De 21.510 a 9.714 euros. La renda anual mitjana dels terrassencs pot variar més del doble segons el barri on visquin. Les dades corresponen a l’any 2022 i han estat publicades ahir dilluns per l’Idescat. A més de la renda, l’estadística incorpora l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST), un indicador que sintetitza en un sol valor diversos factors com l’educació, l’ocupació o les migracions. Aquesta visió més completa permet constatar els grans contrastos que conviuen dins la ciutat, evidenciant desigualtats significatives entre agrupacions censals.
L’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) de Terrassa és 97,4, molt proper a la mitjana de Catalunya, però a les agrupacions censals del Centre és de 121,1 (Estació del Nord) i 119,8 (Plaça Vella), i a Ca n’Anglada, de només 61,8. Hi ha, per tant, gairebé 60 punts de diferència entre les dues zones del mateix municipi.
Rendes més altes i més baixes
La diferència entre el barri amb la renda més alta i el més vulnerable de Terrassa és de 11.796 euros anuals per persona, segons les dades publicades per l’Idescat. Això vol dir que viure al Centre - Plaça Vella pot arribar a equivaler, en termes econòmics, a tenir més del doble d’ingressos que viure a Ca n’Anglada, el barri amb els indicadors més baixos.
El Centre - Plaça Vella és l’agrupació censal amb la renda mitjana més alta, amb 21.510 euros, i un IST de 119,8. El segueix Centre - Estació del Nord, amb una renda de 19.665 euros, que tot i ser lleugerament inferior, presenta l’índex socioeconòmic més elevat de la ciutat: 121,1. En tercera i quarta posició hi ha Ca n’Aurell Est (18.417 euros, IST 111,6) i Vallparadís - Antic Poble de Sant Pere (17.905 euros, IST 111,8).
A l’altre extrem del rànquing, Ca n’Anglada presenta una renda mitjana de 9.714 euros i, com ja s’ha indicat, és també la zona amb l’índex socioeconòmic més baix de la ciutat: 61,8. Altres barris amb indicadors reduïts són Sant Llorenç (10.580 euros, IST 69,5) i Ègara (11.223 euros, IST 77,6). Es tracta de barris tradicionalment obrers, amb alta densitat de població. L’IST ens mostra que no és només un tema de sous: també hi ha més atur i menys joves amb estudis post-obligatoris.
L’IST: molt més que sous
Si ens fixem en els detalls de l’índex socioeconòmic, les zones Centre - Estació del Nord i Centre - Plaça Vella registren un 73,6% i un 72,7% de població ocupada entre els 20 i els 64 anys, respectivament, i només un 7,1% i un 9,6% de persones majors de 20 anys amb estudis baixos. En canvi, a Ca n’Anglada, el percentatge de població ocupada cau fins al 51,1%, i el de persones amb estudis baixos s’enfila fins al 25,3%. Pel que fa als joves sense estudis postobligatoris, a les agrupacions censals del Centre, els percentatges es mantenen baixos, amb un 10% i un 11,4%. Zones com Vallparadís - Antic Poble de Sant Pere (15,3%) i Ca n’Aurell Est (16,3%) superen el llindar del 15% per ben poc. En canvi, a Sant Llorenç, gairebé la meitat dels joves (49%) no tenen estudis postobligatoris, una situació similar a Ca n’Anglada (48,4%), seguits de Ègara (40,6%) i Torre-sana - Montserrat - Vilardell (39,5%).
L’IST és un indicador clau per entendre la realitat dels barris. Mentre que zones com el Centre, Ca n’Aurell Est o Vallparadís - Antic Poble de Sant Pere superen amb escreix els 110 punts (molt per sobre de la mitjana catalana, fixada en 100), altres agrupacions censals com Ca n’Anglada, Sant Llorenç, Ègara, Can Jofresa - Can Palet II o la Maurina no arriben als 85 punts.
Els estrangers de països de renda baixa o mitjana són menys del 5% a Can Roca - Pla del Bon Aire (3,9%), Roc Blanc i urbanitzacions (4,1%) i Centre - Estació del Nord (4,1%), i menys del 10% a agrupacions censals com Plaça Vella (5,7%), Poble Nou-Zona Esportiva (6,6%), Vallparadís-Poble de Sant Pere (7,2%) i Torrent d’en Pere Parres (7,2%). Ca n’Anglada (34,3%), Sant Llorenç (23,4%) i Ègara ( 24,4%) passen del 20%.
- Renda anual i IST, dades Idescat
La mitjana de Terrassa se situa per sota de la catalana
La mitjana de renda a Terrassa és de 14.514 euros, per sota de la mitjana catalana, que se situa en 15.519 euros. Pel que fa a l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST) —que combina indicadors com educació, ocupació i condicions socials— la mitjana catalana és de 100 punts, mentre que la de Terrassa queda lleugerament per sota, amb 97,4 punts.
Tot i no ser la ciutat amb més desigualtats internes, les dades mostren contrastos evidents entre barris. Girona encapçala el rànquing de diferències de l’IST entre les seves agrupacions censals, amb una escletxa de 76,4 punts, seguida de Badalona amb 70,6 punts de diferència.
Les agrupacions censals són unitats territorials d’entre 5.000 i 20.000 habitants, formades per seccions censals adjacents amb característiques socioeconòmiques similars. A Terrassa, nou agrupacions se situen per sobre de la mitjana catalana de renda: Centre-Plaça Vella, Centre-Estació del Nord, Ca n’Aurell Est, Vallparadís-Antic Poble de Sant Pere, Sant Pere, Torrent d’en Pere Parres, Segle XX, Cementiri Vell i Ca n’Aurell Oest. A la franja mitjana, amb rendes anuals entre els 14.000 i 15.000 euros, hi trobem les agrupacions de Poble Nou-Zona Esportiva, Can Roca-Pla del Bon Aire, Plaça Catalunya-Escola Industrial, Roc Blanc-Urbanitzacions i Can Parellada-Les Fonts.
A la part baixa del rànquing, només Ca n’Anglada queda per sota dels 10.000 euros de renda mitjana anual. Just per sobre, amb valors entre els 10.000 i els 12.000 euros, hi ha Sant Llorenç, Ègara, Can Jofresa–Can Palet II-Guadalhorce-Xúquer, la Maurina i Torre-sana-Montserrat-Can Vilardell.
Si tenim en compte l’IST, la mitjana de Terrassa (97,4) se situa per sota d’altres municipis del Vallès Occidental com Sabadell (97,5), Rubí (97,6), Castellar del Vallès (111,8) o Sant Cugat del Vallès (123,4). Pel que fa a la renda mitjana anual per persona, amb 14.514 euros, Terrassa també queda per sota de Sabadell (14.868 euros), Castellar del Vallès (16.225 euros) i, especialment, de Sant Cugat del Vallès (23.337 euros). En aquest indicador, però, supera Rubí, que presenta una renda mitjana de 14.024 euros.
Matadepera té l’índex socioeconòmic més alt
Matadepera torna a ser el municipi de més de 500 habitants amb l’índex socioeconòmic més alt de Catalunya, segons les dades de 2022 publicades aquest dilluns per l’Idescat. La mitjana catalana és de 100, i el municipi del Vallès Occidental, que ja va liderar el rànquing l’any anterior, assoleix un índex de 130. El segueixen Castellolí, a l’Anoia (125,5), i Tiana, al Maresme (124,6) Pel que fa a la renda mitjana per persona, a Matadepera se situa en 24.814 euros. El municipi compta amb un 73,3% de població ocupada, només un 5,2% de joves sense estudis postobligatoris, un 4,1% de població amb estudis baixos, un 3% de treballadors de baixa qualificació i un 1,7% de residents estrangers procedents de països de renda baixa o mitjana.
Un 27,2% de joves sense estudis postobligatoris
Un dels indicadors que mostra més desigualtat entre els municipis és de població jove sense estudis postobligatoris. A Catalunya, la mitjana se situa en el 24%, però a Terrassa aquesta xifra s’enfila fins al 27,2%.En comparació amb altres grans ciutats catalanes, Terrassa presenta un percentatge superior de joves que abandonen els estudis després de l’ESO en relació amb L’Hospitalet de Llobregat (25,5%), Tarragona (26,9%) o Badalona (26%). A Barcelona, el valor és significativament més baix: només el 15,4% dels joves no continua estudis més enllà dels obligatoris. Tanmateix, hi ha municipis amb pitjors dades com Martorell, 34,2% de joves sense estudis postobligatoris, Mollet del Vallès (30%) o Santa Coloma de GramenetGramenet, amb un 38,3%.
