Sabies que on ara hi ha l’edifici de Correus a Terrassa hi havia hagut una autèntica joia del modernisme? Doncs sí, anem a pams! Tot va començar l’any 1890. Un grup de catalanistes es van reunir a l’Institut Industrial i van fundar l’Agrupació Regionalista de Terrassa. El primer “cap de colla” (president, vaja) va ser Josep Arch, i entre els fundadors hi havia noms que segur que et sonen si et fixes en els carrers de la ciutat: Josep Soler i Palet, Joaquim Vancells, Pere Viver, Àngel Sallent i uns quants més.
Al principi no anaven gaire sobrants d’espai. Es van instal·lar en un parell d’habitacions de la Casa Galí (el que avui és l’Ajuntament). Més tard, el 1901, es van moure a Can Julià de la Quadra, al carrer de Sant Antoni, 64. Però l’Agrupació no parava de créixer i hi feien de tot: música, teatre, xerrades... Així que el 1906 van dir: “Necessitem un lloc com cal!”.
I a qui van trucar? Doncs al gran Lluís Muncunill. L’arquitecte va dissenyar un edifici espectacular a la placeta de Mossèn Cinto Verdaguer. Es va inaugurar per la Festa Major del 1907, el dia de Sant Pere, amb la visita del diputat a Corts per Terrassa Amadeu Hurtado. L’edifici era una passada: edifici d’obra de maó vist i façana continua, amb obertures d’arcs parabòlics amb inscripció del nom de l’entitat, format per dos cossos.
El principal, de dues alçades, amb coberta a doble vessant perpendicular al carrer, correspon a l’entrada de la Sala d’Actes amb interior d’arcs parabòlics, ple llenguatge modernista de Muncunill. El segon cos, més al nord, és d’una única alçada i paral·lel al carrer, amb un destacable finestral catenari que feia les funcions de porta.
Al llarg del temps, l’edifici va sofrir variacions en la seva estructura arquitectònica i formal, sobretot el segon cos: a la terrassa se li afegeix una balustrada de barrots de maó, que substitueix l’anterior de ferro, coronada amb grans gerres de ceràmica plenes de fruites, i desapareix completament la seva artística façana original on s’obren dues noves finestres.
Però, ai las, les coses es van tòrcer. El 1917, per culpa d’una crisi econòmica i política, van haver de vendre la seu i tornar al carrer de Sant Antoni, amb el nom d’Associació Nacionalista.
A partir d’aquí, l’edifici va tenir mil vides: primer va ser un magatzem tèxtil, després va acollir l’Escola Municipal de Música, durant la Guerra Civil va servir de menjador per a nens, menjador infantil núm. 12, inaugurat l’1 de setembre del 1938 i de manera oficial el 23 d’octubre del 1938. La inauguració es va fer sota un accentuat conflicte de competències entre la Conselleria de Cultura (Espartacus Puig) i la d’Assistència Social (Valentí Puigdomènech), que es barallaven per veure qui l’havia de gestionar. Després de la guerra, va tornar a ser l’escola de música. Finalment, el 1960, es va acabar la història: el van enderrocar per fer-hi l’edifici de Correus que veiem avui dia. Una pena, oi? Però almenys ens queda el record d’aquella època daurada!
L’Escola Municipal de la Llar: un veí amb més sort
Curiosament, mentre l’edifici modernista de l’Agrupació Regionalista vivia els seus darrers anys abans de la demolició, just al seu costat, fent cantonada amb el carrer de Sant Isidre, un altre edifici amb una història pròpia i una sort diferent ja estava en ple funcionament: l’Escola Municipal d’Adults de la Llar. Aquest veí, que es va escapar de ser enderrocat, és un testimoni de la pervivència arquitectònica i social de la ciutat.
Inaugurat el 4 de desembre del 1929, l’edifici de l’Escola Municipal de la Llar és obra de l’arquitecte Melcior Vinyals, qui va projectar una construcció de planta rectangular, distribuïda en planta semisoterrània i dos pisos, dins els corrents de l’arquitectura noucentista. Aquesta data d’inauguració, el 1929, el situa en un període en què l’antic edifici de l’Agrupació Regionalista ja havia canviat de mans i començava la seva etapa de múltiples usos, i es va crear una interessant coexistència de funcions i estils arquitectònics en un mateix espai urbà.
L’Escola Municipal d’Adults de la Llar va començar com una escola femenina per a noies obreres i, durant la República, va oferir formació general i professional. El 1937 es va crear l’Escola Municipal Tècnico-Mercantil amb alumnat mixt, però va durar poc. Després de la Guerra Civil, es va convertir en una institució sota control de la Falange, centrada en l’educació domèstica femenina. Amb l’arribada de la democràcia, el centre es va modernitzar, es va obrir a nois i esdevingué l’Escola Municipal La Llar.
La història d’aquests dos edificis, un desaparegut i l’altre transformat però encara dempeus, ens parla de l’evolució urbanística, social i cultural de Terrassa, i de com els espais físics són contenidors de memòries col·lectives.
- Antiga Escola de Música
- Nebridi Aróztegui
