Antonio Latorre Menal (15 d’agost de 1958 – 15 d’abril de 2026) ha mort aquest dimecres als 67 anys després de tota una vida dedicada a la docència. Format a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va desenvolupar tota la seva carrera professional a Terrassa, primer en centres de primària —començant a l’antiga Acadèmia Vallparadís— i posteriorment en instituts.
Latorre definia la docència com una activitat clarament vocacional: “He tingut la sort de poder treballar en allò que m’agrada: ensenyar. És una feina molt vocacional, has d’estimar el que fas per fer-ho bé”, deia en una antiga entrevista. Preferia el terme “mestre”, que associava no només a la transmissió de coneixements, sinó també a l’acompanyament personal de l’alumnat.
En aquest sentit, considerava que “és bàsic empatitzar molt amb els alumnes, posar-se en el seu lloc i ser-hi sempre que et necessiten”, i defensava la importància d’un tracte individualitzat: “Tot i que és difícil, és imprescindible donar un tracte personalitzat a l’alumnat”. Els seus antics alumnes el recordaven especialment per aquesta proximitat.
Pel que fa al model educatiu, es mostrava partidari d’un enfocament basat en la confiança: “L’educació no es pot basar en la por i la represàlia”. En canvi, apostava per fomentar la participació i l’interès dels estudiants, amb l’objectiu d’“ajudar-los a construir-se com a éssers humans”.
Es va jubilar després de la pandèmia, tancant una llarga trajectòria marcada per la passió per ensenyar i el compromís amb la comunitat. Més enllà de l’àmbit educatiu, va exercir com a vocal de la junta directiva de l’entitat sense ànim de lucre Som Riures, dedicada a facilitar assistència odontològica a persones sense recursos i a promoure la salut bucodental i la responsabilitat social en aquest àmbit.
La vetlla roman oberta a la sala 6 del tanatori del Complex Funerari Municipal de Terrassa. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest dijous 16 d’abril a les 15 hores a l’Espai Temple del mateix complex.
