interferir en el sistema bancari, els sistemes de defensa o el subministrament elèctric, el resultat podria ser catastròfic. Si hi hagués un risc per a la humanitat com a tal, seria que pogués interferir en els sistemes de defensa i control nuclear. Ara bé, aquests estan desacoblats d’internet per motius de seguretat.
Quines professions estan patint més l’impacte?
Ja està afectant professions i ocupacions. Una de les més afectades és la dels programadors informàtics, perquè aquestes eines són extremadament bones generant codi. També el periodisme, la comunicació en general i el disseny. No diria que aquests oficis estan en risc de desaparèixer, però els han mogut la catifa sota els peus; necessitaran una adaptació brutal. Em costa creure que cap professió desaparegui completament. Però moltes canviaran radicalment.
La medicina també podria prescindir de professionals?
És un sector molt més complicat. Avui, la seva aplicació continua sent molt limitada. És cert que hi haurà eines per a la cirurgia de precisió, telemàtica o a distància, i canvis en la capacitat diagnòstica a través de la imatge. Però, com a àrea global, i especialment en la sanitat pública, trigarà molt a veure’s realment afectada.
Ara, parlem de l’educació. Diries que la IA té relació amb la baixada dels resultats de les proves PISA?
La IA ha vingut a posar sal a la ferida, però la ferida ja hi era. Els resultats de les proves PISA fa temps que mostren problemes en habilitats com la comprensió lectora o les matemàtiques, que requereixen abstracció i concentració. Penso que el problema té molt més a veure amb l’accés des de molt aviat als mòbils i a eines digitals que interfereixen en el desenvolupament cognitiu. La IA és un extra, no la causa principal. A la universitat veiem alumnes amb dificultats de comunicació, comprensió, abstracció i resolució de problemes. Són problemes que ja existien i que la IA pot agreujar.
Aquestes eines ens poden fer menys intel·ligents o creatius?
El problema és l’ús que en fem. La IA ben utilitzada amplifica les capacitats i pot facilitar l’aprenentatge, però l’esforç individual ha de continuar existint. La IA et pot ajudar a aprovar un examen o a fer millor un treball, però si no poses de la teva part, no t’ajudarà a aprendre. Fa estalviar-te temps, però sovint ho fa en el sentit equivocat: l’objectiu passa a ser lliurar una tasca i no aprendre. Si bloqueges el procés d’aprenentatge, no tens les eines cognitives necessàries per afrontar problemes sense la IA. Pot afectar fins i tot coses tan bàsiques com escriure un correu coherent.
Com podeu detectar els professors si un treball l’ha fet la IA?
Hi ha eines, però no són prou fiables per utilitzar-les com a prova concloent. En molts casos és evident, però és més difícil saber fins a quin punt la IA ha ajudat a polir un treball o directament l’ha fet sencer. També ho pots detectar perquè l’alumne demostra saber coses que saps que no sap o perquè algú que acostuma a anar malament presenta de sobte un treball perfecte. És un terreny pantanós. Les universitats estan creant protocols per regular aquestes situacions.
S’hauria de prohibir la IA a escoles i universitats?
En determinades activitats ja està prohibit. En una activitat avaluable no es pot utilitzar la IA, tret que el professor plantegi una proposta que impliqui fer-la servir. Però no pots controlar què fan els alumnes a casa. És com intentar posar portes al camp. Hem hagut de canviar els sistemes d’avaluació perquè no podem avaluar coses que s’han fet fora del nostre control.
Com estan incorporant la IA les empreses?
Hi ha molt per experimentar i, en alguns casos, ho estan fent a empentes i rodolons, amb prova i error. Ara moltes empreses han de descobrir com integrar-la. Els estudiants de pràctiques ens expliquen que ajuden sobretot pimes a automatitzar processos, agilitzar la gestió de documentació o simplificar la logística. Però cada empresa ha de descobrir què li funciona i què no.
