Patrimoni i identitat en petits formats: "És una manera de promocionar Terrassa"

Des que l’Oficina i la Botiga de Turisme són al carrer de la Font Vella, el batec del centre també s’ha filtrat darrere el taulell. El trasllat des de la Masia Freixa ha situat el servei en ple centre, en un carrer de vianants, amb aparador i davant d’un recurs turístic com la Casa Museu Alegre de Sagrera. “Això són tres ingredients molt importants”, destaca Elisabet Sancerni, coordinadora de Terrassa Turisme. Aquesta nova ubicació permet arribar no només al visitant que hi entra expressament, sinó també a tots aquells que hi passen pel davant i s’hi aturen encuriosits. El canvi ha reforçat la convivència entre l’oficina d’informació i la botiga, pensada com una eina més de promoció de la ciutat. “És una manera de promocionar turísticament Terrassa mitjançant productes”, assenyala Sancerni, amb una aposta clara per anar més enllà del souvenir habitual i treballar amb creadors locals i producció de quilòmetre zero. “Intentem que aquests productes surtin una mica del marxandatge habitual, amb l’afegit de màxima proximitat”, diu. Aquestes són algunes de les novetats que llueixen la identitat de Terrassa amb valor afegit.

Una segona vida per a la Festa Major

Un dels productes que desperta més interès a la Botiga de Turisme són les totebags fetes a partir de les lones i banderoles del cartell de la Festa Major, obra de Conrad Roset. Es tracta d’un projecte de Cristina Santaeulàlia, artesana local, que dona una segona vida als materials que decoren els carrers durant la celebració i que converteix la imatge efímera de la festa en un objecte d’ús quotidià. “Crida l’atenció, perquè és un producte atractiu al públic i sostenible”, explica Elisabet Sancerni.

Un cop acabada la Festa Major, el plàstic dels cartells i les banderoles es recuperen i es transformen artesanalment en bosses úniques, cadascuna amb fragments diferents del disseny original. El resultat és una peça irrepetible, que manté viu l’esperit festiu més enllà dels dies de celebració. A més, tot el procés es fa de manera manual. Una proposta que suma reutilització, creativitat i orgull de ciutat, i que exemplifica com el patrimoni festiu també pot esdevenir record i compromís ambiental.

Del cel a la taula de casa, en 3D

La peça, creada per Ricard Collell, trasllada a petit format una de les grans icones del passat industrial de Terrassa, amb un alt nivell de detall i en dues mides diferents. “Està agradant moltíssim”, expliquen des de l’oficina. Collell, que s’endinsa en el món del 3D com a hobby, reconeix que el repte principal van ser els esglaons interiors: “En són 271, i els he hagut de dissenyar un per un”. Pot considerar-se habitual en la matèria, perquè també és l’autor de la Masia Freixa en 3D. “La xemeneia potser es dissenya en tres dies, la Masia va comportar sis mesos”. Una feina pacient que converteix aquestes peces en molt més que un souvenir: memòria, tecnologia i orgull de ciutat. 

La Casa Alegre de Sagrera, sempre amb tu 

És un detall especial per a tots aquells i aquelles que han estat vinculats d’una manera o altra a aquest baluard patrimonial egarenc. “Jo hi vaig treballar durant onze anys allà, és molt especial”, se sentia a l’Oficina de Turisme.  

Anells i arracades que representen amb exactitud els vitralls modernistes de la Casa Alegre de Sagrera, que són ideals per a acompanyar l’”outfit” de la manera més terrassenca possible. També es poden convertir en tendència per a dies indicats, com la Festa Major o la Fira Modernista. 

Elaborats a Barcelona per un mestre artesà, són producte d’un procés curiós en el qual s’estira una pasta en un tub, i es talla com si fos una llonganissa. Un procés similar a l’elaboració artesana de caramels de fruites. Així, cada disseny és únic, ideal per a transportar la identitat terrassenca allà on sigui, amb peces petites però que representen un gran significat.

Patromoni que ajuda a cuinar 

Entre els productes que han tingut millor acollida a la Botiga de Turisme hi ha els davantals inspirats en el patrimoni terrassenc, especialment els que reprodueixen xemeneies industrials. No és casualitat: “El patrimoni industrial és el que ens identifica com a ciutat”, explica Sancerni, per davant fins i tot d’altres grans reclams patrimonials. Les xemeneies, les fàbriques i l’arquitectura modernista formen part d’un paisatge que connecta amb la memòria obrera i industrial de Terrassa. El disseny va a càrrec de la creadora local Susanna Torres, amb qui l’oficina col·labora habitualment en diferents productes. En aquest cas, Torres va treballar a partir d’imatges reals de xemeneies de la ciutat per crear una composició que recorda un skyline industrial. “Estava cansada del mateix patrimoni  de sempre, penso que de les xemeneies n’hem tret poc profit!”, exclama. El resultat és una peça funcional i original que trasllada el patrimoni al dia a dia més casolà, i converteix un objecte quotidià en identitat terrassenca.

Cultura popular feta fusta

Els i les grans ídols de Terrassa també tenen les seves pròpies miniatures. Els Minyons i els Castellers han estrenat figuretes amb les quals es poden tractar d’imitar els seus pilars. En aquest cas, es planteja el repte d’assolir un pilar de quatre amb acotxador i enxaneta inclosos. La clau es troba en col·locar bé unes petites bases per a trobar l’equilibri entre peces tot buscant que el castell no faci llenya. I, evidentment, hi ha l’opció de triar: malves o blaus, Castellers o Minyons. 

Els Geganters també queden representats amb aquestes formes tan eixerides i minimalistes. Robesa i Pepona, Ramonet i Ermessenda, Magí i Roseta. Tots representats en diverses formes, i amb les seves vestimentes actualitzades. L’obra també pertany a un ebenista local, mentre la pintura de les figuretes també correspon a dues joves de la comarca.