El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) tornarà a obrir portes divendres que ve, 18 de setembre, després de gairebé onze mesos tancat per obres. Els visitants que hi tornin, però, es trobaran alguna novetat més enllà d’un edifici renovat. El museu haurà canviat el sentit de la visita: des d’ara, l’entrada serà per l’edifici històric del Vapor Aymerich, Amat i Jover, mentre que l’accés que fins ara funcionava com a entrada passarà a ser la sortida. La modificació busca posar el propi edifici, una peça patrimonial de primer ordre, al principi de l’experiència.
El recorregut s’ha redissenyat perquè la visita comenci expressament pel Vapor, perquè, tal com confessa el director del MNACTEC, Albert Tulleuda, “busquem que les persones que ens visiten el que vegin és l’edifici, que puguin observar-lo amb deteniment”. Així, l’objectiu és que el públic sigui conscient des del primer moment que entra en un edifici singular abans d’endinsar-se en les exposicions del MNACTEC.
“En realitat són dos museus en un”, resumeix el director: d’una banda, el propi Vapor, amb la seva història, arquitectura i activitat industrial; de l’altra, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya que avui acull. La nova organització vol fer més explícit aquest doble relat, que fins ara podia quedar més dispers, i explicar al visitant “on és el Museu, què era l’edifici i quina importància patrimonial té”, explica el director.
A falta d’una setmana per a la reobertura, el MNACTEC viu els darrers dies de preparació amb la mirada posada en el 18 de setembre. “Ara és l’‘sprint’ final”, explica Tulleuda. La previsió inicial del museu era que les obres acabessin al juliol, però amb el tancament es va aprofitar per incorporar actuacions que no formaven part del projecte inicial. “Ha estat una desviació mínima del calendari, que hem aprofitat per abordar altres petites accions de millora, i fer coincidir la reobertura amb l’inici del curs escolar”, explica Tulleuda.
Més accessibilitat, i menys calor
Un d’aquests aspectes que també s’ha aprofitat per reforçar durant el tancament ha estat l’accessibilitat de l’espai, amb la introducció de petites actuacions que, segons direcció, han de fer més còmoda i segura la visita. S’hi han instal·lat o modificat elements com baranes i escales i s’han corregit alguns desnivells, però també s’ha posat el focus en l’accessibilitat visual.
Un dels canvis més curiosos té a veure amb els miralls: “tot i que permetien ampliar visualment els espais i generar perspectives més obertes, també podien provocar confusió a les persones amb dificultats de visió”, esmenta Tulleuda.
D’altra banda, un dels canvis que més pot modificar l’experiència del visitant, però, serà menys visible és la temperatura. Durant anys, els mesos de més calor han estat un dels punts febles del MNACTEC. “Hi havia mesos a l’any que era complicat que tinguéssim visitants que gaudissin de l’experiència perquè feia molta calor”, admet el director. Amb el nou sistema de climatització, el museu aspira a deixar enrere aquesta situació i convertir els mesos d’estiu en una oportunitat. “Això ens obre una possibilitat real de créixer amb visitants i, sobretot, també de ser un refugi climàtic als mesos d’estiu”, assenyala Tulleuda.
El control climàtic tindrà, a més, una segona funció essencial en un equipament patrimonial: preservar millor tant l’edifici com les peces que acull. Tulleuda apunta que les oscil·lacions de temperatura entre l’hivern i l’estiu “no van bé per l’equipament de patrimoni, pel propi edifici ni pels objectes que presentem”. Un ambient més estable permetrà millorar les condicions de conservació de les col·leccions.
La intervenció també ha recuperat elements del sistema de ventilació natural original del Vapor. La coberta de l’edifici incorpora ara unes noves xemeneies que reprodueixen les que existien quan la fàbrica estava en funcionament i que permeten integrar la ventilació en el nou sistema. “Aquestes xemeneies són reproducció exacta de les que hi havia originalment”, explica el director.
Ja hi ha reserves
La reobertura del MNACTEC també començarà amb activitat escolar ja programada. El museu té reserves de grups i centres educatius per a les setmanes posteriors al 18 de setembre, una de les raons per les quals la direcció considerava especialment important fer coincidir el retorn amb l’inici del curs. Tot i això, Tulleuda és prudent davant d’una represa que arriba després de gairebé un any tancat: “No és dels anys que hem arrencat més fort, però les reserves superen les nostres previsions”.
El repte és especialment rellevant després d’un 2024 de rècord. Aquell any, el museu va rebre 133.411 visitants, la xifra més alta de la seva història i un 17,8% més que el 2023, quan n’havia registrat 113.239. El 2025, però, el tancament de l’equipament a finals d’octubre va limitar l’activitat i la seu terrassenca va acabar l’any amb 106.036 visitants.
Robòtica, ultrasons i Montesa: les tres apostes
La reobertura del MNACTEC no només comportarà un nou recorregut per l’edifici i una renovació dels seus espais. El museu tornarà a obrir les portes amb tres exposicions que posen el focus en àmbits molt diferents, però que comparteixen una mateixa mirada sobre la relació entre ciència, tecnologia i societat: la història de la robòtica, les aplicacions mèdiques dels ultrasons i els 80 anys de Montesa.
- El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya tornarà a obrir les seves portes divendres vinent
- NEBRIDI ARÓZETGUI
La primera d’elles, “Robots. Dels autòmats de Leonardo als humanoides del futur”, s’estrenarà el 20 de setembre, amb una mostra que proposa un recorregut per la història i l’evolució de la robòtica fins a arribar als desenvolupaments més actuals. La proposta reuneix prop de 50 robots i combina peces audiovisuals, interactius, maquetes i infografies per explicar com aquestes màquines han anat passant de l’imaginari i l’automatisme a tenir aplicacions cada vegada més presents en la vida quotidiana.
Entre les peces que s’hi podran veure hi ha una reconstrucció a escala humana del “Cavaller mecànic” ideat per Leonardo da Vinci, peces originals de finals del segle XIX, alguns dels robots més coneguts de la ciència-ficció i exemples dels humanoides més recents.
La segona exposició mira cap a un altre camp d’aplicació tecnològica: “Ultrasons: de la natura a la medicina”. Produïda pel Servei de Radiologia de Vall d’Hebron a través de la línia de recerca FUSMED, la mostra explica què són els ultrasons i com el seu estudi, inicialment vinculat a fenòmens naturals, la navegació marítima o les necessitats industrials, ha acabat tenint un paper rellevant en la medicina.
Estarà disponible des del 23 de setembre, i recorrerà les seves aplicacions diagnòstiques, com l’ecografia, el contrast ecogràfic o l’elastografia, però també les terapèutiques. Entre aquestes hi ha la fisioteràpia i la rehabilitació, la litotrícia per destruir càlculs renals i línies de recerca com la histotrípsia, que estudia la destrucció de teixits o tumors mitjançant ultrasons focalitzats.
La tercera proposta és una ampliació de “VIVA Montesa”, coincidint amb el 80è aniversari de la marca. La mostra, que s’estrena el 29 de setembre, reunirà 80 motocicletes emblemàtiques de la seva trajectòria i repassarà la història d’una empresa clau de la indústria motociclista catalana i espanyola.
Models com l’A-45, la Brío, la Impala, la Cappra o la Cota permetran resseguir l’evolució de la marca i la seva influència en la mobilitat, l’esport, el disseny i la indústria. La renovació també posa el focus en la figura de Pere Permanyer Puigjaner, fundador de Montesa, i en la capacitat de l’empresa per convertir la innovació tècnica, el disseny i la competició en trets distintius.
