Un any més i ja en són vuit, Policias x Valientes ha mobilitzat un gran volum de gent al Raval de Montserrat, que ha col·laborat tallant-se els cabells a la Rapada Solidària “Posa’t al seu cap”. Amb un preu simbòlic, diferents opcions: tatuatges temporals, ungles, trenes... Però les estrelles de la tarda han estat, com no podien ser d’altra manera, els i les perruqueres.
En un dia com avui, les mans d’aquestes especialistes tallaven amb les tisores i les maquinetes, però els seus cors cosien vincles. “Sents moltes emocions juntes. Tens ganes de plorar, però a la vegada et fa il·lusió. Connectes amb la persona a qui li estàs tallant els cabells”, explicava la Irene, després de tallar cues i més cues.
I és que ja és habitual parlar amb qui et talla els cabells, però en una jornada com aquesta, és habitual també obrir el cor. És un petit gest, però no és només tallar els cabells; és una experiència compartida, gairebé terapèutica, on es barregen records, emocions i solidaritat. “Són casos molt bonics, que m’estan tocant molt de prop. Parles molt amb la gent i crees aquest vincle fugaç”, confessava la Montse. De fet, ella també ha viscut casos de ben a prop, “per això, m’he sentit amb la voluntat de posar-hi el meu granet de sorra”. També ho feia la Carmen, que recordava amb emoció i llàgrimes als ulls “a molts que ja han marxat per a aquesta maleïda malaltia. La meva tieta, per exemple, o una amiga”.
Per a algunes persones, era la primera vegada que es tallaven els cabells de manera solidària. És el cas de la Susanna, que deia que “Havia pensat de donar-lo, però m’havien dit que no arribava a la llargada. Vaig veure la iniciativa i vaig decidir col·laborar-hi almenys. El cabell creix, no em preocupa”. D’altres, com la Jenifer, repetien per tercera vegada, encara que quan sentia les tisores, “tenia vertigen i por com la primera vegada!”.
El Jaume, per exemple, és un habitual a la cita: “Quan arriba setembre, estic pendent de xarxes per saber quan és per a apuntar-ho al calendari i no fallar”. Ell és una de les persones que ha sentit forta aquesta connexió amb la Montse, la seva perruquera, de qui només tenia paraules d’agraïment: “Fan una feina molt bonica i molt important. És tan important que nosaltres hi participem com que elles ho facin”.
Era fàcil veure com els cabells inunden el terra del Raval de Montserrat, però també era habitual com aquelles cabelleres més llargues eren transportades a taula per a ser donades. La taula de la Conxita lluïa ben plena de llargues trenes i cues de valents i valentes que havien donat els seus cabells. “Et donen ganes de fer-los una abraçada, cada vegada que arriben amb més cabells per a donar”, confessava ella mateixa.
A més del tall solidari, Policias x Valientes impulsa la beca FaViAl, amb 25.000 euros anuals destinats a la recerca de tumors cerebrals infantils a l’Hospital Vall d’Hebron. El cos terrassenc és el primer de l’Estat que finança simultàniament la feina de dues investigadores en oncologia pediàtrica. Una d’elles és Maria Gallego, que treballa en l’estudi de l’ependimoma, un càncer cerebral pediàtric especialment agressiu. “Amb aquesta ajuda puc continuar el meu doctorat i començar a explorar immunoteràpies, un tractament més dirigit i menys agressiu per als infants”, explica. Gallego assegura que el suport ciutadà i la implicació de la policia local són una motivació i, alhora, una responsabilitat: “Quan coneixes les famílies i escoltes les seves històries, t’emociones. Et fa sentir que el que investigues té un impacte real”.
