Amb gairebé vuit dècades d’història, la colla sardanista Amunt i Crits és un referent de la cultura popular terrassenca. Per a la Nuri Escudé, presidenta i dansaire des dels 16 anys, la colla és molt més que una afició: “Les sardanes són la meva vida i Amunt i Crits casa meva. No penso ni m’imagino no formant-ne part”. Implicada des de ben jove, va aprendre a ballar de la mà dels seus pares quan només tenia quatre anys. “Sempre ha estat una colla molt familiar, i per molt que passin els anys, es respira el mateix ambient”, explica amb orgull. Tot i lamentar la davallada d’implicació en les noves generacions, reconeix que “sempre hi ha hagut relleu generacional, i continuarà havent-hi”. La competitivitat i el sentiment de pertinença continuen sent motors de cohesió: “Ens permet anar arreu de Catalunya i l’estranger mostrant la bandera de Terrassa”.
Aquest esperit de continuïtat l’encarna Judit Sánchez, de 19 anys, una de les joves promeses de la colla, que des de fa un any forma part de la Junta. “Vaig descobrir Amunt i Crits amb cinc anys i em van acollir com una família”, recorda. La seva passió per les sardanes va començar a la plaça del seu poble, Torredembarra, i avui no es planteja una vida sense dansar. “Només la gent que viu les sardanes pot entendre què signifiquen”, afirma. Judit destaca la connexió amb els veterans, a qui veu com a guies: “Després de tants anys, són com pares. Quan et corregeixen, te’ls prens seriosament”. Entusiasta de la Festa Major, valora especialment poder “ballar pels carrers de Terrassa i que gent que de normal no et veu descobreixi les sardanes”. Amb la mirada posada en el futur, aposta per millorar la presència digital de la colla: “Els joves ja estem estrenyent per fer créixer les xarxes socials”.
La Festa Major és un dels moments més esperats per la colla. És l’ocasió de sortir de la competició i viure la sardana des de la festa i la complicitat amb el públic: “Volem que la gent gaudeixi de la Festa Major i que s’emocioni amb la cultura popular”, diu Escudé.
