Després de recórrer més de 1.400 quilòmetres l’estiu passat dormint dins d’un remolc camperitzat enganxat a la seva bicicleta, el terrassenc David Velasco torna a posar-se a prova. I aquesta vegada, multiplicant el repte. Aquest dilluns, ben d’hora al matí, el creador de contingut ha sortit de Terrassa amb l’objectiu de travessar 15 comunitats autònomes, en una ruta de més de 3.000 quilòmetres que preveu completar en unes 32 etapes. Tot i això, ell mateix admet que fer càlculs és gairebé impossible. “Ja sabem que ens n’anirem a més dies. Entre els esdeveniments que hi ha pel mig, els imprevistos i els cops que em perdi, tot va sumant”, explica entre rialles.
Velasco, popular a les xarxes socials com a @txus_run, afronta aquesta nova aventura com una continuació natural del viatge que va fer l’any passat, però també com una manera de viure. “M’atemoreix pensar en una vida totalment ordinària, quiet. Vull poder explicar als meus nets tot el que vaig viure. Estic col·leccionant experiències”, assegura. I afegeix: “Tinc la necessitat de sentir-me viu”.
El recorregut començarà passant per València, on participarà en un esdeveniment amb seguidors i altres creadors de contingut, abans de continuar cap al sud peninsular, passant per Múrcia, Extremadura, Madrid, Galícia i el nord de la península abans de tornar a Catalunya. Tot plegat, amb una filosofia molt clara: adaptar-se al camí. “L’any passat vaig aprendre que és impossible tenir-ho tot controlat”, diu.
I precisament l’experiència de la primera aventura ha estat clau per preparar aquesta segona expedició. “Aquest any partim de l’experiència, sabent què va fallar”, comenta. Entre les millores, hi ha un nou disseny del remolc, més petit, lleuger i aerodinàmic -com sempre, construït a mà per ell mateix i el seu company i amic Pau Vives-. També incorpora una placa solar més eficient i una bicicleta millor preparada gràcies a la col·laboració amb diverses marques, amb la qual espera fer més quilòmetres per dia. “Si l’any passat feia uns 50 quilòmetres diaris, ara espero apropar-se als 100”.
Però més enllà del component físic, Velasco insisteix que el veritable repte és mental i logístic. “Si al mig d’Extremadura se’m trenca el remolc, no hi ha una grua. Ningú em vindrà a buscar”, reflexiona. Per això, enguany porta eines per a evitar imprevistos, però també una potent preparació mental.
Malgrat l’emoció, hi ha una part que encara el fa tremolar. “El primer dia és dels més difícils. Quan tanques la porta de casa i marxes, és quan el cervell diu: això va de debò”, confessa. Una por que, lluny de frenar-lo, forma part de l’aventura. “Fa por, però totes les coses bones espanten una mica al principi”.
I és que, tot i els moments durs que va viure l’any passat, el record que li ha quedat és un altre. “Durant tot l’any em venien flaixos de postes de sol, de cuinar enmig d’un poble perdut, de moments únics. Tenia ganes de tornar-ho a viure”, diu. “És una aventura molt intensa, però no cada dia tens l’oportunitat de fer una cosa així”.
