Fill de Can Palet, 35 anys, creador escènic, gestor cultural, Pau Gómez Calvo és el terrassenc que hi ha darrere el perfil a les xarxes @persucarhipau, divulgador de receptes. Impulsor d’un taller per a estudiants d’institut que combina la transmissió culinària amb l’ús crític de les possibilitats virtuals, ha fet un espectacle de cuina en directe barrejant gastronomia, històries i curiositats. I del seu cap ha sortit “L’Escudellòmetro” de Santiago Rusiñol, peça teatral enriquida amb ingredients de records i aromes trobats en la seva investigació sobre la cuina dels seus avantpassats. Acaba de publicar “Una cuina a cada casa” (La Campana), recull d’evocacions, històries, paisatges íntims i afectes, amb el menjar esdevingut relleu que les àvies ens confien “per construir el nostre futur”.
L'entrevista
“Patata i mongeta després de l’excursió” és el títol d’un capítol. “Migas de Canjáyar a Can Palet”, un altre. Aquest no és un llibre de cuina a l’ús... No és un llibre de cuina, però és un llibre que va de cuina i, sobretot, de les persones que cuinen. Parlo de contextos, de memòries, de records, amb entrevistes... I incloc receptes de persones que he anat descobrint, o cuinant.
"Els macarrons tenen una recepta única a cada llar i per això tots els joves deixen clar que els millors macarrons són els de la seva família. Els macarrons, per exemple, ens connecten amb l’àvia"
Quina n’és la intenció? Pretenc que es converteixi en un mirall perquè el lector pugui fer el viatge que jo he fet i en el qual van sorgir records segurament similars als d’altres persones. Crec que cal saber d’on venim.
A la contraportada ja es diu que la cuina “és el cor de cada casa”. Tothom té relació amb la cuina. La cuina familiar és el que ens fa únics, el que fa diferents les famílies. No parlo de professionals, sinó d’allò casolà. Els macarrons tenen una recepta única a cada llar i per això tots els joves deixen clar que els millors macarrons són els de la seva família. Els macarrons, per exemple, ens connecten amb l’àvia.
Són les xarxes socials unes aliades fiables en aquest sentit? Avui dia ha crescut la informació sobre cuina tradicional en les xarxes i aquesta em sembla una notícia meravellosa. En un món en el qual tot s’ha globalitzat tant, la cuina de cada casa ens fa especials i augmenta el sentit identitari. Necessitem certeses com aquesta.
Quins són els objectius principals de la teva presència a internet? Crear continguts de qualitat en les xarxes basant-se en les receptes familiars i en l’ús del català. Elaboro videoreceptes, però l’important de tot plegat és el rerefons: provocar que els joves investiguin aquestes receptes familiars i les pengin, i que ho facin en llengua catalana.
- Pau Gómez es va graduar al Col·legi de Teatre de Barcelona
- Alberto Tallón
Has pensat a escriure un llibre especialment adreçat a públic juvenil amb el mateix motiu? De moment, no ho he pensat. Mai abans havia escrit un llibre i crec que “Una cuina cada casa” és una obra molt senzilla. Provinc del món del teatre, i el llibre sobre cuina està fet des de l’emoció. Potser més endavant sí que em plantejo una obra només per a joves.
Com i quan es va gestar “Una cuina a cada casa”? En el 2020-2021, durant el confinament. Vaig anar a viure a casa de l’àvia. Ella ja no hi era. Allà vaig iniciar un procés d’investigació. L’editorial La Campana va contactar amb mi per si volia escriure un llibre i l’assumpte va quedar en espera fins que, al gener del 2025, quan havia avançat en el procés, els vaig preguntar si encara els interessava aquell projecte. Em van respondre que sí. Aquest llibre és la continuació natural d’aquell procés de cinc anys. L’experiència en les xarxes va generar comunitat i interessos comuns. La gent veia cuinar a una persona d’una manera que li recordava als seus avantpassats. Jo pretenia la màxima difusió, però li dono més importància a la comunicació amb art. Crec que estic comunicant cultura amb l’art. Ha estat un exercici de records. Jo només era consumidor de la cuina familiar, encara que és veritat que ajudava la meva àvia a cuinar mandonguilles, per exemple. No n’era conscient, però tot allò ha quedat plasmat en el llibre.
Hi haurà segona entrega? Ara pararé un temps. Vull explorar altres formats, però segurament hi tornaré.
